Resultats de la cerca
Es mostren 170 resultats
recitar
Música
Cristianisme
Cantar (l’ofici diví), parcialment o totalment, sobre un mateix to (recto tono), sense inflexió.
rāga
Música
En la música índia, escala modal, que no correspon totalment a aquest concepte de la música occidental.
csárdás
Música
Dansa hongaresa d’origen culte, encara que d’aspecte totalment popular, de tempo ràpid i compàs binari.
Fou creada al voltant del 1840 per coreògrafs de l’època tot imitant les palotas , dansa hongaresa del segle XVIII molt habitual entre l’alta societat També utilitza elements, tant coreogràfics com musicals, dels verbunkos Les més antigues conegudes són de M Rózsavölgyi, tot i que assoliren molta més popularitat les usades per F Liszt en les seves Rapsòdies hongareses , com també les de Vittorio Monti
finalis
Música
Grau principal d’un mode eclesiàstic o gregorià sobre el qual acaba la melodia.
En els modes autèntics és el 1r grau i en els plagals el 4t És comparable, però no totalment identificable, amb el concepte de tònica
òpera bufa
Música
Varietat d’òpera còmica sorgida a Itàlia com a versió més popular (tant musicalment com pel seu argument, personatges, etc) de l’òpera seriosa (opera seria), que era habitualment de tema mitològic o històric.
L’òpera bufa ja aparegué al s XVII, però es generalitzà amb l’escola napolitana Contràriament a la d’altres països europeus, era totalment cantada Com a gènere oscillà entre la farsa i una forma intermèdia anomenada opera semiseria Al s XIX anà desapareixent
Henri Vieuxtemps
Música
Violinista i compositor belga.
A set anys Bériot el féu entrar al conservatori de París El 1871 fou nomenat professor a Brusselles, i director dels Concerts Populaires De la seva producció, totalment dedicada al violí, destaquen sis concerts, fantasies, concertinos i Caprices , amb orquestra La seva carrera fou interrompuda bruscament per una paràlisi
Bartolomeo Tromboncino
Música
Compositor italià.
Residí fins el 1512 a Màntua, a la cort d’Isabel d’Este, i després viatjà a diferents ciutats italianes Fou, juntament amb Marchetto Cara, el creador d’un art musical italià totalment alliberat de la influència francesa Les seves frottole i barzellette tenen a la vegada un caràcter popular i un gran refinament formal Escriví peces instrumentals, motets i lamentacions
fons
Fons del violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part de la caixa de ressonància dels instruments cordòfons oposada a la taula harmònica i a la part de l’instrument des d’on s’accionen les cordes.
En els instruments de tipus cítara piano, el fons és parallel a la taula harmònica, a la qual se subjecta mitjançant els costats En els cordòfons amb mànec violí pot no ser totalment parallela a la tapa i se subjecta amb els riscles Es construeix d’un material diferent del de la taula harmònica, ja que la seva funció és més estructural que sonora
puntillisme
Música
Tècnica de composició musical que disgrega totalment els dissenys temàtics, en el discurs musical, i empra notes aïllades o grups de notes.
El nom prové de la similitud gràfica amb el puntillisme pictòric Ha estat emprat en algunes obres atonals per Webern i alguns dels seus seguidors