Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost de tipus llaüt amb mànec Té cinc cordes dobles, actualment de metall, i la caixa de ressonància, de forma bombada, sol estar feta amb l’armadura d’un armadillo, o amb un tros de fusta buidada seguint la seva forma És popular a la zona andina de l’Amèrica del Sud, especialment entre els indis de Bolívia i el Perú, al nord de Xile i al nord de l’Argentina

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc entre dues parts simètriques Consta d’un tros de canya ampla, amb dos nusos, l’un a la part superior i l’altre al terç inferior aquesta part inferior és la que serveix de mànec La canya presenta un tall longitudinal des de la part superior fins al nus inferior sense sobrepassar-lo, sovint amb una petita obertura en una de les meitats per tal d’afavorir la ressonància El so es produeix en picar rítmicament amb una mà la part inferior del mànec o bé colpejant la part superior directament sobre la mà De construcció domèstica,…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de llengüeta senzilla Conegut ja en l’antic Egipte, es tracta d’una de les moltes variants de clarinet doble que, amb diferents noms, era coneguda per diverses cultures del Pròxim Orient i l’Àfrica del nord Consisteix en dos tubs cilíndrics, de canya o de fusta, lligats en parallel, que tenen entre quatre i sis fo-rats digitals perforats també en parallel a l’extrem superior dels tubs hi ha, tallades a la mateixa canya o amb un petit tros de canya que s’insereix dins del tub, les dues llengüetes idioglotes L’instrument té a l’extrem…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec D’origen popular, i utilitzat pels joglars a l’època medieval, se’n fabricaren de diverses mides -per bé que sempre més aviat reduïdes- i formes Actualment es conserva viu en algunes àrees rurals de Castella i Cantàbria Es construeix amb un tros de fusta d’una peça, en què es buida la part de la caixa de ressonància, sobre la qual es clava una pell o, algunes vegades, una xapa metàllica Generalment consta de dues cordes, encara que també en pot tenir tres o, fins i tot, quatre Té algunes petites…

Començà la seva carrera musical de manera autodidàctica de molt jove Es fabricà la seva pròpia guitarra amb una llauna, un tros de fusta i quatre cordes, i ben aviat començà a actuar amb aquest instrument L’any 1953 se n'anà a Johannesburg cercant feina com a infermer en una mina d’or Quan tingué l’oportunitat, es comprà una guitarra i al cap d’un any inicià la seva carrera professional tocant en diferents clubs L’any 1955 s’uní a la discogràfica Gallo, on edità les seves composicions, interpretades amb altres artistes de renom nacional El 1960 començà tocar el saxofon i poc…

Rebé la formació musical com a estudiant de violí, i des de molt jove participà activament en la vida musical de Barcelona Impulsà nombrosos concerts, fundà la Societat Filharmònica de Barcelona 1844-54, després 1850 Centre Filharmònic, per la qual passà, entre d’altres, Franz Liszt, i dirigí l’orquestra de la societat Destacà especialment en la seva faceta de crític musical, i ha estat considerat un dels iniciadors de la crítica catalana Collaborà en diferents diaris del 1838 al 1841, fent una especial defensa de les òperes catalanes Substituí Pau Piferrer en la crítica musical del Diario de…

Fundà el grup de rock  Sopa de Cabra  1986 amb Josep Thió, Joan Ninyín Cardona, Francesc Cuco Lisicic i Josep Bosch Durant els seus 15 anys d’activitat, Sopa de Cabra fou un dels grups catalans de rock que dugué a terme més actuacions i enregistrà més discs Dels 10 discs gravats destaquen Sopa de Cabra 1989, Ben endins 1991, Sss 1996, Nou 1998 i Plou i fa sol 2001 També feu un disc en castellà, Mundo infierno Després de la dissolució del grup 2001, Quintana cantà amb els grups Astun Kiki, L’Àngel Boi Doble Zero, enregistrà dos discs amb Jordi Batiste versionant en català cançons de Bob Dylan…

A Occident, en existir la marimba d’orquestra, generalment s’utilitza aquest terme per a referir-se a un tipus de xilòfon amb ressonadors davall cada barra o placa Tenen formes i mides diverses, perquè són instruments amb un nombre variable de làmines o plaques se’n poden trobar des dels que es porten penjats al coll fins als que s’han de muntar sobre un suport El so és produït en posar en vibració les làmines de fusta, que solen ser de fustes dures palissandre, palissandre rosat, percudint-les amb una o més baquetes de materials diversos, la qual cosa permet variar-ne el timbre i l’ús com a…