Resultats de la cerca

És un dels músics més innovadors de rock Ha estat cantant, productor, empresari discogràfic, director de cinema i vídeo i autor de música per a ballet Es donà a conèixer el 1975 amb el grup de música contemporània Talking Heads, que es dissolgué el 1990 Byrne ha treballat amb Brian Eno, amb qui enregistrà el disc My Life in the Bush of Ghosts 1981, on fusionà música electrònica amb percussions africanes i efectes vocals hip- nòtics El 1986 actuà en el film True Stories Amb Ryuichi Sakamoto guanyà un premi per la banda sonora del film L’últim emperador, de Bernardo Bertolucci L’…

El seu primer disc, Suzanne Vega 1985, la donà a conèixer gràcies a la peça Marlene on the Wall , i el segon, Solitude Standing 1987, la popularitzà arreu del món mitjançant l’èxit Luka i Tom's Diner , cançó a cappella que fou objecte d’una remescla a càrrec del grup electrònic britànic DNA Després de Days of Open Hand 1990, la seva obra s’apartà de les llistes de vendes, però els àlbums 999 ºF 1992 i Nine Objects of Desire 1996, produïts pel qui fou el seu marit, Mitchell Froom, aportaren perfils experimentals i foren ben rebuts per la crítica El 1997 collaborà en el disc Heaven & hell…

Estudià amb A Merikanto a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki en el període comprès entre el 1948 i el 1952, i més tard, a partir del 1955, amb V Persichetti a la Juilliard School També estudià al Tanglewood Music Center, on fou alumne de R Sessions i A Copland Professor de l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki d’ençà del 1976, l’obra musical de Rautavaara es pot dividir en diferents etapes, resultat de l’adhesió a diferents llenguatges musicals, com la música culta russa, el neoclassicisme de P Hindemith i el postserialisme, alguns dels estils presents en les seves composicions Del seu extens catàleg…

No aconseguí la fama d’Elvis Presley, però esdevingué tan important com aquest pel que fa al rock-and-roll Creixé en una família pobra, escoltant blues , country i gòspel El mateix dia que escoltà Elvis Presley per primera vegada a la ràdio es presentà a la mateixa discogràfica, Sun Records, de Memphis, on també enregistraren Jerry Lee Lewis, Roy Orbison i Johnny Cash, perquè el sentissin actuar Tenia un estil de tocar la guitarra ràpid, de ritme encomanadís, molt ballable, on combinava el ritme de música negra i melodies del country El seu estil quedà perfectament reflectic en el clàssic…

Fou deixeble d’Aarre Merikanto a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki 1948-52 El 1955, una beca avalada per Jean Sibelius  li permeté ampliar la seva formació als Estats Units, on estudià amb Aaron Copland, Vincent Persichetti i Robert Sessions, entre d’altres Professor de l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki d’ençà del 1976, la seva obra musical posa de manifest etapes successives influïdes per la tradició de l’Església ortodoxa, el neoclassicisme de Paul Hindemith i el postserialisme, entre d’altres Compositor prolífic i eclèctic, el seu estil més madur és una personal síntesi entre els diversos…

La seva figura aparegué al mateix temps que el punk i la new wave , però Elvis Costello -pseudònim de Declan McManus- tingué poc a veure amb grups com Sex Pistols Només compartien una actitud caracteritzada per la manca de lligams i la passió desenfrenada per exterioritzar idees i sentiments En els seus discos es pot trobar rock , reggae , country , soul i pop, segons l’època, en la majoria dels casos amb excellents resultats L’eclecticisme musical acompanya unes lletres intelligents, àcides, esmolades, crítiques i alguns cop cíniques, que parlen d’amor, problemes socials i política El seu…

Els seus inicis musicals l’emmarquen en el country-rock El 1977 fundà la seva banda permanent, The Attractions, formada per Bruce Thomas baix, Steve Nieve teclats i Pete Thomas bateria La seva trajectòria recorre el postpunk del final dels anys setanta i el pop-rock dels vuitanta, mentre que els noranta fa incursions puntuals en la música clàssica amb el quartet de corda The Brodsky Quartet i en la new-age amb el guitarrista Bill Frisell De la seva discografia destaquen My Aim is True 1977, Almost Blue 1981, Brutal Youth 1994 i All this Useless Beauty 1996 El 1998 enregistrà, al…

Vida Publicà el seu primer llibre de madrigals l’any 1597 Durant algun temps estigué al servei del cortesà Edward Darcye El 1598 fou nomenat organista del Winchester College, i mentre ocupà aquest càrrec compongué alguns dels seus millors madrigals, que foren publicats en dos volums, Balletts and Madrigals to Five Voyces, with One to 6 Voyces Londres, 1598 i Madrigals of 5 And 6 Parts, apt for the Viols and Voices Londres, 1600 Cap al 1602 era a la catedral de Chichester com a organista i informator choristarum El mateix any obtingué el títol de batxiller en música per la Universitat d’…

Reclamat pel seu pare, marxà als Estats Units per atendre en els negocis familiars Establert a Nova York, el 1864 era redactor de La Crónica de Nueva York , El Cronista i Las Novedades Fou corresponsal dels diaris La Época i El Imparcial , de Madrid, Diario de Barcelona , i Diario de la Marina i La Voz de Cuba , de l’Havana, i també collaborà a la Revista Ilustrada de México Es mostrà partidari del domini espanyol a Cuba i s’especialitzà en assumptes econòmics i socials, sobretot en la immigració als Estats Units Defensà Maximilià, emperador de Mèxic, que li concedí la…

Vida La seva carrera musical començà com a nen cantor de la capella reial, on fou alumne de Bernard Gates i James Nares L’any 1757 fou contractat com a clavicembalista al Covent Garden, teatre on triomfà com a compositor amb el pasticcio The Maid of the Mill 1765 Convençut que havia de dedicar-se a la música escènica, des del 1765 fins a la seva mort compongué més de cent obres, entre les quals hi ha òperes, pantomimes, comèdies i pasticci , entre d’altres El 1783 succeí Nares com a compositor de la capella reial i l’any 1789 fou nomenat director de l’Academy of Ancient Music Posteriorment…