Resultats de la cerca

Antiga manera de cantar els salms, ha restat reduït a un o dos versets amb tornada que hom executa després de les lectures de l’ofici diví Són recollits en el responser Als nocturns de matines revesteix una gran riquesa melòdica responsori llarg , mentre que és molt simple després de la capítula responsori breu , als altres oficis diürns Els de les grans festes, sobretot Nadal i Setmana Santa, foren tractats polifònicament per grans mestres TL de Victoria, Narcís Casanoves, etc L’obligatorietat de la recitació diària de l’ofici, així com el res privat, ha portat al costum…

Abans de la simplificació de les rúbriques del breviari 1956, la salve es recitava o cantava després de cada hora canònica des de les primeres vespres de la Trinitat fins a la nona del dissabte abans d’advent El text es distribueix en sis frases i tres invocacions finals la melodia gregoriana, de to primer, és neumàtica des del segle XVII, però, se’n canta també una de sillàbica, d’Henry Du Mont, en to cinquè Ha estat atribuïda al monjo Hermann de Reichenau 1013-1054, a Ademar de Montelh m 1098 o també a Pedro de Mezonzo m 1002, bisbe de Santiago de Compostella Introduïda a Cluny el 1135,…

D’origen monàstic, les completes romanes provenen de la regla de sant Benet Abans de la reforma litúrgica 1968, que n’ha simplificat l’esquema, constaven d’una lectura breu Fratres, sobrii estote , l’acte penitencial, els salms 4, 90 i 133, l’himne Te lucis ante terminum , el responsori In manus tuas , el verset, el càntic de Simeó Nunc dimittis , l’oració i la benedicció s’acabaven amb una de les quatre antífones marianes Salve Regina , Alma Redemptoris mater , Ave regina caelorum o Regina caeli , segons el temps litúrgic Les melodies gregorianes són d’una gran sobrietat En…

La seva interpretació inclou alhora elements de la parla i del cant El salm es pronuncia gairebé en la seva totalitat sobre un mateix to, amb lleugeres inflexions melòdiques que segueixen la puntuació N’existeixen tres tipus la salmòdia directa, també anomenada sense refrany o in directum , la salmòdia responsorial i la salmòdia antifonal La primera prové directament de les formes de cantilenació sinagogal més antigues i es troba sobretot en les parts més arcaiques del repertori litúrgic Aquí els versets del salm es canten directament des del primer al darrer sense cap text ni…

Celebració fonamental, juntament amb les vespres, s’estructura en tres blocs la salmòdia dos salms i un càntic, la lectura amb el cant del benedictus i la intercessió que culmina amb el parenostre Com cada hora de l’ofici, les laudes són precedides del verset inicial Deus in adjutorium i l’himne, i es conclouen amb l’oració pròpia i els versets o diàleg final Abans de la reforma del concili II del Vaticà, la salmòdia era més llarga i concloïa sempre amb un dels salms encapçalats pel mot Laudate 'lloeu', que donà nom a l’hora La salmòdia gregoriana és alternada per dos cors també…

Consisteix en una antífona alternada amb un o més versets de salm

Destinat, originàriament, a ésser intercalat entre els versets d’un salm d’ací el seu nom, sinònim de “tornada”, sovint és cantat sol, i cada festa té el seu tropari característic

Rep aquest nom el tropari que es canta després de la segona part del Gloria Patri , és a dir "Ara i sempre i per tots els segles dels segles Amén" Rep també aquest nom, però en forma plural theotokia , un cant a la Mare de Déu, en diversos versets, en la litúrgia copta

Es diu especialment dels troparis que acompanyen alguns versets dels salms característics de vespres Uns altres estíquers, que reben el nom més precís d’apostics, són cantats a la fi dels oficis vespertí i matinal Són cèlebres els estíquers de les matines de Pasqua, la melodia eslava dels quals N Rimskij-Korsakov harmonitzà en la seva Gran Pasqua Russa

S'ha transmès sobretot a través de les dues principals escoles modernes, la de Mossul Iraq i la de Charfet Líban, i ha estat coneguda a l’Occident gràcies al recull de JJeannin, Mélodies liturgiques syriennes 1924 Transmesa sobretot oralment, però amb una notació semblant a l’ecfonètica bizantina, la música siríaca té, com la bizantina i l’armènia, un sistema de vuit modes quatre d’"autèntics” i quatre de “plagals”, als quals hom dóna els noms àrabs Els reculls de melodies siríaques anomenats sovint, Beṯ Gāzā , que serveixen de models a moltíssimes d’altres, tenen les peces patró agrupades…