Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Friedrich Gulda
Música
Pianista austríac.
Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena L’any 1946 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra Molt jove, interpretà el cicle complet de les sonates per a piano de Beethoven Dotat d’un constant esperit de recerca, s’interessà vivament pel jazz i les seves possibilitats d’improvisació Entre les seves composicions, més properes al camp del jazz , cal esmentar Música per a Piano i big-band 1963
Jordi Albareda i Bach
Música
Pianista i professor de cant.
Cursà estudis de piano al Conservatori Municipal de Barcelona i els amplià posteriorment amb diversos mestres, entre els quals cal destacar per la seva influència la pianista i pedagoga Monique Deschaussées La seva gran musicalitat, memòria i considerable agilitat, sumades a un profund i extens coneixement del repertori vocal, el feren un pianista acompanyant excellent per als cantants S’interessà vivament per la veu humana, la qual cosa el portà a fer estudis de cant a Suïssa És catedràtic de cant del Conservatori de Música de Badalona Entre els seus deixebles cal destacar…
Petko Gruev Stainov
Música
Compositor búlgar.
Cec des que tenia cinc anys, estudià a l’Institut per a Cecs de Sofia i després fou intèrpret de piano a la seva localitat natal En 1920-24 estudià composició amb A Wolf i piano amb E Münch a Brunsvic i Berlín Installat novament a Bulgària, des del 1927 participà molt vivament en la vida cultural del seu país A més de presidir la Unió Coral Búlgara i la Unió de Música Contemporània, i de dirigir l’Òpera Nacional de Sofia 1941-44, fou el primer assessor musical del Ministeri de Cultura i director de l’Institut per a la Música de l’Acadèmia Búlgara de les Ciències Quant a les seves…
Alexandre -Étienne Choron
Música
Musicòleg i editor francès.
Dotat d’una gran curiositat i capacitat memorística, es dedicà a les llengües mortes i a la ciència, i no fou sinó en data més tardana que s’interessà vivament per la teoria musical A vint-i-cinc anys decidí dedicar-se exclusivament a la música, disciplina a la qual dedicà molts llibres, com ara Principes d’accompagnement des écoles d’Italie París, 1804 i Principes de composition des écoles d’Italie París, 1808 Emprà la seva fortuna en l’edició d’obres musicals de mestres antics, especialment italians Redactà, amb la collaboració de François Fayolle, un Dictionnaire historique…
Federico Elizalde
Música
Compositor i director d’orquestra espanyol.
De molt jove anà a Madrid i rebé formació musical al conservatori d’aquesta ciutat El 1923 es traslladà als Estats Units per cursar la carrera de dret a la Universitat de Stanford Califòrnia Un cop allà, però, optà per dedicar-se exclusivament a la música i estudià composició amb E Bloch i direcció d’orquestra amb A Hertz El 1926 anà a Anglaterra i ingressà a la Universitat de Cambridge, on estudià dret i creà un conjunt estudiantil anomenat Quinquaginta Ramblers Elizalde s’interessà vivament pel jazz , així ho demostren peces com Siam Blues 1927 o Vamp till Ready 1933, ambdues…
Maurizio Pollini
Música
Pianista i director d’orquestra italià.
Fill de l’arquitecte Gino Pollini, capdavanter del racionalisme a Itàlia, estudià piano i composició, encara que inicià els estudis musicals sense saber encara cap a on encaminaria la seva carrera Aviat, però, manifestà unes notables aptituds per a la interpretació pianística El 1959 guanyà el primer premi del Concurs Pianístic Internacional Ettore Pozzoli, a Seregno, i el 1960, el Concurs Internacional Chopin de Varsòvia, en què rebé la felicitació explícita del president del jurat, A Rubinstein, i el mateix any tocà el primer concert per a piano d’aquest compositor sota la direcció de…
,
Guillem de Berguedà
Literatura
Música
Trobador, fill gran i hereu del vescomte de Berga Guillem.
El 1176 assassinà el vescomte Ramon Folc III de Cardona i hagué de viure amagat, protegit pel vescomte Ramon II de Castellbò, i refugiar-se a Occitània, on es relacionà amb el trobador Bertran de Born, amb qui l’uní una cordial amistat, i freqüentà la cort de Ricard Cor de Lleó, aleshores duc d’Aquitània Una altra vegada a Catalunya el 1185, formà part del seguici d’Alfons I, però cinc anys després, desavingut amb el seu sobirà, cercà la protecció d’Alfons VIII de Castella, a la cort del qual es traslladà acompanyat del trobador Aimeric de Peguilhan A partir de llavors milità en les revoltes…
, ,
Edward William Elgar
Música
Compositor anglès.
Vida Des dels dos anys visqué a Worcester, on el seu pare tenia una botiga d’articles musicals Aprengué els rudiments de la música del seu progenitor, de confessió protestant, però organista a l’església catòlica de Saint George, i, més tard, el piano i el violí Tot i que a quinze anys deixà l’escola, fou un home d’una gran cultura literària, probablement gràcies a l’exemple de la seva mare Malgrat el desig d’assolir una formació musical del màxim nivell a Alemanya, hagué de conformar-se amb un tipus d’aprenentatge en bona part autodidàctic Gràcies a la lectura del llibre de contrapunt de L…
Igor Stravinsky

Igor Stravinsky
© Fototeca.cat
Música
Compositor rus.
Vida Fou el tercer dels quatre fills de F’odor Ignat’evic Stravinskij , cèlebre baix baríton de l’Òpera Imperial Russa, i d’Anna Kholodovskaja 1854-1939, hàbil pianista El nom primitiu familiar era Sulima-Stravinskij, cognom que prové del Strava, un rierol de la Polònia oriental Fill de família amant de la música, i educat per tant en un ambient musical, Igor conegué des de la infantesa les obres mestres del teatre líric rus i el plaer de la lectura —el pare posseïa una extensa biblioteca, on també hi havia partitures d’òperes— Començà a estudiar piano a nou anys a instàncies dels seus pares…
,
Romanticisme
La mar de glaç (1823-24), per Caspar David Friedrich
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Música
Moviment artístic i espiritual que, els darrers decennis del segle XVIII i durant el segle XIX, s’estengué per tot Europa i determinà un renovament profund sobretot en la literatura, però també en qualsevol altra manifestació de l’art i de la vida.
El terme romàntic, que defineix aquest moviment, aparegué primer a Anglaterra durant el segle XVII amb el significat d’irreal, però també amb el significat de pintoresc A Alemanya, Herder l’utilitzà com a sinònim de medieval , en contraposició a antic , per a designar la poesia sentimental i “ingènua” moderna, antítesi de la tradicional inspirada en els models de l’art clàssica Amb tot, la complexitat dels aspectes de la vida que revestí el Romanticisme, la diversitat de les tradicions nacionals en les quals s’inserí, la multiplicitat de les actituds que l’envoltaren, tingueren com a…