Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Joaquim Palmada i Butinyà
Música
Músic.
Dirigí la cobla Els Juncans de Banyoles i escriví més d’un centenar de sardanes, com Apassionada , A la plana de Vic , La filla del marxant , Festivitat i Vora d’un salze Instrumentà nombrosos ballets tradicionals catalans per a cobla i compongué obres religioses i profanes
Miquel Asensi i Martín
Música
Compositor.
La seva obra és variada Escriví simfonies, música destinada al servei litúrgic i també música per al teatre Fou conegut, però, gràcies a les seves creacions corals dirigides a un públic ampli i popular L’obra d’Asensi es caracteritza per la melodia fàcil Entre les composicions més cèlebres destaquen les Cançons d’alegria , les Cançons per al poble i algunes peces per al teatre, com ara Ama, hi ha foc, A la vora del riu i Ama
,
copòleg

Copòleg del darrer quart del segle XIX
©Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical, anomenat també copes musicals, format per una sèrie de copes de cristall de diferents mides que descansen sobre una taula harmònica, l’afinació de les quals pot ajustar-se amb el volum d’aigua que contenen.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció El so es produeix pel moviment circular dels dits humits amb aigua i una substància resinosa, tot resseguint la vora de les copes Si bé aquest és, de fet, un procediment rudimentari en la producció del so, les primeres referències que es coneixen daten del segle XVIII i tracten d’un instrument de percussió format per un conjunt de copes i un parell de petites baquetes recobertes de roba per a percudir-les Com a instrument de fricció tècnicament evolucionat hi ha l’ harmònica de cristall , originàriament coneguda amb el nom…
impostació
Música
Forma d’aconseguir la perfecció, energia i puresa de la veu cantada amb la màxima naturalitat i sense esforç, mitjançant la collocació correcta dels òrgans articulatoris respecte a les cavitats de ressonància del tub vocal per a cada so emès per la laringe.
El mot impostació prové de l’italià impostare , que al seu torn deriva de posto , ’lloc, situació precisa' Els francesos ho anomenen pose de voix , i els italians parlen de veu coperta Equival a expressions com cantar amb la màscara i cantar endavant, fent referència a un so dirigit cap a un punt imaginari davant de la cara entre el paladar dur i la rel del nas El cantant ho explica com una sensació de so nasal i nota una concentració d’energia vora l’arcada dentària superior, però no és pas un so de nas sinó més aviat d’obertura i amplitud nasal veu 1
Josep Moreno i Gans
Música
Compositor valencià.
Inicià els estudis a València i els continuà al Conservatori de Música de Madrid amb Conrado del Campo com a professor de composició Amplià els estudis a Viena, Berlín i París, gràcies a una beca de la Fundación Conde de Cartagena El 1928 escriví la suite simfònica Pinceladas goyescas , la seva obra més difosa i amb la qual obtingué el Premio Nacional de Música, guardó que rebé altra vegada el 1933 per la Sonata en fa sostenido mayor per a violí i piano Cultivà tots els gèneres musicals i entre totes les seves obres destaquen les peces de cambra, la música per a piano, la música coral …
José Gonzalo Zulaica Arregui
Música
Compositor i musicòleg basc, conegut amb el nom de religió de José Antonio de Donostia.
Ingressà a l’orde caputxí, i el 1908 fou ordenat de sacerdot Estudià a Sant Sebastià, Barcelona amb Adrià Esquerrà i París, on fou influït per Ravel Residí a Barcelona 1943-53, on fou un dels fundadors de l’Instituto Español de Musicología Fou membre de l’Acadèmia de la Llengua Basca Per a piano escriví Preludios vascos 1912-23, Infantiles a quatre mans, Vora'l Ter 1936 i Tiento y canción 1946 per a cant i piano, Pom de cançons per a nens 1945 text d’Apelles Mestres, Quatre melodies catalanes 1915, Gure Herria 1928 i Mendi-Lore 1948 i també música vocal Suite vasca Tríptic…
José Antonio de Donostia
Música
Nom religiós amb què és conegut el compositor i musicòleg basc José Gonzalo Zulaica i Arregui.
Vida Ingressà a l’orde caputxí i fou ordenat de sacerdot el 1908 Estudià a Sant Sebastià i posteriorment a Barcelona, on entrà en contacte amb F Pedrell, i també a la Schola Cantorum de París 1920-21 Compongué música escènica per a diverses obres de l’escriptor H Ghéon Les trois miracles de Ste Cécile , 1920 La vie profonde de St François d’Assise , 1926, i Le Noël de Greccio , 1935 També escriví obres de gran qualitat per a piano, com ara Preludios vascos 1912-23, Vora’l Ter 1936, Infantiles 1948 o Vals parabólico A partir del 1913 començà una sèrie de lieder per a cant i…
Frederic Alfonso i Ferrer
Música
Pedagog i compositor valencià.
Format al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, posteriorment esdevingué professor de piano al mateix centre i també impartí classes a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Interessat en l’aprenentatge de la música, i especialment en el del llenguatge musical, escriví, juntament amb Lluís Millet, una Teoría completa de la música i, en solitari, Veinticinco lecciones de solfeo, rítmicas y de estilo Fou coautor del conegut Mètode de solfeig LAZ , amb J Zamacois i JB Lambert Tanmateix, no oblidà la composició i conreà diversos gèneres, entre els quals s’inclouen la música escènica…
Teatre Nacional de Praga
Música
Teatre de Praga bastit a partir del 1868 a la vora del riu Vltava.
Important obra neo renaixentista de Josef Zitek, s’inaugurà al juny del 1881 i poc després patí un incendi D’acord amb el sentiment profundament nacionalista que havia possibilitat la seva creació -voluntat de tenir un teatre per a la llengua txeca, en la construcció del qual, amb pedres procedents d’arreu del país, havia participat tot el poble-, fou ràpidament reconstruït per Josef Schulz, que amplià l’edifici primitiu en la mateixa línia artística El resultat fou un monumental edifici exempt amb abundant decoració escultòrica i pictòrica -obra dels artistes txecs dits de la generació del…
Ricard Viladesau i Caner
Música
Intèrpret de tenora i compositor.
Format al seu entorn local, fou deixeble de tenora de Josep Coll i s’inicià professionalment en les cobles Els Guíxols, Antiga Principal de la Bisbal, La Principal de Palafrugell i L’As d’Anglès L’any 1940 fou cofundador de La Caravana i entre el 1950 i el 1970 s’integrà en La Principal de la Bisbal com a tenora solista, i es convertí en un dels principals virtuosos de la història d’aquest instrument —hom el conegué per “príncep de la tenora”, com l’havia anomenat Pau Casals— En 1970-84 fou viola en l’Orquestra Simfònica Ciutat de Barcelona És autor d’una obra de qualitat dins els gèneres…
,