Resultats de la cerca

La denominació xarleston és arcaica actualment s’anomena xarles i, en anglès, hi-hat En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe entre dues parts simètriques Consisteix en dos plats o címbals, generalment de 30 a 36 cm de diàmetre, collocats enfrontats i parallels a terra El plat inferior resta immòbil a uns 80 cm d’alçada, suportat per una tija a l’interior de la qual corre una barreta que emergeix per la part alta i va subjecta al plat superior En pressionar un pedal situat a la part inferior de l’aparell, la barreta baixa i el plat superior és guiat cap…

El so es produeix accionant amb el peu un pedal situat a la base de la barra que fa percudir el plateret superior contra l’inferior, que és fix

Sorgit probablement entre la població de raça negra del sud dels Estats Units, arribà a la màxima popularitat a la dècada del 1920, com a ball de saló o com a número dansat dins els espectacles de music-hall Atès el seu origen meridional, hi ha qui diu que prengué el nom de la vila de Charleston, a Carolina del Sud D’altres, en canvi, pensen que deriva del títol de la cançó de James P Johnson Charleston inclosa en l’espectacle Runnin’ Wild , 1923, gran èxit comercial de l’època, el ritme de la qual hauria influït decisivament en el gènere

Comprèn, en general, una caixa grossa percudida per mitjà d’un mecanisme de pedal, una caixa clara, diversos tom-toms, un o més plats suspesos i un xarleston l’instrumentista empra amb les mans baquetes o escombretes metàlliques

Es crià a Alabama, on, d’adolescent, treballà com a instrumentista i ballarí de claqué Al final dels anys vint s’incorporà als Blue Devils de Walter Page, i el 1934 entrà en l’orquestra de Count Basie, on romangué fins el 1948 Després prosseguí la seva carrera com a independent, fent força gires per Europa fins a la meitat dels anys setanta, amb músics com Coleman Hawkins, Milt Buckner i Teddy Wilson, entre molts d’altres Participà en nombroses gravacions d’altres artistes i algunes en nom propi, entre les quals cal destacar l’àlbum The Jo Jones Trio 1959 Jones, conegut com a ’Papa Jo', fou…

S’utilitza sobretot al jazz , al rock i a la majoria de músiques populars modernes L’equipament bàsic comprèn un bombo, una caixa i un o diversos tom-toms -tots ells corresponents a la categoria dels membranòfons-, i dos plats o més suspesos i un joc de plats xarleston -pertanyents al grup dels idiòfons- Els bombos de les primeres bateries eren els de banda, amb un diàmetre que podia arribar a 76 cm A partir del 1930 les mides més corrents de bombo per a bateria han estat de 56, 51 i 46 cm de diàmetre i de 41, 38 i 46 cm d’amplada La caixa és l’instrument central de la bateria, i…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe entre dues parts simètriques Fets generalment d’un aliatge de coure i estany, els plats tenen un diàmetre que oscilla entre els 20 i els 65 cm A més d’entrexocant-los manualment, agafats un amb cada mà mitjançant una nansa central, es poden fer sonar amb l’ajut d’un mecanisme accionat per un pedal xarleston o percudint-ne o fregant-ne un de sol Les seves possibilitats tímbriques i dinàmiques varien segons el procediment i l’indret de percussió o de frec entrexoc mutu de tot el cos, entrexoc de les vores, percussió…

La cançó al llarg del temps s’ha caracteritzat per una gran diversitat de gèneres i de formes A l’època carolíngia es desenvolupà, parallelament al cant monòdic eclesiàstic i influïda per ell, l’anomenada cançó lírica llatina , cant a una sola veu amb text profà Del segle IX al X hom té coneixença de lamentacions o planys, d’epitalamis, etc, i s’ha conservat el nom d’un autor, Sedulius Scott ~880, anomenat el Golias carolinus D’altra banda, és ben coneguda la producció dels clergues errants, clerici vagantes, dits goliards , que duien de poble en poble unes cançons profanes basades…