Resultats de la cerca
Es mostren 3567 resultats
refugi de Pèira-roja
Excursionisme
Refugi forestal de la Vall d’Aran, al pla de Beret, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, dins el municipi de Salardú.
la Renclusa
Excursionisme
Refugi excursionista situat a 2.140 m alt al vessant septentrional del massís de la Maladeta (és dominat pel pic de la Renclusa, 2.819 m alt, contrafort destacat del massís), a la dreta del torrent de Paderna o barranc de la Renclusa, dins el terme de Benasc (Ribagorça).
Prop seu el curs d’aigua es fa subterrani forat de la Renclusa És propietat del Centre Excursionista de Catalunya, que el feu construir impulsat per Juli Soler i Santaló i Josep Sayó fou inaugurat el 1916 Prop seu fou construïda la capella de la Mare de Déu de les Neus
refugi de Rebost
Refugi de Rebost
© Xevi Varela
Excursionisme
Refugi de la Unió Excursionista de Catalunya, als vessants meridionals de la Tosa d’Alp, a uns 1650 m alt., dins el terme de Bagà (Berguedà).
xarxa geodèsica
Geografia
Geologia
Conjunt de punts d’una superfície geogràfica, els quals hom ha mesurat amb precisió mitjançant mètodes adequats (triangulació); aquests punts són escollits de tal manera, que constitueixen els vèrtexs d’una xarxa quadrangular.
Aquesta construcció serveix per a determinar la posició geodèsica de qualsevol punt de l’esmentada superfície Els punts que determinen els vèrtexs d’una xarxa geodèsica reben el nom de vèrtexs geodèsics de primer ordre , i han d’ésser determinats amb un error màxim d’1,26’, per la qual cosa calen com a mínim 48 mesures útils Els altres punts de la superfície, la posició dels quals és calculada a partir dels vèrtexs de primer ordre, reben el nom de vèrtexs de segon ordre, tercer ordre i quart ordre , segons la precisió de les mesures vèrtex geodèsic
fumarola
Geologia
Forat o escletxa de la superfície terrestre per on surt la fumarola.
terrenys
Geologia
Nom donat a cadascun dels sediments pertanyents a una edat determinada.
placa litosfèrica
Les plaques litosfèriques
Geologia
Cadascun dels blocs rígids en què es divideix la capa de la litosfera.
Les plaques, que es captenen rígidament, es poden desplaçar horitzontalment sobre l’astenosfera, que és més plàstica, a conseqüència de l'expansió dels fons oceànics Actualment hom considera la litosfera dividida en vuit grans plaques Eurasiàtica, Africana, Nord-americana, Sud-americana, Indoaustraliana, Antàrtica, Sud-pacífica i Nord-pacífica entre les quals se situen plaques més petites Alguns dels límits entre plaques litosfèriques encara no són ben coneguts Recreació sobre l’estructura de la Terra i la hipòtesi de la tectònica de plaques
sòl
Dos perfils dels sòls del Montseny, amb els horitzons A i R (a l’esquerra) i A, B i C (a la dreta) i les profunditats respectives en cm
© Fototeca.cat
Geologia
Capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius.
És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de profunditat, des…