Resultats de la cerca
Es mostren 7014 resultats
refugi de Pèira-roja
Excursionisme
Refugi forestal de la Vall d’Aran, al pla de Beret, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, dins el municipi de Salardú.
la Renclusa
Excursionisme
Refugi excursionista situat a 2.140 m alt al vessant septentrional del massís de la Maladeta (és dominat pel pic de la Renclusa, 2.819 m alt, contrafort destacat del massís), a la dreta del torrent de Paderna o barranc de la Renclusa, dins el terme de Benasc (Ribagorça).
Prop seu el curs d’aigua es fa subterrani forat de la Renclusa És propietat del Centre Excursionista de Catalunya, que el feu construir impulsat per Juli Soler i Santaló i Josep Sayó fou inaugurat el 1916 Prop seu fou construïda la capella de la Mare de Déu de les Neus
refugi de Rebost
Refugi de Rebost
© Xevi Varela
Excursionisme
Refugi de la Unió Excursionista de Catalunya, als vessants meridionals de la Tosa d’Alp, a uns 1650 m alt., dins el terme de Bagà (Berguedà).
imposició de la cendra
Cristianisme
Cerimònia del dimecres de Cendra consistent a imposar un polsim de cendra sobre el cap dels fidels en senyal de penitència.
premsa
Periodisme
Conjunt de publicacions impreses, de caràcter informatiu, especialment els diaris i altres periòdics.
La premsa és la més genuïna expressió de la necessitat social d’informació que satisfà com a missió pròpia el periodisme Els corrents liberals del segle XVIII i, sobretot, del XIX, amb la creixent aspiració a la llibertat de pensament i d’expressió, originaren la premsa diària de masses, preocupada primordialment per la informació sobre els problemes politicosocials i per l’orientació de l’opinió pública El primer diari del món sembla que fou l’anglès Daily Courant , aparegut l’11 de març de 1702 El primer de la península Ibèrica fou el Diari de Barcelona 1792 La premsa diària, des del seu…
transsubstanciació
Cristianisme
Segons la definició clàssica del concili de Trento, conversió de tota la substància del pa en el cos de Crist i de tota la substància del vi en la seva sang, restant només les aparences o accidents dels dits pa i vi eucarístics.
Aquest terme, utilitzat ja pel concili IV del Laterà 1215, fa referència al concepte de substantia , però aquest no és entès en el sentit de les ciències positives ni en l’aristotèlic substància vol dir aquí “entitat”, “realitat objectiva” El magisteri ha defensat constantment la validesa del concepte de transsubstanciació per a significar el realisme peculiar de la presència personal i física —no, però, material— de Crist en l’eucaristia, divers dels altres tipus de presència real de Crist en l’Església en general, o en altres sagraments en particular La teologia contemporània, tanmateix,…