Resultats de la cerca

La primera comunitat cristiana d’Antioquia fou confiada a l’apòstol Bernabé, el qual l’any 42 o 43 cridà Pau de Tars per a la missió apostòlica Segons els Actes dels Apòstols , allà, per primera vegada, els deixebles de Crist s’anomenaren cristians, i la procedència pagana de la majoria d’ells els enfrontà a la tendència judaïtzant dels procedents del poble jueu Conseqüència d’aquesta situació fou l’anomenat concili de Jerusalem i l’enfrontament dels apòstols Pere i Pau a la mateixa ciutat, provocat per l’actitud complaent de Pere envers els ritus i les pràctiques dels judaïtzants La tradició…

Llicenciat en dret canònic i doctorat en teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, fou ordenat sacerdot el 1952 en el Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona Ocupà la diòcesi de Tenerife fins el 1970, que fou nomenat bisbe auxiliar d’Oviedo Arquebisbe de Saragossa des del 1977, presentà la renúncia al papa Joan Pau II 2005, que l’acceptà el mateix any En la Conferència Episcopal Espanyola  CEE fou secretari general 1972-77, president de la Comissió Episcopal d’Ensenyament i Catequesi 1978-87 i 2005-17, vicepresident 1987-93, president 1993-99 i membre del Comitè…

Fundada el 2019 per la fusió del Club Excursionista Pirenaic, l’Agrupació Excursionista Pedraforca i el Club Excursionista Cima, creat el 2003 com una associació d’estudiants dedicada als esports de muntanya Practica i promociona l’excursionisme, l’escalada, l’espeleologia, l’esquí i la fotografia, entre d’altres Publica un butlletí trimestral

Se’n conserven dos opuscles en els quals discuteix el dia del naixement de Jesús, dedicats a l’abat Oliba, el 1037, i al monjo Dalmau, company seu, el 1065, dades extremes de la seva activitat coneguda, i una altra obreta sobre el cicle pasqual de Dionís En el camp de les matemàtiques escriví sobre la multiplicació i la divisió del nombre de l’àbac i un altre tractat, que li és atribuït, sobre pesos i mesures L’obra més important, però, és el recull de teòrics musicals antics que formen el  Breviarium de musica , amb un pròleg en vers adreçat al monjo Pere, futur abat de Ripoll, com a…

Vinculat al Club Excursionista Pirenaic CEP des de la seva creació el 1946, hi ocupà diversos càrrecs des del 1958 i també el presidí 1970-96 Durant el seu mandat, la delegació del CEP de Ripoll assolí l’entitat jurídica pròpia per a convertir-se en el Club Excursionista de Ripoll 1974 Publicà Els camins del Ripollès 1995 Rebé la medalla de plata al mèrit excursionista de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1973 i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

Fou impulsat per Jaume Ramon, fundador de la revista Vèrtex de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya

Fou soci del Club Excursionista de Gràcia i membre del Grup Especial d’Escalada GEDE Publicà Roques, parets i agulles de Montserrat 1972-82, una guia d’escalades en cinc volums feta juntament amb Ferran Labraña, La escalada deportiva , Era una vegada el sisè grau , Escalades al Cadí, Escalades a Ordesa , Orienting i Esquí de fons Traduí al català el llibre de Roger Frison-Roche, El primer de la cordada 1941 En memòria seva, el Club Excursionista de Gràcia organitza, des de l’any 2006, el Cicle de Pellícules Josep Maria Rodés

Membre del Club Alpí Núria-Masella, entre el 1973 i el 1978 competí en esquí alpí en l’àmbit estatal i internacional, especialment en eslàlom gegant Formà part de la selecció espanyola S’ha dedicat professionalment a la gestió esportiva

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, del qual formà part de la seva junta directiva 1977-84 i presidí la Comissió de Catalogació de Cartells i Exposició de Material de l’Arxiu Impulsà la conservació del patrimoni del CEC També fou membre de la Comissió de Refugis del CEC, a la dècada de 1980 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, practicà l’esquí i l’escalada durant la dècada de 1930 Presidí la secció de Muntanya 1942 i la Comissió de Refugis anys setanta, i fou tresorer de l’entitat 1959-76, que li concedí la medalla d’argent del Centenari del CEC 1976 Collaborà en la revista Muntanya , i publicà llibres sobre botànica En morir fou creat el Centre d’Estudis Botànics Ramon Pujol i Alsina