Resultats de la cerca
Es mostren 406 resultats
refugi d’Eth Ticolet
Excursionisme
Refugi de la Vall d’Aran, dins el terme de Salardú, a la carretera que davalla del port de la Bonaigua, damunt la riba dreta del riu de Ruda.
refugi de Pèira-roja
Excursionisme
Refugi forestal de la Vall d’Aran, al pla de Beret, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, dins el municipi de Salardú.
refugi de Cap del Rec
El refugi de Cap del Rec
© Xevi Varela
Excursionisme
Refugi de muntanya lliure del terme de Lles (Baixa Cerdanya) a 1.980 m d’altitud, al pla del cap del Rec
, a cura del Comitè Català de Refugis, de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.
Fou inaugurat el 1955
hospital de Benasc
Excursionisme
Refugi situat a 1 758 m d’altitud, a la vora esquerra de l’Éssera, al peu de la línia de crestes que forma la frontera amb Comenge, centre d’una estació d’esquí de fons.
Era un antic hospital de caminants creat vers el s XII per l’orde de l’Hospital
refugi d’Artamont
Excursionisme
Refugi de muntanya situat a 1 340 m d’altitud, a la dreta de la Noguera de Cardós, dins el terme municipal de Lladorre, al camí de Llavorsí a Vic de Sòs.
ciutat intel·ligent
Urbanisme
Sociologia
Ciutat dotada de mecanismes intel·ligents basats en tecnologies de la informació i les comunicacions i enfocats a millorar tant la gestió dels diferents serveis de la ciutat, com la qualitat de vida dels seus habitants.
Aquests mecanismes intelligents consisteixen en la recollida de dades per part d’una xarxa de sensors, i en la posterior anàlisi automatitzada d’aquelles que permet la millora en la presa de decisions sobre diferents serveis Alguns exemples de serveis que poden fer ús d’aquesta intelligència són el control automàtic de l’enllumenat públic, el control del reg depenent de la humitat, la recollida d’escombraries segons l’estat dels contenidors, el control automàtic dels semàfors segons l’estat del trànsit, etc Les ciutats intelligents a més d’una bona xarxa d’infraestructures d’informació…
ciutat genèrica
Urbanisme
Prototipus de la ciutat global postindustrial que resulta de l’urbanisme de lògica capitalista i que es caracteritza per l’absència d’identitat local i per la negació dels trets principals de la ciutat històrica.
El terme fou encunyat per l’arquitecte neerlandès Rem Koolhaas en el llibre “S, M, X, XL”, publicat el 1995 A partir de la concreta reflexió de Koolhaas sobre la ciutat postindustrial, el terme juntament amb altres com “ciutat global” s’ha emprat per anomenar el tipus de metròpolis caracteritzada per l’absència de límits, d’identitat local i de reconeixement històric Urbanísticament i arquitectònica, a la ciutat genèrica predominen les xarxes i els nusos de comunicacions, els no-espais aeroports, intercanviadors i els gratacels
ciutat creativa
Urbanisme
Sociologia
Ciutat oberta, dinàmica i tolerant on es concentra de manera significativa la classe creativa.
El filòsof i urbanista Richard Florida constata que les persones que formen aquest collectiu escullen el seu lloc de residència en funció de les oportunitat de treball i en funció dels estils de vida de la població Per exemple, les ciutats de San Francisco, Seattle o Boston són ciutats de caràcter tolerant molt cobejades pels membres de les classes creatives Segons Florida, els llocs en els quals els homosexuals, els immigrants i els bohemis se senten com a casa són els espais més propicis a la creativitat En un món globalitzat, la competitivitat esdevé un factor clau de productivitat i de…
topoguia
Esport
Excursionisme
Guia topogràfica, amb texts sobre indrets, fotografies i distàncies cronometrades, útil per a la pràctica del senderisme.
parc agrari
Urbanisme
Agronomia
Espai agrari periurbà, delimitat i gestionat amb l’objectiu de preservar-hi les funcions agràries pròpies i, a més, promoure-hi el desenvolupament econòmic i les explotacions agrícoles i conservar i difondre els valors ecològics i culturals associats.