Resultats de la cerca

És independent de cap partit polític Aplega uns 2300 controladors, el 97% del collectiu que treballa a l’espai aeri espanyol Té la seu central a Gavà Baix Llobregat i una altra seu a Madrid Edita la revista trimestral ATC d’ençà de l’estiu del 1994

La tradició del cant coral en el si de les entitats excursionistes catalanes sorgí de la necessitat de recuperació cultural durant la dècada de 1950 Una de les primeres corals fou el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, creada l’any 1954 per Elisard Sala Casassas, que també fou el creador de la Festa de la Cançó de Muntanya La festa aplega anualment corals de diferents entitats excursionistes de Catalunya en diferents indrets de la geografia catalana Un dels seus impulsors també fou Jaume Ramon Morros

Ha desenvolupat regulacions i normes que han conformat la indústria aerocomercial mundial com, per exemple, el codi d’aeroports de IATA, un codi de tres lletres que designa cada aeroport del món Fou fundada l’abril del 1945 a l’Havana per 57 membres de 31 països, i era la successora de l’International Air Traffic Association, creada a la Haia el 1919 El març del 2012, la IATA aplegà 240 companyies aèries de 126 països, entre les quals hi havia les aerolínies de passatgers i de càrrega més importants del món, que representaven globalment el 84% del trànsit aeri total

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, entre el 1922 i el 1925 feu ascensions als cims més importants dels Alps, les Dolomites i els Pirineus, acompanyat de Lluís Estasen i Jofre Vila Fou representant del CEC en la primera assemblea general de la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme 1933 L’any 1935, conjuntament amb Josep Maria Guilera, organitzà el V Congrés Internacional d’Alpinisme, celebrat a Barcelona Collaborà en el butlletí Muntanya També elaborà diversos mapes excursionistes i aplegà un important arxiu documental de fotografies, que es troba a l’arxiu…

Primerament es dedicà a la fabricació d’un model d’ultralleuger, però aviat es decantà pel disseny i la construcció d’aeròstats Amb una plantilla de 45 persones, ha venut més de 1 400 globus, incloses 32 formes especials Ha fabricat el 90% dels globus venuts a l’estat espanyol els darrers 20 anys i exporta més del 80% dels que s’han construït en països de la Unió Europea, els Estats Units, el Japó, Turquia, Tanzània, Namíbia, Egipte, Nigèria, Angola i fins a 46 estats diferents Té escola de vol i està autoritzada per a treballs aeris publicitat i transport de passatgers en globus Cada any…

Més conegut pel seu vessant científic, gràcies a les seves sortides excursionistes aplegà una nombrosa collecció d’insectes i un important herbari dels Països Catalans Fou secretari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i un dels fundadors de la Institució Catalana d’Història Natural 1899 Publicà, entre altres treballs científics, Catálogo de lepidópteros de Cataluña 1874, Excursión entomológica y botánica a San Miguel del Fay , Arbucias y cumbre del Montseny 1880, Excursión entomológica y botánica a la Cerdaña Española 1881, Insectos observados en los alrededores de Barcelona 1888,…

Vida i obra Fou el primer que s’ocupà de prehistòria paleolítica a Catalunya, i el descobridor de la mandíbula neandertaliana de Banyoles 1887 Investigà i escriví sobre història natural, sobre la seva prolongació, la història, i la prehistòria, que ell veia com el nexe d’unió entre les dues La seva única especialització fou local s’ocupà sobretot de la vila de Banyoles i la seva comarca, el Pla de l’Estany, i especialment del poble de Serinyà Tenia una gran capacitat d’observació de la naturalesa, i amb el mateix rigor, acudí a la documentació històrica o se serví de les dades arqueològiques…

Vida Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona La seva aparició, vestit de pagès, a la Sala de Cent creà una imatge pública que, en certs aspectes, coincidia amb la del bon sauvage rousseaunià i que produí una forta impressió en els medis culturals…