Resultats de la cerca
Es mostren 245 resultats
refugi de Pèira-roja
Excursionisme
Refugi forestal de la Vall d’Aran, al pla de Beret, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, dins el municipi de Salardú.
la Renclusa
Excursionisme
Refugi excursionista situat a 2.140 m alt al vessant septentrional del massís de la Maladeta (és dominat pel pic de la Renclusa, 2.819 m alt, contrafort destacat del massís), a la dreta del torrent de Paderna o barranc de la Renclusa, dins el terme de Benasc (Ribagorça).
Prop seu el curs d’aigua es fa subterrani forat de la Renclusa És propietat del Centre Excursionista de Catalunya, que el feu construir impulsat per Juli Soler i Santaló i Josep Sayó fou inaugurat el 1916 Prop seu fou construïda la capella de la Mare de Déu de les Neus
refugi de Rebost
Refugi de Rebost
© Xevi Varela
Excursionisme
Refugi de la Unió Excursionista de Catalunya, als vessants meridionals de la Tosa d’Alp, a uns 1650 m alt., dins el terme de Bagà (Berguedà).
piqueta
Esport
Excursionisme
Clau en forma de ganxo que seveix per a tesar-hi els vents de les tendes de campanya.
refugi d’Artamont
Excursionisme
Refugi de muntanya situat a 1 340 m d’altitud, a la dreta de la Noguera de Cardós, dins el terme municipal de Lladorre, al camí de Llavorsí a Vic de Sòs.
topoguia
Esport
Excursionisme
Guia topogràfica, amb texts sobre indrets, fotografies i distàncies cronometrades, útil per a la pràctica del senderisme.
prusic
Esport
Escalada
Excursionisme
Dit del nus fet amb un cordino al voltant de la corda, adequat per a l’autoassegurança en ràpels i per a remuntar cordes.
mosquetonejar
Esport
Escalada
Excursionisme
Introduir la corda pels mosquetons de les bagues expressament col·locades als punts d’assegurament.
fita
Fita
© Xevi Varela
Esport
Excursionisme
Senyal consistent en un munt de pedres amb què de tant en tant s’indica la direcció d’un camí.
mar Càspia
Mar interior
Mar tancada situada entremig d’Europa i Àsia que ocupa la part més profunda de la gran depressió aralocaspiana (uns 386.400 km2).
Limita al N i al E amb el Kazakhstan, al SE amb el Turkmenistan, al S amb l’Iran, al SW amb l’Azerbaidjan i al W amb Rússia Hom la pot dividir en tres parts la septentrional , la menys fonda, on desemboca el Volga i els rius provinents dels Urals, que són els que aporten més aigua i sediments a la conca la central , amb una profunditat mitjana de 210 m i màxima de 790 m i la meridional , amb una profunditat màxima de 995 m La part central és separada de la meridional per una cresta submarina que va des de la península d’Apšeron, al Caucas, fins a la costa asiàtica La costa de vegades forma…