Resultats de la cerca

El seu naixement institucional se situa l’any 1876, amb la creació a Barcelona de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, tot i que hi ha alguns precedents anteriors a diferents ciutats del nostre país Fou una manifestació del moviment cultural conegut com a Renaixença, que pretenia la recuperació nacional de Catalunya Era precisament amb aquesta finalitat que es feien excursions pel país a la recerca dels elements propis de la identitat nacional, fonamentalment elements de tipus cultural folklore, història, arqueologia, llengua, etc, tot i que en un segon moment també es…

És el portaveu de la Unió Excursionista de Catalunya UEC, i prengué el relleu de la revista en castellà Senderos , publicada per l’entitat entre el 1954 i el 1974 La nova revista canvià de format i es publicà en català Prengué el seu nom en record de la revista de títol homònim impulsada per JM Batista Roca Difon les activitats de l’entitat i publica articles de muntanyisme i de la cultura excursionista Inicialment tingué una periodicitat bimestral però posteriorment es publicà mensualment Forma part de l’APPEC

Fou impulsada per Josep Maria Batista Roca i Francesc Maspons Anglasell Hi collaboraren excursionistes com Lluís Estasen, Gonçal de Reparaz, Emili Jové o Francesc Pujol Pretenia agermanar el collectiu d’entitats excursionistes catalanes sense suprimir-ne els butlletins i se centrava en la formació de la joventut Tingué dificultats econòmiques i fou comprada per l’Editorial Montseny Entre el maig i el setembre del 1930 no publicà cap número, però tot i prosseguir a partir de llavors, desaparegué poc després

Membre de la secció excursionista del Reus Deportiu, en fou president 1935-60 Collaborà en la senyalització de camins, sobretot a les serres de Prades i al Montsant Des dels anys trenta installà nombrosos pals indicadors al Montsant, fixats amb la tècnica del sofre en ebullició La vocació per la conservació de senders de muntanya feu que rebés el reconeixement de nombroses entitats excursionistes Fou guardonat amb la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme i amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995

Començà amb l’objectiu de promoure l’excursionisme en els barris menestrals de Barcelona, com el Poble-sec A partir del 1925 realitzà ascensions als Pirineus i promocionà la pràctica de l’esquí a la Molina El 1958 creà el Grup Especial de Muntanya Fundà, juntament amb l’Agrupació Excursionista de Catalunya, l’Escola Glacera per a impartir formacions d’alpinisme, cascades de gel, escalada, esquí de muntanya, excursionisme i descens de barrancs Té seccions d’escalada, espeleologia, esquí, senderisme i tennis de taula Publicà un butlletí des del 1923, gairebé sense interrupció És l’…

Promou les sortides a la muntanya i les activitats socioculturals El 1974 realitzà la primera marxa excursionista per muntanya Després de publicar quatre edicions del butlletí Cap al Cap 1974, aparegué L’Esperver com a butlletí de l’entitat 1975 i esdevingué una revista local independent al cap de cinc anys 1980 El 1975 creà la secció d’esquí i inicià cursets d’aprenentatge També té seccions d’arqueologia i de bicicleta tot terreny

La tradició del cant coral en el si de les entitats excursionistes catalanes sorgí de la necessitat de recuperació cultural durant la dècada de 1950 Una de les primeres corals fou el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, creada l’any 1954 per Elisard Sala Casassas, que també fou el creador de la Festa de la Cançó de Muntanya La festa aplega anualment corals de diferents entitats excursionistes de Catalunya en diferents indrets de la geografia catalana Un dels seus impulsors també fou Jaume Ramon Morros

Ordenat el 1903, fou un dels clergues més actius dins el Centre Excursionista de Catalunya Recorregué sobretot els Pirineus —feu ascensions per diferents vies al pic de l’Aneto hi pujà més de 30 cops i als Encantats massís al que ascendí per primer cop el 1910—, el Montseny i els cingles de Bertí Es feu cèlebre per una ascensió a l’Aneto 27 de juliol de 1916 en la qual, malgrat una terrible tempesta elèctrica, que matà els seus dos companys, sobrevisqué Marxà a Veneçuela 1917, on exercí el ministeri a la selva Retornà a Catalunya el 1925

Desenvolupà una gran activitat en el món de l’excursionisme Collaborà a La Renaixença , al Diario de Cataluña  i als butlletins de l’Associació d’Excursions Catalanes AEC i de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques Publicà nombroses guies itineràries de gran difusió, amb tocs descriptius i costumistes no exempts d’interès literari, entre les quals Una excursió a la muntanya de Montseny 1876, 1880, 1886, 1893, 1899, Una excursió a la Schwarwald Selva Negra i llegendes de l’encontrada 1888, Més excursions pels Alpes 1891,  Guia de l’Alt Pla de Barcelona i del Baix Vallès 1888, 1891…

Fundada el 2019 per la fusió del Club Excursionista Pirenaic, l’Agrupació Excursionista Pedraforca i el Club Excursionista Cima, creat el 2003 com una associació d’estudiants dedicada als esports de muntanya Practica i promociona l’excursionisme, l’escalada, l’espeleologia, l’esquí i la fotografia, entre d’altres Publica un butlletí trimestral