Resultats de la cerca

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, que presidí 1919-27, formà part d’un grup d’excursionistes que feu ascensions als Pirineus, entre les quals en destaca una a l’Aneto el 1896 Fou el primer soci del CEC que ascendí un cim de 4000 m, el Breithorn 1908, als Alps de Valais Com a llegat, cal destacar la important collecció de fotografies que forma part de l’Arxiu del CEC

Membre del Centre Excursionista del Vallès El 1933 formà part de la primera junta de la Federació Catalana d’Esquí De les seves ascensions destaquen la primera al Cavall Bernat de la Vall, a Sant Llorenç del Munt 1934, a les crestes de Tempestats 1934, la primera hivernal al Gran Encantat 1934, la travessa de sud a nord de la cresta del Diable 1934 i la cresta de Salenques 1935, als Pirineus Als Alps ascendí al Mont Blanc i l’Aiguille Verte, juntament amb Joan Cardona 1935

Ordenat el 1903, fou un dels clergues més actius dins el Centre Excursionista de Catalunya Recorregué sobretot els Pirineus —feu ascensions per diferents vies al pic de l’Aneto hi pujà més de 30 cops i als Encantats massís al que ascendí per primer cop el 1910—, el Montseny i els cingles de Bertí Es feu cèlebre per una ascensió a l’Aneto 27 de juliol de 1916 en la qual, malgrat una terrible tempesta elèctrica, que matà els seus dos companys, sobrevisqué Marxà a Veneçuela 1917, on exercí el ministeri a la selva Retornà a Catalunya el 1925

Soci fundador, el 1919, del Centre Excursionista de Sabadell, entitat de la qual fou el primer president fins el 1924 i vicepresident entre el 1940 i el 1959 El 1935, durant una estada als Alps austríacs, ascendí el pic del Hoher Dachstein Entre el 1959 i el 1967 presidí el Centre Excursionista de Catalunya CEC, i collaborà en el llibre Montaña Anales del Centro Excursionista de Cataluña 1939-1945 L’any 1970 tingué un paper important en la creació de la Unió Excursionista de Sabadell UES, fruit de la fusió de les tres entitats excursionistes existents aleshores a la seva ciutat…

Membre del grup d’escalada del Club Excursionista de Gràcia CEG des del 1950, del qual fou president 1957-61 Durant la seva presidència creà el Grup d’Investigacions Espeleològiques i l’Agrupament Escolta Pere Rosselló Ascendí als principals cims catalans i espanyols, els Alps i diverses muntanyes de Grècia Cofundà les Jornades de Medicina de Muntanya i organitzà les operacions de recuperació del paisatge de l’alta muntanya dels Pirineus amb la Mountain Wilderness de Catalunya Fou vicepresident de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC 1992-95 i membre del Grup…

Membre de la Societat X, fou un dels primers socis de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, creada el 1876 Fou també soci fundador de l’Associació Catalana d’Excursions, n'exercí la presidència 1879-84, i treballà per la fusió de les dues entitats Dirigí el butlletí de l’Associació i publicà nombrosos treballs Dugué a terme una extraordinària campanya de difusió i publicitat de l’excursionisme per tot el país Partidari de les relacions amb clubs alpins i estrangers, les inicià i les fomentà assistint a diversos congressos El 1879 encapçalà la representació catalana en una…

Vida Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona La seva aparició, vestit de pagès, a la Sala de Cent creà una imatge pública que, en certs aspectes, coincidia amb la del bon sauvage rousseaunià i que produí una forta impressió en els medis culturals…