Resultats de la cerca

Fundat el 1944, practica l’excursionisme amb finalitats esportives, culturals i d’oci Té seccions d’escalada, espeleologia i esquí Disposa del Grup d’Alta Muntanya GAM i de seccions complementàries, com la secció familiar-infantil, la juvenil o la secció extrem Organitza excursions, sortides de senderisme, caminades populars i cursos relacionats amb el muntanyisme El 2008 organitzà l’Aplec Excursionista dels Països Catalans Alguns dels seus associats participen en curses de muntanya i proves d’esquí

Fundat el 1944, nasqué com a entitat esportiva, tot i que posteriorment adquirí un caràcter més educatiu en temes com la sostenibilitat i l’ecologia Disposa de seccions d’excursionisme, escalada i curses de muntanya, i té escola d’iniciació També practica l’atletisme, amb una escola d’iniciació i tecnificació, l’esquí alpí, el surf de neu i la gimnàstica rítmica, amb equips escolars i federats que participen en Campionats de Catalunya i Espanya Té diversos grups específics, com el de muntanya, de mitja muntanya, de marxes, de fons, d’extrem, de salut per a gent adulta i un equip…

Creada el 1898 amb el nom d’Associació Excursionista de Mataró, el 1907 s’integrà com a secció del Círcol Catòlic d’Obrers de Mataró i el 1916 adoptà la denominació actual Durant els anys vint i trenta destacaren algunes ascensions a cims dels Pirineus i s’inicià en la pràctica de l’esquí El 1928 es crearen les seccions de folklore, arqueologia i història, fotografia i topografia Després de la Guerra Civil de 1936-39, les activitats foren represes el 1940, mantenint la vinculació amb el Círcol Catòlic, la qual perdurà fins el 1978 Durant les dècades de postguerra es constituïren les seccions…

Vida Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona La seva aparició, vestit de pagès, a la Sala de Cent creà una imatge pública que, en certs aspectes, coincidia amb la del bon sauvage rousseaunià i que produí una forta impressió en els medis culturals…