Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Josep Otero i Gendre

Josep Otero i Gendre
© Arxiu Familiar Otero
Futbol
Futbolista.
S’inicià a setze anys a la UE Jesús i Maria Debutà la temporada 1945-46 en el CD Tortosa , on jugà durant 13 temporades fins el 12 de juny de 1960 i disputà dues fases d’ascens a segona divisió Assolí el rècord de partits jugats 402, de gols marcats 203 i de hat-tricks 14 per un jugador al club També jugà al CF Girona 1954-55, el Club Gimnàstic de Tarragona 1958, la UE Rapitenca 1961 i la UD Balompédica Linense La temporada 1960-61 s’inicià com entrenador del primer equip del CD Tortosa, que dirigí en 325 partits durant 13 temporades 1966, 1967, 1973, 1974, 1975, 1978-83, 1985 Posteriorment…
Valladolid
La plaça Zorrilla de Valladolid
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat de Castella i Lleó, capital de la província homònima.
Situada al centre de la Meseta, a l’esquerra del Pisuerga, prop de la confluència amb l’Esgueva, és el principal nucli urbà, econòmic i cultural de Castella la Vella A partir dels anys cinquanta ha quintuplicat la població 68 789 h 1950, gràcies sobretot al desenvolupament industrial, afavorit per la xarxa de comunicacions Les indústries principals són la metallúrgia de l’alumini, la tèxtil, la química, l’alimentària i la de l’automòbil Centre d’ensenyament superior Universidad de Valladolid, fundada el 1346 És seu d’arquebisbat Audiència territorial Els orígens de la ciutat no…
Johan Cruyff
Johan Cruyff
© Fototeca.cat
Futbol
Nom amb el qual és conegut el futbolista holandès Hendrik Johannes Cruijff.
Considerat un dels millors jugadors de la història del futbol, es formà a l’Ajax d’Amsterdam, amb el qual es convertí aviat en l’home més important i la peça fonamental de la selecció holandesa Jugador de mig camp, sobresortí per la seva visió de joc i una tècnica excellent Amb l’Ajax guanyà sis lligues 1966, 1967, 1968, 1970, 1972, 1973 i quatre copes 1967, 1970, 1971, 1972, la Copa d’Europa 1971, 1972 i 1973, la Copa Intercontinental 1972 i la Supercopa de la UEFA 1972, 1973 El 1973 fitxà pel Futbol Club Barcelona , amb el qual guanyà el campionat de Lliga el 1974, any que fou…
,
Duesaigües

Duesaigües
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació És envoltat pels de l’Argentera SW, Riudecanyes SE, Riudecols NE, Alforja N i per Pradell de la Teixeta a la banda del Priorat W El coll de la Teixeta 546 m —al límit del terme de Duesaigües i a la capçalera de la riera, que separa de la conca del riu de Cortiella, afluent del de Siurana— s’obre a la serra de l’Argentera o de Pradell, que emmarca per l’W el municipi Aquest, en general força abrupte, és també encerclat a la part sud-oriental pel contrafort que, després de Puig Cerver, culmina a Puig Marí 660 m, màxima elevació del terme, al límit amb…
Sant Quintí de Mediona
Sant Quintí de Mediona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi de Sant Quintí de Mediona, d’una extensió territorial de 13,84 km 2 , és situat al N de la comarca de l’Alt Penedès, a la vall mitjana de la riera de Mediona o riu de Bitlles, aigua avall del congost de Mediona, després del qual la vall s’obre a la depressió penedesenca Limita al N i a l’W amb Mediona, a l’E amb Sant Pere de Riudebitlles i Terrassola i Lavit i al S amb Font-rubí Per la vila de Sant Quintí passa la carretera comarcal de Vilafranca a Igualada, poblacions que disten 15 i 21 km, respectivament, de Sant Quintí L’estació de ferrocarril més propera…
Rupià
Rupià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, al peu dels darrers contraforts nord-orientals del massís de les Gavarres, a l’inici de la plana d’inundació del Ter i del Daró.
Situació i presentació Limita amb Foixà N, Parlavà E, Corçà S-SW i la Pera W El terme, pla al centre i al N, és en bona part ondulat per serrats i pujols que tenen llurs màximes elevacions 180 m al sector de ponent, on es localitza la Toia i Terra Negra, nom, aquest darrer, originat pels afloraments volcànics que abunden al terme i que han donat lloc a l’explotació de pedreres de basalt La riera de Rupià, vora la qual és emplaçat el poble, afluent de la Riera Nova en la conca del Daró, rega el territori juntament amb altres torrenteres El terme és travessat, d’E a W, per la carretera que…
Vilanova de la Barca
L’església de Vilanova de la Barca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb la Noguera, i limita amb els termes noguerencs de Torrelameu al NW, Menàrguens al N i Térmens al NE amb Bellvís a l’E i Bell-lloc d’Urgell al S, ambdós pertanyents al Pla d’Urgell, i amb els segrianencs d’Alcoletge al S i Corbins a l’W El terme s’estén gairebé en la seva totalitat per la riba esquerra del Segre, a l’indret de la seva confluència amb el Riu Corb que hi aflueix per l’esquerra, al límit amb el veí terme de Corbins Dins del municipi neix la séquia de Fontanet, administrada per la Junta del…
Sant Adrià de Besòs

Plaça de l’església de Sant Adrià de Besòs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Barcelonès.
Situació i presentació El municipi de Sant Adrià de Besòs és el més petit del Barcelonès, amb només 3,78 km 2 segons els límits establerts el 1955 Es troba a la costa, a la desembocadura del Besòs estès a banda i banda del riu, que migparteix el terme de forma irregular, entre els termes de Barcelona a ponent i de Badalona a llevant, formant una conurbació amb aquestes dues ciutats i amb Santa Coloma de Gramenet al N Antigament el riu es dividia en dos braços, que s’allargassaven fins al barri de la Llacuna del Poblenou i fins a l’antic Gorg de Badalona El 1929 el municipi fou migpartit…
Olesa de Montserrat

Olesa de Montserrat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, estès a l’esquerra del Llobregat, al límit, a llevant, amb la comarca del Vallès Occidental.
Situació i presentació El Llobregat fa de partió, a ponent i a migdia, amb el municipi d’Esparreguera, des del torrent de Sant Salvador, a l’antic balneari de la Puda de Montserrat, a la sortida del congost del Cairat, fins al roc de la Mona, a migdia, on coincideix també amb el terme d’Abrera el límit meridional prossegueix després per la riera de la Mona fins al coll de les Barones i pel torrent de Sant Jaume, a llevant, confronta amb Viladecavalls Resten a la dreta del torrent les partides de Mas Soler, de la quadra del Pou, de les Saborides i de la Vinya Vella fins a la capella de Sant…
la Molsosa

Església de Santa Maria, a la Molsosa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, situat a l’altiplà de Calaf, a l’extrem meridional de la comarca.
Situació i presentació És format per dos sectors diferenciats El sector principal comprèn la demarcació de l’antic castell i la parròquia de la Molsosa i limita al N amb el terme de Pinòs, a l’E amb el de Sant Mateu de Bages Bages, i al S amb els de Sant Pere Sallavinera i Calonge de Segarra, pertanyents a l’Anoia El segon sector correspon al petit enclavament d’Enfesta 3,6 km 2 a l’esquerra del Llobregós, situat entre els termes de Pinós NE, Castellfollit de Riubregós W i Calonge de Segarra S-E, els dos últims pertanyents a l’Anoia El sector principal del terme, accidentat per una…