Resultats de la cerca

Succeeix el Gravetià , i la seva indústria lítica és una de les més ben definides tipològicament del Paleolític, a causa de l’aparició del retoc pla i parallel, fet amb tècnica de pressió, que ocupa de vegades tota la superfície de l’utensili i que no té continuació en les indústries posteriors Cronològicament ocupa l’espai comprès entre els anys 20000-18000 a 15000 aC, i es divideix en tres fases, caracteritzada cadascuna per l’aparició de nous tipus d’instruments les puntes de cara plana, les fulles de llorer i les de salze i les puntes d’osca, respectivament, que conviuen amb…

En són remarcables les fonts d’aigües minerals, que han afavorit l’aparició de comerç i de serveis relacionats balneari d’aigües termals Hi ha certa agricultura i ramaderia bestiar porcí Entre els monuments destacables s’hi troba el convent de les Dominiques, fundat pel comte-duc d’Olivares i en el qual fou enterrat

Es troba sobre la segona terrassa fluvial de l’Ebre, en un terreny pla S'hi han documentat dos períodes d’ocupació El primer, datable del bronze final, es caracteritza per una ocupació intermitent del lloc amb cases aïllades, conseqüència d’una economia essencialment ramadera i d’agricultura d’artiga El segon període s’inicia durant la primera meitat del s VI aC, quan es produeix una plena sedentarització de la població reflectida en l’aparició de cases adossades que formen blocs compactes separats per carrers Des del final del s VIII aC rebé importacions d’origen fenici

El terme és travessat pel riu Magre al sector septentrional i és accidentat al meridional pels contraforts de la serra d’El Caballón i de la de Dosaigües El matollar ocupa una quarta part del territori, i la resta és conreada en règim de secà, llevat unes 200 ha prop del riu Magre, dedicades sobretot a tarongers, i també a hortalisses El conreu principal és el de la vinya 1 300 ha —que produeix moscatell per a mistela i per a consum en fresc i vi de bona qualitat—, seguit pels de garrofers i d’oliveres Hi han estat installades algunes granges La població, en retrocés, tendeix a estabilitzar-…

Les excavacions efectuades a la segona meitat del s XIX posaren al descobert diversos habitatges sobre palafits i una gran quantitat d’objectes de fusta i metall bronze i, principalment, ferro, en especial armes destaquen les espases de ferro, ben forjades, amb beines que tenen una part de bronze decorades amb animals estilitzats i objectes domèstics i d’artesania Correspon a la segona meitat de la segona edat del ferro i sembla que era un recinte sagrat i que els objectes constituïen ofrenes a una divinitat local El jaciment ha donat nom a la segona edat del ferro —continuació de l’època de…

Correspon a l’antiga Akhetaton, dedicada per Akhenaton al seu déu Aton Ciutat de nova planta, estigué habitada des de l’any 6 del seu regnat 1374 aC fins a l’inici del de Tutankamon 1361-1352 aC És, junt amb Ilahum, de la dinastia XII, i Dayr al-Madīna, de les dinasties XVIII-XX, un dels tres nuclis de població que es conserven d’època faraònica Coneguda la seva necròpoli des del 1883, la ciutat fou descoberta en 1891-92, per Flinders Petrie i en excavacions posteriors d’alemanys i britànics Tenia tres sectors meridional, amb les cases dels funcionaris importants central, amb les…

Ocupa la vall del torrent d’Esporles , des de la capçalera fins a la seva entrada al pla de Palma El 42,92% del terme és conreat hi predominen els conreus de secà 1 467 ha, 95,68% el regadiu hi ocupa només 66 ha 4,32% a les terres millors del fons de la vall, pròximes al torrent Al secà es destaquen les oliveres 597 ha a les parts altes i muntanyoses, els garrofers 435 ha, els ametllers 335 ha, els cereals 80 ha, les figueres 8 ha i altres arbres fruiters 12 ha A les terres útils no conreades predomina el bosc de pins 619 ha i alzines 898 ha i la garriga 318 ha La ramaderia, complement del…

Forma un conjunt amb la cova de la Vila i altres cavitats de la zona, que geològicament tenen l’origen en els conglomerats resultants de les terres emergides fa uns 25 milions d’anys Els nombrosos rius i torrents que hi desembocaven donaren lloc a una zona d’alta concentració hídrica La filtració de les aigües subterrànies provocà com a resultat de l’erosió l’aparició de fissures i fractures en forma de coves En total, la gran cavitat natural, travessada per un riu subterrani, supera els 3,5 km de longitud de galeries Descoberta el 1853, no fou explorada fins un segle més tard, i hi tingué un…

Situació i presentació El terme s’estén als vessants de la dreta del riu Negre que li dona el nom, o riera de Solsona, que forma en una bona part el límit septentrional, fins a l’altiplà SW on s’alça l’important santuari del Miracle 861 m, a la divisòria d’aigües del Cardener i el Segre, i fins al sector SE centrat pel poble de Su, a la capçalera de la riera de Matamargó Aflueixen al riu Negre diversos afluents, com els torrents de Galtanegra i d’Avellanosa El Cardener forma en part el límit NE Limita al NW amb el terme d’Olius sector del S de Solsona, al NE i l’E amb el de Clariana de…

La geografia Situada al centre de la depressió de l’Ebre, a la vora del riu i a la confluència d’aquest amb el Gállego i el Huerva, i equidistant de les zones industrials de Catalunya i la mar Cantàbrica i de Madrid, a les quals li donen fàcil accés les valls dels rius La seva situació de cruïlla li ha estat favorable al llarg de la seva història, i en l’actualitat n’ha potenciat el desenvolupament industrial Al llarg del segle XX ha triplicat la població, sobretot a partir dels anys cinquanta 264456 h 1950 Històricament, la ciutat es desenvolupà a la dreta del riu, al voltant del nucli antic…