Resultats de la cerca

Fou fundada al novembre del 2004 per Josep Lluís Giralt i Argelagues, primer president de l’entitat Desenvolupà les seccionsdedicades a les especialitats d’aigua dolça, mar i càsting, però la que obtingué els primers èxits fou la d’embarcació fondejada, que aportà regularment competidors a la selecció catalana Josep Lluís Giralt i Argelagues, Josep Parada Sáez i Francesc Calabuig i Codorniu hi aconseguiren medalles d’argent 2007, 2009 Participa regularment en els Campionats d’Espanya de clubs

Situació i presentació El municipi de Santa Fe del Penedès 3,48 km 2 és situat a la part central de la comarca A septentrió, la riera del Romaní, afluent de la de Lavernó, separa el terme dels del Pla del Penedès i Subirats, a llevant confronta amb Avinyonet del Penedès, a migdia amb la Granada i a ponent amb Font-rubí Travessa el municipi una carretera local que passa pel poble de la Granada i les carreteres comarcals que van d’Igualada a Vilafranca del Penedès i de Martorell a Vilafranca El terreny és més aviat pla, suaument ondulat i inclinat de S a N El punt més alt del terme és al Pedró…

Situació i presentació El terme municipal de l’Albi, de 32,61 km 2 d’extensió, s’estén pel sector sud-oriental de la comarca, a la dreta del riu de Set que forma el límit sud-occidental, al peu de la serra de la Llena Els límits municipals són amb els termes de les Borges Blanques NW-N, Cervià de les Garrigues W, la Pobla de Cérvoles SW, el Vilosell S i Vinaixa E Tota la població s’agrupa a la vila de l’Albi En aquest municipi predomina el paisatge tabular de la plataforma garriguenca, formada per una gran massa de pudingues, i a l’extrem sud i sud-oriental s’alcen els contraforts de la serra…

Situació i presentació El terme municipal de Fortià, de 10,76 km 2 , que comprèn el poble de Fortià, cap de municipi, i el veïnat de Fortianell, és al mig de la plana alluvial de l’Alt Empordà, a l’interfluvi de la Muga i el Fluvià Travessa el terme de ponent a llevant el rec del Molí, o rec del Molí d’en Dorra, que pren les aigües del Manol, prop del Pont del Príncep al S de Figueres, i les porta a la desembocadura del Fluvià Fou construït per proporcionar força hidràulica als nombrosos molins fariners d’aquesta contrada, i s’hi han desenvolupat a la seva vora molts sectors de…

Situació i presentació Formà part del Segrià fins l’any 1988, i es troba al centre geogràfic del Pla d’Urgell, dins un sector on la població de Mollerussa exerceix un paper destacat Els límits municipals són amb els termes de Bell-lloc d’Urgell W, Sidamon, Fondarella i Mollerussa S, Golmés i Vila-sana E, el Poal N i Bellvís NW El territori d’aquest municipi, que és molt planer, és situat a la part esquerra del Riu Corb i és regat pel canal d’Urgell Séquia Tercera i el Canal Auxiliar d’Urgell a més, la riera del Serradal, al NE, fa de partió amb el municipi de Vila-sana El poble del Palau d’…

Aquest pla és enquadrat per aspres serres de direcció SW-NE i és dividit en dos per una alineació més suau La serra d’El Castellar i el cabeç de La Virgen tanquen el flanc W, la serra d’El Morrón el N, l’anticlinal cretaci dolomític de la serra de Sant Cristòfol o de La Villa domina la porció oriental, i al SE s’alça l’anticlinal eocènic, bolcat al N, de Peña Rubia Al SW tanca el circuit la serra de les Salines 1237 m alt La rambla del Vinalopó a Santa Eulàlia té un mòdul de 0,44 m 3 /s, però hi ha tingut revingudes de 350 m 3 /s i estiatges absoluts Un ric aqüífer subterrani és acumulat per…

Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Manresa, a l’E i el S amb Sant Vicenç de Castellet, al S amb Marganell i a l’W amb Sant Salvador de Guardiola El terme municipal comprèn les terres planes de Dosrius, l’aspra proa interfluvial de Cirerencs, els verals muntanyosos del turó i dels plans de Castellgalí i les serres d’Altaió i Puig-agudell Tot aquest segon sector, alt i trencat, és a la dreta del Cardener, aigua avall de Manresa i s’estén fins a la vall de la riera de Castellet, que desguassa al Llobregat després del Confon La riera de Cornet —dita de Guardiola al principi del…

Situació i presentació Es troba a l’extrem de ponent de la comarca, en contacte amb el Baix Cinca, estès a banda i banda del Segre, que travessa el territori en direcció NE-SW Limita al NW amb Fraga, al SW amb Seròs, al S amb Llardecans, a l’E amb Sarroca de Lleida i al N amb Torres de Segre i amb Soses La banda de la dreta del Segre, on hi ha la vila d’Aitona, és regada per la séquia de Remolins i per la séquia d’Aitona o Major que procedeix de Torres de Segre, travessa Soses i Aitona i desguassa al barranc de la Vall de Grau, afluent al Segre i també per l’aigua derivada del canal d’Aragó i…

Situació i presentació Limita al N amb Montferri i Masllorenç i a l’W amb Vilabella, tots tres municipis de l’Alt Camp a l’E amb Bonastre del Baix Penedès i al S amb Vespella Dos corrents fluvials solquen el terme, el més important és el Gaià, que fa de divisòria amb el terme de Vilabella, l’altre és el barranc de Salomó, que voreja el nucli urbà per l’W i el S i desguassa al Gaià prop de la Riera de Gaià Dins els límits del terme salomonenc hi ha les fonts naturals del Lleó, dels Vergerars i de Sant Joan L’únic nucli de població agregada del terme és el poble i cap de municipi de Salomó…

Situació i presentació Es troba al sector més meridional del Pla d’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell Fins a la seva inclusió com a municipi del Pla d’Urgell 1988, pertanyia a la comarca de les Garrigues Limita amb els termes segrianencs de Puigverd de Lleida SW, Artesa de Lleida W i els Alamús NW, i ja dins el Pla d’Urgell amb Bell-lloc d’Urgell, l’enclavament dels Alamús i Sidamon N, Fondarella i Mollerussa NE, Miralcamp E i al S amb els termes garriguencs de Juneda i el seu enclavament i Puiggròs Aquest municipi, que ocupa una plana coberta de sembrats i fruiters, té un paisatge…