Resultats de la cerca

La història A l’època visigòtica, Narbona esdevingué la metròpolis de la part de la Gàllia sotmesa als visigots i incloïa, per tant, també Tolosa Dins el seu territori diocesà es formà el segle VI el bisbat d’Elna , que restà unit també a la seva província metropolitana La invasió àrab desbaratà momentàniament aquesta organització, que fou refeta pels francs amb la recuperació d’Usés, Nimes, Lodeva, Magalona, Agde i Besiers 752, Narbona, Carcassona, Elna i la Gòtia 759 i Tolosa 767 En ampliar aquests les seves conquestes a l’altra banda de l’Albera, li uniren les antigues diòcesis de la…

És accidentat a l’W pels contraforts orientals 653 m alt de la serra d’El Caballón, que separen la vall de la Foia de Bunyol i de la Canal de Navarrés La zona forestal, cobreix dues terceres parts del territori i és ocupada per pinedes 1 500 ha i per matollar 2 000 ha, que ramats ovins de la Manxa i d’Aragó aprofiten com a pasturatges d’hivern L’agricultura és predominantment de secà, i és dedicada, sobretot, a la vinya, en les especialitats de moscatell per a mistela i vi, i als garrofers i, menys, a oliveres i ametllers El regadiu 250 ha, que aprofita aigua de pous i de les séquies d’Alfarb…

Situació i presentació Limita, a tramuntana, amb Bordils, Sant Joan de Mollet i Flaçà, a llevant amb la Pera, municipi del Baix Empordà, i Madremanya, a migdia amb Quart i a ponent amb Juià És situat al sector septentrional de les Gavarres, als contraforts de la serra de la Mare de Déu dels Àngels o Puig Alt 485 m, dita també serra de Vall-lloreda El terme és drenat per la capçalera del Rissec, afluent del Daró, i per la riera de Sant Martí, que neix dintre el terme, als vessants septentrionals del Puig Alt, i que és afluent del Ter El terreny és muntanyós, poblat de pins, alzines sureres,…

El terme és constituït per tres sectors la planta alluvial del Xúquer, formada per capes de sediments quaternaris de gran gruix fins a 100 m on s’han localitzat el poblament i els conreus la zona de contacte entre la plana i la part muntanyosa, formada per un piemont constituït pels arrossegaments dels nombrosos barrancs de curs curt i ràpid que davallen des de les muntanyes de la Valldigna fins al Xúquer i que ha estat guanyada per a l’agricultura intensiva i la zona muntanyosa de la Bosarta, del Realenc i de la Valldigna, aquesta última al límit amb la Safor, que assoleix alçades modestes…

Situació i presentació El seu territori no és ni tan alt ni feréstec com el d’altres de més propers al massís del Montcau i la serra de la Mata Té el lloc més elevat prop del collet de Lligabosses, en el punt de contacte amb Monistrol de Calders i Mura, on ateny els 689 m, i el més baix al Llobregat, que li fa de límit ponentí El terme és format per una carena central, enmig de la qual, a l’anomenada serra del Rossinyol, hi ha la població de Talamanca La banda N i E del terme és drenada per la riera de Talamanca i la S, pel torrent del Güell, que desguassa a la riera anterior abans que s’…

Situació i presentació El Ter constitueix el límit meridional i part de l’oriental del terme al SE el riu separa Sant Jordi del municipi de Foixà, que pertany ja al Baix Empordà, al S separa el municipi del de Flaçà, i al SW del de Sant Joan de Mollet A l’W el límit amb Cervià de Ter passa pel pla de les Riberes i, més amunt, passa vora el molí d’Hugues i separa al NW el terme amb el de Viladasens El límit nord-oriental, a l’esquerra de la riera de Romanyà, separa el municipi del de Vilopriu, i a l’E del de Colomers, ambdós del Baix Empordà El terme és drenat, doncs, pel Ter, la riera de…

Situació i presentació És situat als confins amb la Segarra, comarca a la qual anteriorment havia pertangut, i l’Urgell Com a terme fronterer, les divisions administratives l’han afectat variablement ja que pertany a la província de Tarragona, al partit judicial de Valls, però havia estat del de Cervera i del de Montblanc fins el 1957 va ser del bisbat de Vic i després va passar a l’arxidiòcesi de Tarragona Vallfogona limita al N amb Montoliu de Segarra, al NE amb Llorac, a l’E amb Savallà del Comtat, al S amb Conesa i Passanant i a l’W amb Guimerà La demarcació de Vallfogona, anomenada en…

Situació i presentació Limita amb els termes de la Vall d’en Bas W, les Preses i Santa Pau al N, Sant Aniol de Finestres NE, les Planes d’Hostoles E i S i amb el municipi osonenc de Rupit i Pruit S Comprèn la capçalera del Riu Brugent, on rep el nom de riera de Marbolenya, i les dues valls de Sant Iscle i de Vallac també coneguda en el seu tram final com torrent del Bastons o, antigament, d’Aiguabella, afluents per l’esquerra del Riu Brugent La vall és tancada al nord per les serres del Corb 933 m i de Marbolenya, a l’extrem E de la qual hi ha el coll de Fontpobra amb els volcans de Fontpobra…

Situació i presentació El municipi de Camarles, de 25,16 km 2 d’extensió, fou creat el 1978 per la segregació del terme del poble de Camarles, fins aleshores integrat en el gran municipi de Tortosa Marca el límit NE del terme el torrent de la Fullola, o de Camarles amb el terme del Perelló el SE, la Sèquia Sanitària amb la partida de Jesús i Maria de Deltebre el SW, el barranc del Mas Roig amb el terme de l’Aldea, i el NW, la Carretera Vella de Tortosa al Perelló amb el terme de Tortosa A més de Camarles, cap de municipi, el terme comprèn les caseries del Lligallo del Roig i el Lligallo del…

Situació i presentació Es troba a l’extrem meridional del Baix Llobregat i al capdavall de la riba dreta del Llobregat A la sortida de l’estuari o vall fluvial, entre Sant Boi i Cornellà, els alluvions del riu han format un delta de gairebé 100 km 2 que s’estén de Montjuïc al massís de Garraf al centre d’aquest delta hi ha el municipi del Prat, que totalitza 31,17 km 2 A través del riu limita a llevant amb Barcelona Zona Franca, al nord amb l’Hospitalet de Llobregat i Cornellà de Llobregat, i a ponent té Sant Boi de Llobregat i Viladecans El cantó de migdia és ocupat per la mar Terra d’…