Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Abla
Municipi
Municipi de la província d’Almeria, Andalusia, situat al NW de la capital provincial, entre la Sierra de Baza i la Sierra Nevada.
Fiñana
Municipi
Municipi de la província d’Almeria, Andalusia, situat a l’alta vall del riu Nacimiento, entre Sierra Nevada i la serra de Baza.
L’economia és basada en l’agricultura olivera, cereals, bleda-rave sucrera, en la ramaderia i en algunes indústries derivades
Chirivel
Municipi
Municipi de la província d’Almeria, Andalusia, situat al vessant meridional de la serra de María, i drenat per la rambla de Chirivel.
Oria
Municipi
Municipi de la província d’Almeria, Andalusia, situat a peu de la serra de Las Estancias i drenat per la rambla d’Oria.
Centre agrícola i ramader amb indústries derivades
Vélez-Rubio
Municipi
Municipi de la província d’Almeria, Andalusia, al peu de la serra de Las Estancias, delimitat a l’E per la regió de Múrcia.
Agricultura, ramaderia i indústries derivades En destaca l’església del s XVIII
Cuevas del Almanzora
Municipi
Municipi de la província d’Almeria, Andalusia, situat vora la Mediterrànea, a la desembocadura de l’Almanzora, que forma al terme l’embassament de Cuevas del Almanzora.
Les activitats econòmiques són diversificades A la vila, situada a l’interior, hi ha un castell d’origen àrab i l’església neoclàssica Vora la desembocadura de l’Almanzora hi ha el jaciment preromà de Villaricos
Vera
Vista del poble de Vera
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la província d’Almeria, Andalusia, situat als contraforts orientals de la serra dels Filabres, entre el riu Almanzora, al N i el riu Antas, al S.
Hi ha agricultura i ramaderia La indústria principal és la del sector de la pell i el calçat Centre turístic, amb platges naturistes
Ibi
Vista aèria d’Ibi
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcoià, a la foia de Castalla, al sector muntanyós septentrional subbètic valencià, limitat al N per les serres de Biscoi (1.164 m alt.) i del Carrascar d’Alcoi (el Menejador, 1.352 m alt.) i a llevant i al S per les serres de la Carrasqueta (1.239 m alt.) i el cabeç del Quarter (1.003 m alt.); entre elles s’obre pas la canal d’Alcoi, que en aquest sector rep el nom de vall d’Ibi
, drenada per la rambla Gavarnera (o barranc d’Ibi
), afluent del riu Verd o de Montnegre.
En general les àrees deprimides argilenques o margoses miocèniques són envoltades per crestes de materials calcaris lutecians L'aprofitament del sòl implica 3039 ha de terres conreades 1984, és a dir un 50% de la superfície total del terme, i 2018 ha de forestal les 2778 ha de secà 1054 ha en guaret són ocupades fonamentalment per oliveres 772 ha, vinya 450 ha, ametllers 345 ha i una mica per cerealicultura tradicional a les 261 ha de regadiu es destaquen els fruiters, amb 75 ha especialment pomerars, i les hortalisses 50 ha obtenen, en llur majoria, l'aigua de fonts, sotmesa a un règim…
Alcarràs
Església de Santa Maria, a Alcarràs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Està situat a l’extrem de ponent de la comarca, en contacte amb el Baix Cinca Limita amb els termes de Saidí W i Fraga SW, ambdós del Baix Cinca, i amb els segrianencs de Torres de Segre S, Sudanell SE, Lleida NE-E i Gimenells i el Pla de la Font NW El terme s’estén des de la dreta del Segre límit SE del territori, que continua pel pla segrianenc, fins al sector de plataformes seccionades en turons i plans que separen les conques del Segre i del Cinca serra del Coscollar, de direcció N-S i 301 m d’altitud, fins a l’ampli terme de Vallmanya, a ponent d’aquesta serra, ja…
Vila-seca
Vista aèria de Vila-seca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès estès entre els municipis de Tarragona, Reus, Riudoms, Cambrils i Salou.
Situació i presentació Orogràficament, és un municipi pla amb una suau inclinació cap a la mar A l’extrem N, l’altura màxima de la planúria, constituïda per dipòsits quaternaris, és de 60 m Prop de Salou és lleugerament accidentada per la part final de la unitat de relleu que forma, terra endins, el cap de Salou Localment aquest sector es coneix amb el nom de les Garrigues Hi afloren calcàries del Secundari i calcarenites del Terciari A l’E del Racó comença la platja de la Pineda, de 3510 m de llargada Diversos reguerots i barrancs travessen el municipi i desemboquen a la mar o als espais…