Resultats de la cerca

S'estén a la dreta del Vernissa, límit septentrional del terme, i és accidentat al S pel sector muntanyós que enllaça les serres de Benicadell i d’Ador coll de Llautó Aquest sector poc més de la meitat del territori és cobert de matollar L’agricultura es localitza a la zona més plana de la vora del riu i es dedica bàsicament a conreus de secà 200 ha, abancalats vinya 127 ha i oliveres El regadiu aigua de fonts, en part de reg temporal es limita a 22 ha d’arbres fruiters i hortalisses El poble 345 h agl 2006, terrategins 254 m alt és a la vora del barranc de Terrateig , afluent del Vernissa L…

El regadiu es limita a una petita horta vora el riu, amb un règim eventual de 15 ha d’hortalisses No hi ha activitat ramadera ni industrial La població ha conegut una forta estabilitat, a l’igual de la comarca, al llarg del s XIX, fins que a partir del 1920 ha baixat fortament, com els petits pobles agraris de la comarca, en contrast amb els pobles industrials El poble 35 h agl 2006, santperencs o sentperencs 172 m alt és 1 km a l’esquerra del riu, sobre un petit turó i amb una carretera local que l’uneix a la de València a Alacant per Alcoi Tenia al principi del s XVI 13 cases i pertangué a…

Situació i presentació Accidentat pels contraforts sud-orientals de la serra del Montmell, el terme participa també, bé que parcialment, de les terres planes de la depressió penedesenca Els seus límits són al N, les Quatre Fites, el puig de Tiula i el fondo de Sant Antoni, amb el terme del Montmell a l’E, la divisòria amb Castellví de la Marca de l’Alt Penedès passa a prop de les caseries de Gomila i de la Carronya i el límit amb Castellet i la Gornal també de l’Alt Penedès coincideix, en part, amb la riera de Marmellar Al SE el municipi de Sant Jaume dels Domenys confronta amb l’Arboç, al S…

Situació i presentació Limita amb Banyeres del Penedès N, Bellvei E, el Vendrell S i Albinyana W El municipi comprèn, a més, l’enclavament de l’Albornar entre els termes de Banyeres del Penedès, Albinyana i la Bisbal del Penedès El terreny és quaternari diluvial, predominantment travertínic Hi ha una petita elevació al NE la Serra, 120 m, de natura miocènica, i una altra a ponent les Pedreres, de natura cretàcia la resta de les terres són generalment planes, amb una inclinació de NE a SW, amb abundosos aqüífers subalvis La riera de Banyeres drena la part central del terme, i la de la Bisbal,…

El relleu s’alça bruscament al S a causa dels vessants septentrionals de la serra de Benicadell 840 m alt i 751 m alt, sector ocupat en gran part per boscs de pins La meitat septentrional del terme, més planera, és destinada a l’agricultura el regadiu ocupa només 23 ha aigua de fonts, destinades a hortalisses i arbres fruiters el secà té 250 ha, en gran part abancalades, d’oliveres 170 ha, vinya 32 ha i cereals La indústria és integrada per una fàbrica de calçat L’estancament demogràfic s’ha convertit en descens des del 1965 El poble 472 h agl 2006, salemers 366 m alt és al sector més pla…

És drenat per barrancs afluents al riu Vernissa El relleu, suau i ondulat, s’alça bruscament al sector meridional, pròxim a la serra de Benicadell Els conreus ocupen tres quartes parts del terme predomina el secà vinya, oliveres, arbres fruiters, cereals el regadiu 24 ha, destinat a hortalisses i tarongers, aprofita l’aigua de fonts i pous L’augment demogràfic, accelerat des del començament del s XX, s’estancà a partir de l’any 1940 El poble 154 h agl 2006, rugatins 296 m alt és al sector més pla, a la vora de la carretera d’Almansa a Gandia L’església és dedicada a la Mare de Déu de la…

La totalitat del terme és conreada el regadiu ocupa 64 ha dedicades a hortalisses, però la base econòmica és el secà, de forta productivitat, en el qual destaca la vinya 1 000 ha, especialment per a raïm de taula altres conreus són els cereals, arbres fruiters, oliveres, ametllers Hom prepara i comercialitza el raïm, en gran part per a l’exportació La vila 2 601 h agl 2006, poblatans 243 m alt és a la plana L’església parroquial Santa Maria fou bastida a la fi del s XVIII El 1603 hom fundà un convent de mínims, als afores de la població, que perdurà fins a l’exclaustració es conserva l’…

Accidentat per les serres que separen ambdues comarques vessants orientals de la serra de Buixcarró, 732 m alt, el sector meridional és més pla i el terme forma la capçalera de la riera de Pinet , afluent per l’esquerra del Vernissa al terme de Benicolet El 80% del territori és ocupat per pinedes, i la resta en la major part pels conreus de secà oliveres, ametllers, garrofers i cereals, amb una petita horta dedicada al tarongerar El poble 184 h agl 2006, pinetans 347 m d’alt és al peu del sector muntanyós L’església parroquial de SantPere fou sufragània de la de…

Els conreus ocupen més de la meitat del territori el regadiu aprofita l’aigua del riu d’Albaida 65 ha de cereals, hortalisses i arbres fruiters, però la base econòmica és el secà vinya 100 ha, ametllers, presseguers, albercoquers i oliveres La indústria es limita a petites fàbriques de plàstic La proximitat d’Albaida permet el treball industrial de part de la població activa La població ha sofert des de mitjan s XIX un lent però constant procés de signe negatiu amb una lleugera tendència els darrers anys a estabilitzar-se El poble 520 h agl 2006, palomarencs 313 m alt és al llarg de la…

La meitat meridional del municipi és coberta de matollar i de bosc el sector conreat, pràcticament tot de secà, n'ocupa la resta, i és destinat sobretot a vinya 420 ha i a cereals El regadiu es limita a 17 ha d’hortalisses Un 26% de la població activa es dedica al sector industrial La població ha passat per un procés d’emigració durant el s XX El poble 526 h agl 2006, otosins 326 m alt és a la dreta del barranc de la Mata De la seva església parroquial depenien les de Carrícola, Torralba i Micena Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs 85 focs el 1609 de la fillola de Castelló del Duc…