Resultats de la cerca

Comprèn les parròquies de Sant Josep de sa Talaia, Sant Agustí des Vedrà, Sant Jordi de ses Salines, Sant Francesc de ses Salines o Sant Francesc de Paula i la Mare de Déu del Carme o des Cubells La costa s’inicia, al N, al fons de la badia de Sant Antoni o de Portmany i arriba fins al S de la vila d’Eivissa Els principals accidents són dins la badia de Portmany, les cales del port des Torrent de Bon i de Bassa a la costa occidental, les cales Corral, Tarida i Vedella a continuació ve el sector espadat del SW de l’illa Llentrisca 413 m alt, al puig i Jueu, amb algunes entrades com les cales…

Comprèn les parròquies de Sant Joan de Labritja, Sant Miquel de Balansat, Sant Llorenç de Balàfia i Sant Vicent de sa Cala Presenta un relleu mogut, amb alçades de fins a 410 m a es Fornàs, al límit amb el terme de Santa Eulària i la talaia de Sant Joan , 360 m, que domina el poble per ponent La costa és acinglerada i amb pocs bons refugis, els accidents principals de la qual són, d’E a W, la cala de Sant Vicent, el cap des Llamp, la punta Grossa, la punta Galera, la cala de Portinatx i la cala i la punta Xarraca, el port de Sant Miquel, la punta de sa Creu i el cap de Rubió Les activitats…

Comprèn les parròquies de Sant Antoni de Portmany, Sant Rafel de Forca, Santa Agnès de Corona i Sant Mateu d’Aubarca El sector septentrional és un dels més elevats d’Eivissa 398 m alt al promontori que domina la punta de sa Torreta i hom l’anomena es Amunts terres elevades i marginals, de difícil accés els materials són principalment calcaris, l’erosió dels quals ha donat lloc a formes càrstiques molt destacades polja circulars de Corona i d’Aubarca, penjats entre puigs El fons dels polja , cobert d’argiles de descalcificació, és de color vermellós, entre les calcàries La colonització d’…

La meitat del territori és coberta de vegetació espontània matollar o improductiva, mentre l’agricultura es divideix en parts iguals entre el regadiu i el secà unes 300 ha cadascun els principals conreus de regadiu són el taronger, que ha substituït el tradicional conreu de l’arròs, i les hortalisses Els de secà són garrofers, oliveres i vinya Hi ha bestiar oví i hom practica l’apicultura La població conegué una forta expansió al llarg del s XIX i fins el 1930, s’estabilitzà després i minvà en 1960-90 El poble 426 h agl 2006, sallentins 88 m alt és a la riba esquerra del riu Antiga alqueria…

El terme s’estén a la dreta del riu Magre i és accidentat a l’W pels contraforts orientals de la serra d’El Caballón 518 m alt Drena també el territori la rambla d’Algodar Una tercera part del municipi és coberta per matollars i algunes petites pinedes Predominen els conreus de secà unes 2 000 ha vinya 450 ha, en part de raïm moscatell mistela i consum en fresc i en part per a vi —molt apreciat—, garrofers 500 ha, oliveres i ametllers El regadiu unes 200 ha aprofita l’aigua del riu a través de séquies i també l’aigua de pous i és destinat a hortalisses i tarongers Les activitats industrials…

El sector nord és accidentat pel vessant meridional de la muntanya d’Alberic Hi ha 380 ha de regadiu, que aprofita en gran part 298 ha la séquia reial del Xúquer hom hi conrea 263 ha de tarongers, arròs, hortalisses i blat de moro El secà es limita a unes 30 ha de garrofers i ametllers Al sector muntanyós hi ha 27 ha de pinedes i 270 ha d’erms i de pasturatges Hom explota una pedrera de calç La ramaderia és poc important bestiar boví, de llana i porcí hi ha apicultura El desenvolupament del regadiu permeté un fort creixement de la població fins el 1960, per a iniciar després una suau…

Vers el sud-oest, s’estén fins al cim del Montot 417 m alt, al límit amb la Canal de Navarrés La part accidentada és coberta de matolls i pasturatges unes 300 ha L’agricultura és predominantment de regadiu 225 ha aprofita l’aigua de la séquia de Cotes , derivada del riu de Sallent, i de les d’Escalona i de Carcaixent, derivades del Xúquer, a més de la del subsol El taronger s’ha convertit gairebé en monocultura, a expenses de l’arròs i de l’horta El secà es limita a unes 30 ha de garrofers i olivera La ramaderia és una activitat secundària ovelles i cabres hi ha apicultura 119 ruscs La…

És el més petit dels cinc en què és dividida l’illa, tot i algunes annexions el 1963 a expenses de dos municipis veïns Sant Josep de sa Talaia, a l’est, i Santa Eulària del Riu, al nord, i només en representa l’1,94% de la superfície Situat al sud-est de l’illa, la seva costa comprèn part de la cala de Talamanca amb tota la platja del mateix nom, les anomenades illes Plana, Grossa i des Botafoc unides avui a Eivissa, naturalment la primera i mitjançant dics les altres, el port d’Eivissa, el sortint rocallós on hi ha la part antiga de la ciutat i la zona per on s’estenen els nous barris…

El sector pla és regat per la séquia reial del Xúquer i per séquies derivades del riu Verd el regadiu ocupa 2074 ha 1291 de les quals depenen de la séquia reial del Xúquer i 666 de pous amb motor i és destinat a tarongers i hortalisses La pineda 40 ha i els pasturatges 418 ha retrocedeixen davant l’horta Hi té importància la ramaderia bovina Hi ha magatzems de preparació de fruita El 40% de la població activa treballa en l’agricultura La població tingué un fort creixement fins el 1960, per després créixer més lentament La vila 5749 h agl 2006, guadassuarencs o  vorassuarencs 24 m alt és a la…

Les 425 ha de regadiu, ocupades gairebé del tot per tarongers, són regades amb aigua de la séquia reial del Xúquer, que té la presa dins el municipi, a la casa de les Compostes, construïda el 1732 i amb l’aigua del subsol elevada amb motor El secà retrocedeix davant els tarongers A la muntanya hi ha pinedes, molt clares, i pasturatges Les terres de conreu, molt repartides, són explotades directament per llurs propietaris 95% La població, que entre 1900 1 421 h i 1960 2 175 h augmentà un 51%, ha experimentat darrerament una considerable minva El poble 1 427 h diss 2006, antellans 47 m alt,…