Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi d’Horta de Sant Joan, d’una extensió de 118,99 km 2 , és situat al sector meridional de la comarca, entre les comarques del Baix Ebre E i del Matarranya W, aquesta última pertanyent administrativament a l’Aragó El terme limita a l’E amb les terres de Prat de Comte i Paüls Baix Ebre, al SE amb el terme d’Alfara de Carles Baix Ebre, al SW amb el municipi d’Arnes, a l’W amb les terres de Lledó d’Algars i Arenys de Lledó, tots dos municipis de la comarca del Matarranya, i el sector septentrional limita amb Caseres i Bot El terme és constituït per un terreny…

El terme, en les seves dues terceres parts, és inculte Els conreus cobreixen 1 531 ha, un miler de les quals són de secà garrofers, ametllers, cereals i 527 de regadiu, de la font dels Molins 32 l/s i d’altres, que hom aplica als conreus esmentats i als d’alguns cítrics Al sector de platja 500 m comprès entre els termes de la Vila Joiosa i Benidorm s’ha constituït el nucli turístic de la Cala 81 h La forta despoblació que ha patit el terme des del 1860 2 815 h fins al 1960 1 978 h és actualment més suau gràcies al treball del proper Benidorm, que fa que la major part de la…

Situació i presentació El municipi de la Fatarella, de 56,52 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre Limita amb els termes de Riba-roja d’Ebre N, Flix en un punt, al NE, marcat pel cim de les Roques d’en Benet o Montserrat, de 546 m, Ascó E i Móra d’Ebre SE, al sector de les Camposines, tots de la Ribera d’Ebre, i amb els de la Terra Alta de Corbera d’Ebre S i Vilalba dels Arcs SW i W El sector principal és el septentrional i és accidentat pels vessants N i W de les muntanyes de…

L’agricultura ocupa únicament el 23% de la superfície total i aprofita els sectors plans situats entorn del poble i a les valls de Guadalest i del barranc de l’Arc Predomina el secà 768 ha sobre el regadiu 104 ha els conreus més estesos són el de cereals 60,7% de l’àrea conreada, seguit del d’ametllers 15%, oliveres 13%, conreus d’horta 6,4%, garrofers 3% i vinya 1,9% La propietat de la terra és molt repartida, i predomina el règim d’explotació directa 82% de la superfície conreada Hi ha ramaderia d’ovins La minva demogràfica iniciada el 1900 s’ha accelerat a partir del 1950 28% del 1950 al…

El 67% el terme és ocupat per la vegetació natural degradada boscs i pins i extenses àrees de matolls els conreus són localitzats als vessants baixos, on formen feixes L’agricultura, bàsicament de secà 342 ha, produeix cereals, ametllers i oliveres, que s’han expandit a expenses de la vinya, actualment desapareguda el regadiu 39 ha d’hortalisses aprofita aigües temporals dels barrancs de Foral i d’Alfafara La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa Els ramats ovins aprofiten els pasturatges naturals Antigament hi hagué un actiu comerç de neu La…

Des dels pendissos del puig Campana se succeeixen serres, ondulacions i pla, amb afloraments cretacis i eocènics El bloc de serra Gelada 432 m és un flanc d’anticlinal, mig enfonsat en la mar, que té als extrems la badia d’Altea i la badia de Benidorm La cara que mira a la mar —penyes d’Arabí— és una sèrie contínua de falles que l' illot de Benidorm situat a 3 milles de la costa, enfront del centre de la badia del mateix nom prolonga al sud-oest La població, que passà més d’un segle d’estancament o de decadència demogràfica, registrà un màxim al final del s XIX, abans de les grans…

El terreny, muntanyós, és accidentat pels contraforts orientals de la Serrella 1 184 m al pic del Carrascar i els occidentals de la serra de la Xortà 1 079 m L’agricultura, base econòmica del municipi, ocupa una tercera part del terme, amb predomini del secà 452 ha sobre el regadiu 72 ha Els conreus més estesos són l’ametller d’expansió recent, l’olivera, els garrofers i els conreus d’horta Les terres de conreu, força repartides, són explotades pels propietaris 68% i per arrendataris La població ha minvat un 48% entre el 1900 i el 1965 El poble 180 h agl 2006 464 m alt, a l’esquerra del…

Situació i presentació El municipi de Batea, de 128,73 km 2 , és el més extens de la comarca i es troba al seu extrem més occidental Limita al N amb la Pobla de Massaluca, al NE i l’E amb Vilalba dels Arcs i Gandesa, al SE amb Bot i al S amb el terme de Caseres Ja dins la comarca del Matarranya, pertanyent administrativament a l’Aragó, limita a l’W amb el municipi de Maella i al NW amb Favara de Matarranya i Nonasp El límit històric entre les terres tarragonines i aragoneses és el riu d’Algars, que en direcció S-N forma, en bona part, el límit de ponent…

Situació i presentació El municipi d’Abella de la Conca, de 78,27 km 2 es troba al sector oriental de la Conca de Tremp, al límit amb la comarca de l’Alt Urgell El terme limita al NW-N amb el Pont de Claverol, al N-NE amb Cabó, a l’E amb Coll de Nargó, ambdós de l’Alt Urgell, i al S-SW amb Isona El territori és força accidentat, a excepció del sector de la ribera del riu d’Abella La serra de Boumort s’aixeca en la part més septentrional i la serra de Carreu, amb el seu contrafort, la serra de Carrànima, en la part central i oriental La serra de Carreu forma part del massís del Boumort, amb el…

Situació i presentació El terme de Gavet de la Conca, de 90,88 km 2 es formà el 1970 per la unió dels fins aleshores municipis de Sant Serni 15,6 km 2 , Aransís 25,4 km 2 i Sant Salvador de Toló 49,8 km 2 El terme es troba al sector meridional de la comarca Limita al N amb l’enclavament de Tremp format per les terres de Vilamitjana i Suterranya, al NE amb el municipi d’Isona i l’enclavament dels Obacs Llimiana al S amb Artesa de Segre i Vilanova de Meià, ambdós de la Noguera, i amb l’enclavament de Montadó Isona, i a l’W amb els termes de Llimiana i de Guàrdia de Noguera El terme comprèn el…