Resultats de la cerca

Estès en una curta depressió de margues triàsiques recobertes en part pel Quaternari i tancada pels relleus prebètics cretacis de la serra de les Coves, de la del Carrascar de Parcent 994 m alt, que limita en arc per l’W, la serra del Ferrer, que hi connecta pel coll de Rates 783 m alt al mig del pla s’alça el tossal de Sant Isidre 246 m alt, miocènic Corre per la vall el riu de Gorgos o de Xaló o de Pop, que fa de límit amb Murla pel NW Els conreus es limiten al secà vinya, ametller, oli, pera i garrofer Les activitats industrials se circumscriuen a la manipulació del vímet, subsidiària del…

Situació i presentació Es troba al SE de la ciutat de Girona, a la riba dreta de l’Onyar, que en forma, en bona part, el límit municipal a ponent i el separa de l’antic terme de Palau-sacosta, ara agregat a Girona A més de Girona W i N, confronta també, al N, amb els termes de Juià, Sant Martí Vell i Madremanya, a l’E i SE amb el de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, de la comarca del Baix Empordà, al S amb Llambilles i al SW amb Fornells de la Selva El territori s’estén vers el sector nord-oriental per una àmplia zona accidentada per la presència dels vessants nord-occidentals del…

Dominen al N les penyetes Roges 376 m alt Tot l’antic regadiu amb aigua procedent del Ràfol i el més recent d’aigua elevada és cobert de cítrics 214 ha i una petita part d’horta al centenar d’hectàrees de secà destaca amb prou feines el garroferar El 57% de la població activa treballa en l’agricultura i el 19% en la construcció El cap del municipi 539 h 2006 sanetencs 83 m alt el constitueix el nucli format pels pobles fusionats de Sanet de la Rectoria i els Negrals, a l’antiga partió entre regadiu i secà Ambdós llocs formaren municipi en 1821-23 amb el nom d’Unió Legal, i definitivament,…

Situació i presentació Afronta amb el terme de Sant Gregori W i N, del qual és separat pel Ter, Girona N i E, Vilablareix S i amb el de Bescanó SW, separat en part per la Séquia Monar El territori s’estén per la plana de la riba dreta del Ter i és travessat, parallel al Ter, per la séquia Monar, la qual pren les aigües del Ter per la dreta, al terme de Bescanó El municipi de Salt comprèn el poble d’aquest nom, que n’és el cap, i l’antic veïnat de Salt o barri de Sant Antoni En conjunt forma un continu urbà amb el poble de Santa Eugènia de Ter, del terme de Girona, que enllaça amb la capital…

El territori s’allarga des del riu Girona, al S, fins a l’ombria de la serra de Segàrria pel coll del barranc de Ramon De les 207 ha de secà, un terç és destinat a l’ametller, i la resta a l’oliverar, garrofers i quelcom de vinya antigament de panses El regadiu 79 ha, que aprofita l’aigua de fonts i pous, és destinat als cítrics i hortalisses El règim predominant és el conreu directe La població és en recessió des del començament del s XX, però s’ha estabilitzat des del 1970 Hi ha una distribució de la població activa equilibrada El poble 368 h agl 2006, rafalencs 88 m alt és el centre de la…

Una bona part del terme 902 ha és inculta L’agricultura 1132 ha és gairebé tota de secà la meitat o més dels conreus és dedicada a la vinya per a raïm de taula o per a panses La indústria de la llata de margalló cabassos, capells, estores, etc, que aprofitava la palma de Segària i del puig de Benitatxell i en la qual s’ocupaven gairebé tots els veïns a la fi del segle XVIII, ha perdurat fins fa poc temps de l’espart hom feia cordam A partir del 1930 hom importà primeres matèries i introduí la bova, la ràfia i la palma tropical, alhora que passava a la indústria dels…

Situació i presentació Al N limita amb Girona, a llevant amb Quart NE i Llambilles, a migdia, seguint en part la riera de Bugantó, amb Campllong i per la roureda d’en Gener amb Riudellots de la Selva aquest de la comarca de la Selva, i a ponent el límit del terme passa més enllà de la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera, que recorre la part ponentina del municipi, i voreja els termes d’Aiguaviva i Vilablareix El territori és pla, drenat per l’Onyar, que forma un meandre situat gairebé totalment dintre del municipi A més del cap de municipi, dintre el terme hi ha els veïnats de la…

La geografia El relleu, d’estil juràssic, és format per plegaments amples interferits per alineacions SW-NE i W-E El sinclinal del Montgó 753 m alt s’alça aïllat sobre una plana alluvial i es prolonga per una plataforma càrstica de 200 m alt planes de Xàbia vers el cap de Sant Antoni un contrafort per la banda de ponent és el tossal de Benimàquia 218 m alt A més del riu Girona, eix de la vall d’Alcalà, que desemboca a la punta de l’Almadrava i fa de límit amb el terme de Setla, Mira-rosa i Miraflor, hi ha barrancs, com el de l’Alberca i el de l’Altet El litoral és de transició entre la costa…

Situació i presentació S’estén a la dreta del Ter, que forma part del límit septentrional amb uns meandres pronunciats i el separa del terme municipal de Cervià de Ter Limita, a més, amb els municipis de Sant Joan de Mollet E i SE, Sant Martí Vell i Juià S, Celrà W i Sant Julià de Ramis NW El territori és travessat d’W a E per la séquia d’en Vinyals, que procedeix del Ter, a ponent de Celrà, i s’uneix a la riera de Sant Martí, dins el terme de Bordils A part del nucli de Bordils, cap administratiu, el municipi comprèn el veïnat de Rissec, al NE del poble, el conjunt disseminat del Molí i el…

A la part muntanyosa del terme hi ha pinedes i brolla de romaní i margalló, en part de propietat comunal El secà ocupa 1377 ha garrofers, oliveres, ametllers i cirerers Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades directament pels propietaris La població, que anà augmentant des del s XVIII amb l’extensió dels conreus, minvà, però, des del 1940 889 h fins a quedar reduïda a 544 h el 1981 El poble 395 h agl 2006, atzubians 102 m alt, que es troba al peu del puig de la Creu, era lloc de moriscs habitat per nou famílies el 1602 i restà gairebé desert amb l’expulsió del 1609 El 1611…