Resultats de la cerca

El territori, en part pla, conté dos sectors muntanyosos al S, els vessants septentrionals de la serra de Mariola, i al N, al límit amb la Vall d’Albaida, les serres de la Solana i de la Filosa La terra no conreada ocupa una gran extensió, en part de propietat municipal L’agricultura és la principal font de riquesa El regadiu, que aprofita l’aigua de les fonts que neixen a les muntanyes veïnes, té 95 ha La major part dels conreus, tanmateix, són de secà, els quals ocupen bé la part plana del terme no regada, bé els turons suaus o els costers de les muntanyes en bancals esglaonats…

Situació i presentació Comprèn la plana alluvial de vora el riu i un sector muntanyós al nord, accidentat pels contraforts de la serra que separa el Fluvià i el Ter Aquest riu forma el límit meridional del terme de Cervià que hi inclou diversos illots, en una zona en què el riu forma meandres amb els de Bordils i Sant Joan de Mollet, aquest al SE A l’E limita amb Sant Jordi Desvalls, al N amb Viladasens A l’W limita amb els municipis de Vilademuls, de la comarca del Pla de l’Estany, i amb Sant Julià de Ramis al SW Reguen el terme, a més del Ter, la riera de la Farga, que coincideix en part…

Situació i presentació El municipi de Celrà, que havia tingut una extensió de 25,9 km 2 , restà reduït a 20,14 després de l’agregació a Girona de la plana de Campdorà, aigua amunt del congost del Ter A l’E confronta amb els municipis de Bordils i Juià, al S i a l’W amb Girona, i també a l’W i al N amb el de Sant Julià de Ramis El terme és situat a la dreta del Ter, riu que fa de termenal al sector nord-occidental s’estén al N per la plana regada per la séquia d’en Vinyals, que enllaça amb el pla de Bordils, i al S i a l’W per la zona muntanyosa de les serres de Tramont i de Sant Miquel,…

Les llomes calcàries i d’albarís són fendides per barrancs profunds, com el del Sofre i el de l’Encantada —encaixat a quasi 200 m—, on hi ha restes d’installacions morisques de regadiu, afluents del riu d’Alcoi, que entra al terme pel NW i és embassat pel barratge de Beniarrés fins a la cota 303 m Gran part del territori és inculte 2 221 ha, amb una forta porció d’ermassos i pastures i quelcom de pineda Al secà 1 576 ha cadastrades destaquen oliveres, garrofers, vinya 584 ha, algunes per a pansa i ametllers només hi ha 57 ha de regadiu de peu La vila 625 h 2006, planers 448 m alt té les…

La part més elevada del terme 1 121 m correspon al vessant nord-oriental del Montcabrer barrancs de Querola, de Puig i de Crabanta i a la serra de Turballos 928 m, contrafort de la serra de Benicadell, separada de l’anterior pel port del Frare d’Agres El riu d’Agres travessa el territori i es barreja amb el riu d’Alcoi al mateix pla de Muro , on arriba la cua del pantà de Beniarrés Del sòl del municipi hi ha 463 ha de pastures, 373 de garriga i 30 de pinedes, mentre que el total conreat suposa 1 844 ha, o sia, més de la meitat el regadiu 333 ha es nodreix principalment de fonts del Baladre,…

Entre la Safor i la Carrasqueta prolongació de la serra de Benicadell el riu d’Alcoi, que travessa el terme en direcció SW-NE, ha tallat l' estret d’Orxa que aprofità el 1890 el “tren dels anglesos”, ferrocarril de via estreta des del Grau de Gandia a Alcoi L’alzinar, les pinedes i la garriga ocupen 2 047 ha de les 583 ha de secà, 380 són cobertes d’oliveres, però tenen més pes econòmic les 140 ha de reg de peu Un establiment industrial important és la fàbrica de paper Raduan La població minva des del començament del s XX, principalment a causa de l’emigració exterior i interior La vila 727 h…

Situació i presentació El límit oriental del terme, que passa pel Puig Ventós, fa de partió entre Madremanya i els termes de Corçà i Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura aquest també confronta pel S, els dos darrers del Baix Empordà El límit meridional és a la vora esquerra del Rissec, afluent del Daró al SW el termenal passa per sota el puig del Suro Robat i per la Boca de les Bruixes, que separen el municipi del de Quart A ponent, el terme limita amb Sant Martí Vell pel Roquet d’en Nadal i pels contraforts orientals de la serra de la Mare de Déu dels Àngels A septentrió, pel molí del…

Situació i presentació Confronta amb els termes de Sant Julià de Ramis N, Girona E i S i Sant Gregori W és situat, doncs, al N de la ciutat de Girona, a la riba esquerra del Ter, que fa de límit oriental del terme amb la plana de Campdorà, antigament del municipi de Celrà, però en l’actualitat agregada a Girona A llevant del pla de Sant Gregori, el territori és accidentat pels darrers contraforts sud-orientals de la serra de Rocacorba Drena l’antic terme municipal el curs baix de la riera de Xuncla o torrent de Sarrià, que desguassa per l’esquerra al Ter, dintre el municipi Annexat a Girona…

Situació i presentació És situat a l’extrem nord-oriental de la comarca El límit septentrional del municipi, en el sector que confronta amb Saus Alt Empordà, coincideix amb la riera de Llampaies A l’E limita amb els municipis de Vilopriu Baix Empordà i Sant Jordi Desvalls, i al S amb Cervià de Ter al SE fa de termenal el torrent de Cinyanella mentre que al SW forma part del límit el Torrent Arner A l’W el municipi confronta amb Vilademuls Pla de l’Estany El terme és drenat per la riera de Cinyana i comprèn la vall d’aquest riu, que desguassa al Ter per l’esquerra dins el municipi de Sant…

Situació i presentació Forma el termenal nord-occidental la riera de Mus, que separa el municipi del de Bescanó Al N limita amb Salt, a l’E amb Girona sector de Palau-sacosta, al SE amb Fornells de la Selva i al S, pel puig de Sant Roc i el Güell, amb Aiguaviva El terreny és eminentment pla, excepte al SW, on s’aixeca el puig de Sant Roc, amb petites zones de bosc de pins i alzines El poblament és sobretot disseminat hi ha el poble de Vilablareix, que dóna nom al municipi, el veïnat del Perelló, cap administratiu, la caseria de la Farigola i la urbanització del Mas Aliu, compartida amb…