Resultats de la cerca

Comprèn les parròquies de Sant Josep de sa Talaia, Sant Agustí des Vedrà, Sant Jordi de ses Salines, Sant Francesc de ses Salines o Sant Francesc de Paula i la Mare de Déu del Carme o des Cubells La costa s’inicia, al N, al fons de la badia de Sant Antoni o de Portmany i arriba fins al S de la vila d’Eivissa Els principals accidents són dins la badia de Portmany, les cales del port des Torrent de Bon i de Bassa a la costa occidental, les cales Corral, Tarida i Vedella a continuació ve el sector espadat del SW de l’illa Llentrisca 413 m alt, al puig i Jueu, amb algunes entrades com les cales…

Comprèn les parròquies de Sant Joan de Labritja, Sant Miquel de Balansat, Sant Llorenç de Balàfia i Sant Vicent de sa Cala Presenta un relleu mogut, amb alçades de fins a 410 m a es Fornàs, al límit amb el terme de Santa Eulària i la talaia de Sant Joan , 360 m, que domina el poble per ponent La costa és acinglerada i amb pocs bons refugis, els accidents principals de la qual són, d’E a W, la cala de Sant Vicent, el cap des Llamp, la punta Grossa, la punta Galera, la cala de Portinatx i la cala i la punta Xarraca, el port de Sant Miquel, la punta de sa Creu i el cap de Rubió Les activitats…

Comprèn les parròquies de Sant Antoni de Portmany, Sant Rafel de Forca, Santa Agnès de Corona i Sant Mateu d’Aubarca El sector septentrional és un dels més elevats d’Eivissa 398 m alt al promontori que domina la punta de sa Torreta i hom l’anomena es Amunts terres elevades i marginals, de difícil accés els materials són principalment calcaris, l’erosió dels quals ha donat lloc a formes càrstiques molt destacades polja circulars de Corona i d’Aubarca, penjats entre puigs El fons dels polja , cobert d’argiles de descalcificació, és de color vermellós, entre les calcàries La colonització d’…

Se situa al contacte del Miocè amb el Nummulític de les serres prebètiques valencianes, allargat des de l’Ull del Moro 1051 m alt, a l’W fins a l’alt de la Creueta 800 m, a l’E, formant part dels vessants septentrionals dels contraforts de la serra d’Aitana el Castell, 913 m alt de la Moleta, 1010 m i obert cap a la fossa d’Alcoi Recorre el terme longitudinalment el riu de Frainos o riu de Penàguila , que aflueix al riu de Seta, que rep el barranc d’Ares i un ventall de set barrancs del SW, alguns d’ells molt encaixats és notable la Plaça del Salt al barranc de la Font Els terrenys incultes…

És el més petit dels cinc en què és dividida l’illa, tot i algunes annexions el 1963 a expenses de dos municipis veïns Sant Josep de sa Talaia, a l’est, i Santa Eulària del Riu, al nord, i només en representa l’1,94% de la superfície Situat al sud-est de l’illa, la seva costa comprèn part de la cala de Talamanca amb tota la platja del mateix nom, les anomenades illes Plana, Grossa i des Botafoc unides avui a Eivissa, naturalment la primera i mitjançant dics les altres, el port d’Eivissa, el sortint rocallós on hi ha la part antiga de la ciutat i la zona per on s’estenen els nous barris…

Al fons de la foia, al S de la vila, hi ha la Marjal, pla gairebé sense pendent, a 655 m alt, d’uns 6 km 2 , que fou dessecada a la fi del s XVIII Hi té el seu origen teòric el riu Verd o de Montnegre També s’hi aboca el glacis del pla d’Onil des dels alts de Biscoi Els terrenys no conreats ocupen el 50% del terme garriga i pasturatges Un extens secà 1 982 ha conserva unes 700 ha de vinya, però les oliveres i els cereals minven El regadiu abasta unes 120 ha Ja el 1845 hi havia una fàbrica de draps de totes classes i quatre terrisseries L’origen de la joguineria actual fou un ninot enllestit…

Limiten el terme per llevant la penya Roja 1226 m alt i per ponent el Maigmó 1296 m, amb l’avançada del cantal del Pixador 1074 m, que domina l’estret Roig la prolongació meridional del terme és fitada per la serra del Ventós 905 m i l’Escobella 694 m De les 5310 ha de terrer inculte, 2860 són de pastures, 1774 de garriga i 570 de pineda El conreu de secà és majoritari ametllers i arbres fruiters El regadiu, de pou, abasta prop de 150 ha La poca indústria i part de la mà d’obra és subsidiària d’altres viles de la foia El 46% de la població activa treballa en la indústria i el 34% ho fa en el…

En general les àrees deprimides argilenques o margoses miocèniques són envoltades per crestes de materials calcaris lutecians L'aprofitament del sòl implica 3039 ha de terres conreades 1984, és a dir un 50% de la superfície total del terme, i 2018 ha de forestal les 2778 ha de secà 1054 ha en guaret són ocupades fonamentalment per oliveres 772 ha, vinya 450 ha, ametllers 345 ha i una mica per cerealicultura tradicional a les 261 ha de regadiu es destaquen els fruiters, amb 75 ha especialment pomerars, i les hortalisses 50 ha obtenen, en llur majoria, l'aigua de fonts, sotmesa a un règim…

Presenta un relleu molt abrupte, que arriba a 1 210 m d’altitud a l’alt de la Barcella i a 1 119 a la penya de la Blasca, i que baixa ràpidament devers el curs del Vinalopó, el qual travessa el terme d’est a oest Entre d’altres cursos d’aigua, desguassen al Vinalopó la Marjal, per la dreta, i el barranc de Pinarets, per l’esquerra L’àrea no conreada ocupa 2 900 ha el 58% del terme, i es troba sobretot a la serra de Mariola és ocupada per pins, pollancres i carrasques, i també per pastures permanents unes 1 500 ha Les terres conreades passen de les 2 000 ha el 41 % el regadiu en…

Ocupa un terreny muntanyós, accidentat pels contraforts de la serra dels Plans el Rentonar, 1 112 m la Moleta, 1 097 m i poblat per una massa important d’alzinars i de pinedes L’economia es basa en l’agricultura hom conrea el 45% de la superfície total els conreus més estesos són els de secà, amb predomini del de cereals, seguit del d’oliveres, ametllers i vinya El regadiu hortalisses ocupa únicament 6,4 ha La propietat de la terra és repartida, i predomina l’explotació directa La població ha minvat en un 58% del 1900 al 1965 La vila 126 h agl 2006, benifallimers 374 m alt és d’…