Resultats de la cerca
Es mostren 3815 resultats
Benferri

Municipi
Municipi del Baix Segura, dins la zona de parla castellana del País Valencià, situat a l’horta d’Oriola, en un terreny pla drenat per la rambla de Favanella.
L’economia és basada en l’agricultura hom conrea el 75% de la superfície total amb predomini del secà 756 ha sobre el regadiu 164 ha, que aprofita aigua derivada del canal d’Albatera Els conreus més estesos són els de cereals, d’oliveres i d’horta, seguits del d’ametllers i la vinya, destinada a la producció de raïm de taula La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa La població, que experimentà un creixement entre el 1930 i el 1950 1 041 h, ha minvat en un 16% fins el 1965 El poble 1 152 h 2006 52 m alt, entre la rambla de Favanella i la…
Benetússer
Benetússer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al sud de la ciutat de València.
El terme, molt petit 0,76 km 2 , limita amb el de la ciutat i s’estén a l’oest de l’antiga carretera de València a Alacant és ocupat totalment per les edificacions No existeix cap hectàrea dedicada a l’agricultura Hi té molta importància la indústria de mobles i de la fusta en general, de tipus mitjà i menestral Altres indústries són l’alimentària licors, embotits, oli, la tèxtil i la química insecticides agrícoles La població activa al sector secundari arriba al 42%, i al sector de serveis, al 49% A causa del desenvolupament de la indústria i de la proximitat de València ciutat de la qual ha…
Benejússer
L’església de Benejússer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, sobre el Segura, aigua avall d’Oriola.
El sector septentrional del terme, format per terrenys sedimentaris i travessat pel riu, és pla Cap al sud s’eleva en una sèrie de turons La major part del territori és ocupat per pinedes, garrigues i brolles Les terres de conreu ocupen 342 ha, 77 de les quals són de secà 62 ha de cereals, 11 d’ametllers, garrofers i oliveres El regadiu, base de l’economia local, ocupa 269 ha, les quals reben l’aigua del Segura a través de la séquia de l’Alquibla, a la dreta del riu, i de la séquia vella d’Almoradí, a l’esquerra Els conreus principals són les hortalisses i els cítrics Hi ha granges avícoles…
Beneixida
Beneixida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a la riba dreta del Xúquer, dins la vall Farta.
El regadiu ocupa gairebé la totalitat del terme, i aprofita l’aigua de les séquies d’Escalona 61 ha, Carcaixent 8 ha i la comunitat de regants 210 ha produeix principalment taronges 197 ha Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris 85% i per arrendataris La ramaderia és poc important Hi ha magatzems de preparació de fruita La població s’ha mantingut relativament estable, amb tendència a l’augment els últims anys El poble 653 h 2006, beneixiders 30 m alt, a la vora del Xúquer, és d’origen islàmic fou lloc de moriscs el 1609 era habitat per 92 famílies Jaume I el…
Beneixama
Beneixama
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Vinalopó, a la vall de Beneixama.
El terme, a la dreta del Vinalopó, s’estén fins a la serra d’Ontinyent i la serra de Beneixama Hi ha 1700 ha sense conrear, aprofitades parcialment per a pastures De les 1900 ha conreades, 1150 són de secà, amb predomini de la vinya 470 ha, l’olivera 370 ha, l’ametller 210 ha i els fruiters 100 ha El regadiu 340 ha a la zona més baixa, és dedicat als fruiters 220 ha, on és conreada una varietat de pomera que porta el nom de la vila, i a hortalisses 120 ha La propietat és bastant repartida La indústria alimentària i petits tallers tèxtils i de joguines ocupa el 40% de la població activa La…
Benavites

Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, a la vall de Segó, que comprèn també l’enclavament d’ Alarap
, dins el terme municipal de Quartell.
Els conreus, que aprofiten l’aigua de la font de Quart, són gairebé tots de regadiu 344 ha, i produeixen taronges, nespres, altres fruites i arròs a Alarap Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris 94% i per arrendataris Hi ha magatzems de preparació de fruita que donen treball a un centenar de persones La població ha anat augmentant lleugerament des del 1900 A la dècada dels setanta s’ha estabilitzat El poble 636 h agl 2006, benaviters 36 m alt és prop de la carretera de Barcelona a València Lloc de moriscs, el 1394 pertanyia a Bernat Vives de Canyamars El 1535…
Benavente
Municipi
Municipi de la província de Zamora, Castella i Lleó, situat a la confluència dels rius Órbigo i Esla, que drenen el terme.
Situada prop de la confluència de l’Órbigo amb l’Esla, és travessada pel canal de l’Esla, la qual cosa explica l’extensió de la seva horta És un centre de subàrea comercial agrícola bleda-raves sucreres, patates, mongetes, cereals, vi i ramader bestiar oví i porcí, amb indústries alimentàries derivades de l’agricultura fàbrica de sucre
Benavent de Segrià

Benavent de Segrià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Està situat a la plana segrianenca del N de Lleida i limita amb els termes de Vilanova de Segrià NW, Corbins NE i E, Torre-serona S, Torrefarrera i Rosselló W El terme, regat des d’antic per la clamor de Segrià i des del segle XII pel canal de Pinyana, es troba al sector pròxim a la dreta de la Noguera Ribagorçana i també a la dreta del Segre Comprèn el poble i cap de municipi de Benavent de Segrià, els antics llocs d’Alendir i la Grallera, i les partides de los Trollers, Arbobar, el Camí de Corbins, lo Molí d’Alendir, lo Torricó i lo Moreral La principal via de…
Benassal
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, a la zona muntanyosa limitada pel riu de Montlleó i per la rambla Carbonera.
Dins el terme hi ha un gran nombre de fonts, la principal de les quals, la Font d’En Segures, d’aigües medicinals, ha donat lloc a un conegut balneari Les terres sense conrear, amb alzines, roures i escassos pasturatges, ocupen 3 828 ha L’agricultura és predominantment de secà 2 300 ha, que produeix especialment cereals i llegums hi ha, a més, 40 ha de vinya El regadiu 21 ha produeix patates i hortalisses Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades pels propietaris 65%, per parcers 21% i per arrendataris La ramaderia de bestiar oví ha estat important Hom cria també animals de…
Benasc

Vista de Benasc
© Turismo de Aragón
Municipi
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent), a la zona axial pirinenca, a la frontera amb França.
El terme comprèn una part de l’alta vall de l’Éssera vall de Benasc amb la capçalera d’aquest riu, on s’aixeca el massís de la Maladeta, amb el pic més alt dels Pirineus l’Aneto 3404 m El rocam paleozoic proporciona els esquists metamòrfics negres llicorella emprats en la construcció dels llosats dels grans teulats voladissos L’abundància de bosc explica que la major part dels elements constructius siguin de fusta El 75% del terme, d’erms i de zones forestals avets i pins roigs i negres són propietat del municipi, amb els boscs de Cregüenya, Vallhiverna i Vaticelles, i pasturatges estiuencs d…