Resultats de la cerca
Es mostren 3815 resultats
Balsareny
Vista de Balsareny (Bages)
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi del Bages que s’estén a banda i banda del Llobregat, que travessa el terme de nord a sud.
Situació i presentació El municipi limita al NW-N amb Navars i Gaià, a l’E i SE amb Sallent i al SW-W amb Castellnou de Bages El terme municipal rep el tribut d’uns modests afluents la riera de Gaià, per l’esquerra, i les del Mujal i de Conangle pel cantó dret Un corrent artificial —el de la séquia de Manresa— hi té origen, al peu del castell del poble, i fa possible un petit regadiu a la part més fonda del poble entre el riu i el canal Els manresans, l’any 1339, vingueren a Balsareny per a prendre l’aigua amb permís de Pere III el Cerimoniós Comprèn, a més del poble de Balsareny, cap…
Balaguer
Vista aèria del nucli antic de la ciutat de Balaguer, a la riba dreta del Segre. Dalt del turó, l’església parroquial i antiga col·legiata de Santa Maria
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Noguera, situat al peu dels darrers plecs subpirinencs.
Situació i presentació Balaguer ha estat tostemps cap dels Aspres i en l’actualitat ho és de la comarca de la Noguera El municipi de Balaguer, a banda i banda del Segre, té una extensió de 57,32 km 2 confronta amb el municipi de Menàrguens SW i, a ponent del Mormur 329 m i de la partida de la Fuliola, amb el de Castelló de Farfanya W A tramuntana la divisòria, per la Garriga, separa el terme de l’enclavament de Gerb, pertanyent a Os de Balaguer A llevant llinda amb la Sentiu de Sió i amb Vallfogona de Balaguer i al SE amb Térmens L’enclavament de Flix, a llevant del territori principal del…
Baixàs
Baixàs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló.
Se situa a la part oriental i meridional del massís calcari de Pena, per damunt de les terres alluvials de la ribera de la Tet La vinya hi té caràcter de monocultura, i és dedicada a la producció de vi de qualitat superior Hi ha dues cooperatives, cellers i dues empreses dedicades a l’explotació del marbre i de la calç La població durant el s XIX passà de 1 959 h el 1836 a 3 233 h el 1881, a causa de l’extensió del conreu de la vinya Al final del segle, però, experimentà una forta minva, que continuà amb menys intensitat fins el 1954 1 753 h Des d’aleshores s’ha produït un lent,…
Bailèn
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, drenat pels rius Rumblar i Guadiel, als contraforts de Sierra Morena.
És un nucli agrícola olives, vi, cereals, fruita, industrial elaboració d’oli, destillació d’aiguardent, indústria hidroelèctrica i miner plom, coure
Bages de Rosselló
Bages de Rosselló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, situat als turons plantats de vinya que separen les aigües del Tec i del Rard.
L’economia és dominada per la monocultura vitícola 1 146 ha de les 1 257 conreades La cooperativa vitícola té un celler de més de 50 000 hl Hom conrea, a més, hortalisses i arbres fruiters, que són regats mitjançant séquies La principal activitat industrial és la derivada de la viticultura destillació d’alcohol La població, que el 1836 era de 546 h, sobrepassà els 2 000 h a la fi del s XIX aleshores minvà i restà més o menys estabilitzada sobre els 1 700 h posteriorment inicià una corba ascendent fins a l’actualitat El poble 2 711 h angl 1982 20 m alt és emplaçat al llarg de la carretera d’…
Baeza
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, drenat pel riu Guadalquivir.
És un centre agrícola cereals, vi, oli, industrial alimentació, sabons, trulls, ceràmica, destilleries de licors i ramader cavalls Conserva importants testimonis de l’arquitectura renaixentista andalusa en molts dels seus monuments intervingué el gran arquitecte Andrés de Vandelvira 1509-75 Sobresurten la catedral, amb restes mudèjars i gòtiques, l’església de San Andrés, la del convent de San Francisco obra mestra del renaixement andalús, acabada el 1566, avui molt deteriorada, i la casa de la vila 1559, que té dues interessants portades italianitzants Fou seu d’una universitat…
Baena
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, drenat pels rius Marbella i Guadaloz.
És un centre agrícola important oliveres, cereals, vi, espart, industrial adobs, teixits, ceràmica i ramader cavalls
Baells
Municipi
Municipi de la Llitera, als vessants occidental i meridional de la serra de Sant Quilis, al límit amb la Ribagorça.
Hi ha 1 800 ha sense conrear amb claps d’alzines, roures, matolls i pasturatges permanents Unes 24 ha són de regadiu eventual farratge i patates Al secà hom conrea, un any per l’altre, blat, ordi, oliveres i ametllers aquests dos darrers conreus associats amb 90 ha de vinya Les terres de conreu, relativament ben repartides, són explotades en un 66% pels mateixos propietaris La ramaderia és constituïda per bestiar oví, cabrú i porcí hom cria animals de granja aviram i conills i abelles La població es mantingué relativament estable fins el 1920 747 h, que començà a minvar El poble 116 h agl…
Badalona
Vista aèria de Badalona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Barcelonès, al vessant marítim de la serralada de Marina, ocupant la plana al·luvial costanera situada a l’esquerre del delta del Besòs.
Situació i presentació Limita amb Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet a l’W municipis amb els quals forma un sector d’una certa homogeneïtat que hom ha volgut anomenar el Barcelonès del Nord, el Barcelonès Oriental, el Baix Besòs, etc, i al qual, segons com, s’inclou Tiana i Montgat a l’E amb la mar Mediterrània, amb 4,8 km de platja, amb Tiana i amb Montgat Maresme i al N amb Montcada i Reixac Vallès Occidental i Sant Fost de Campsentelles Vallès Oriental Badalona s’estén entre la Serralada Litoral o Serra de Marina i la mar, a la plana litoral formada per la sedimentació dels…
Badajoz
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d’Extremadura, situada vora el Guadiana i prop de la frontera portuguesa.
Centre comercial d’una àrea agrícola, té indústries alimentàries i tèxtils fàbriques de farina i licors, conserves de carn, central lletera, filatures de cotó, planta rentadora de llana La seva àrea comercial engloba la zona oriental de la província i part de la de Càceres Seu episcopal Universitat Capital del petit regne independent dels Banū al-Aftars sXI, Badajoz caigué el 1094 en poder dels almoràvits i, posteriorment, dels almohades Fou conquistada definitivament per Alfons IX de Lleó 1230 El 1289 esdevingué escenari de lluita entre portugaleses i bejaranos La proximitat amb Portugal…