Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi limita amb els termes de Sant Ferriol S i E, Sales de Llierca NE, Tortellà N, Montagut NW i Sant Jaume de Llierca W El sector meridional, a la dreta del Fluvià, és muntanyós, accidentat pels contraforts nord-orientals de la serra de Sant Julià del Mont, com la serra de Colama, mentre que el septentrional és més planer, i s’hi localitzen els conreus i els nuclis de població El terme comprèn el poble d’Argelaguer, cap municipal, i els veïnats i caseries del Guilar, l’Hostalnou de Llierca, Sant Sebastià, Santa Magdalena i Tapioles És travessat per la carretera…

Situat a La Alcarria, al NE de la capital, té indústria sucrera i licorera

El terme és drenat per la rambla Carbonera termenal, en bona part, amb Benassal i Vilar de Canes i la rambla de la Belluga límit amb Morella i Catí, a la conca del Millars, i per la canada d’Ares, a la conca de l’Ebre Hi ha 8500 ha de terres sense conrear amb alzines, roures i pasturatges de propietat privada Tot el conreu és de secà hom destina 1500 ha a cereals i 400 a tubercles i llegums Les terres de conreu, força repartides, són explotades el 40% pels propietaris, el 38% per arrendament i el 17% per parceria La ramaderia és molt important i compta amb 7000 caps de bestiar oví i diverses…

El terme és accidentat per la serra del Sabinar mola de Santa Catalina, 1301 m alt del Mampedroso, 1203 m i és drenat pel Túria Les explotacions forestals cobreixen quasi el 60% de la superfície municipal la devesa d’El Rebollo, de propietat pública, és una pineda de 4500 ha La resta són conreus blat, sègol, ordi, vinya i pasturatges que són aprofitats pel bestiar oví Hom cria, a més, porcs d’engreix i animals de granja l’apicultura és important Les terres de conreu, força repartides, són explotades, principalment, pels propietaris 94% La població, que s’havia mantingut força estable entre el…

Situació i presentació El terme municipal dit antigament Sant Martí d’Arenys s’estén pels vessants meridionals de la Serralada Litoral Limita amb el municipi del Vallès Oriental de Vallgorguina N, i amb els del Maresme de Sant Iscle de Vallalta NE, Canet de Mar E, Arenys de Mar S, Sant Vicenç de Montalt SW i Dosrius W Dins el municipi hi ha el sector de contacte entre els massissos del Corredor i de Montnegre, separats pel Coll Sacreu Les altituds màximes són el Montalt 595 m, el turó del Mig 544 m i el turó de la Vila Negra 536 m, que formen els Tres Turons, la silueta dels quals ha estat…

Situació i presentació Arenys de Mar, tal com el nom indica, neix en un areny o sorral, llit de la riera de Sobirans, que davalla del Montalt i de la serra del Corredor, arran de mar El terme, de forma rectangular s’estén al sud del d’Arenys de Munt fins a la Mediterrània i des de la riera de Valldemaria, a llevant, que passa a frec de Canet de Mar, fins a la riera de Caldes, a ponent, límit amb el municipi homònim En aquest sector, on neix l’Alt Maresme, els contraforts de la Serralada Litoral Catalana dels massissos del Corredor i del Montnegre arriben fins a la mar Així, el terme municipal…

Hi ha 1020 ha d’erms, carrascars i brolla, i unes 1035 ha de pi blanc disseminat pel terme El secà és dedicat al conreu de cereals 268 ha, d’oliveres 746 ha, de vinya 208 ha i d’ametllers 114 ha, en recessió Unes 22 ha són de regadiu patates, llegums, hortalisses, que aprofita l’aigua del riu i del subsol Les terres de conreu, ben repartides, són explotades el 77% pels propietaris i la resta per parcers Predomina el bestiar oví, cabrú i porcí Hom elabora oli i vi de 15 a 17° que són venuts als majoristes de la regió Una petita central hidroelèctrica aprofita l’energia del riu La població, que…

El terme és drenat, a més, per la Valira de Cornudella, pel barranc de Sant Romà i pel de Colls o de Tresserra, que forma el límit meridional tots ells desemboquen a la Noguera Les serres de Berganui 1273 m i de Sant Marc són ocupades per bosc rouredes, alzinars, i 800 ha de pinedes en part comunal, el qual ha estat tradicionalment explotat carboneig, recerca de tòfona, llenya, augmentat darrerament amb la repoblació Predomina el bestiar oví 10876 caps el 1983, bestiar porcí i bestiar boví estabulat Al secà hom conrea cereals, patates, farratge i en menor escala vinya i olivars El regadiu s’…

Segons els límits que Jaume I donà al Regne de València després de la conquesta, límits que situà a la serra de Javalambre, Arcos en formà part, però ben aviat passà aquesta zona al Regne d’Aragó, amb la qual cosa el Racó d’Ademús quedà separat de la resta del país Valencià Arcos fou mantingut, tanmateix, dins el bisbat de Sogorb

Centre agrícola cereals, vinya, oliveres, ramader oví, porcí i industrial adobs, destilleries d’aiguardent Estació de ferrocarril i carretera