Resultats de la cerca

La capçalera és formada per l’àmplia coma d’Eina , que es comunica a través del coll d’Eina o de Núria amb l’homònima coma d’Eina , al sud, capçalera de la vall de Núria Entre el pic d’Eina i la Torre d’Eina o pic de les Lloses, de 2 832 m alt, la coma septentrional es comunica amb la vall de Balaguer, al Conflent, pel coll de la Torre d’Eina El riu d’Eina , que drena aquesta vall, neix sota el coll d’Eina i, després de seguir la direcció NW, s’engorja abans d’arribar al poble, flanquejant per l’oest els escarpats vessants del Cambresdases, fins a unir-se, al pla de la Perxa, amb el riu de…

La seva economia es basa, fonamentalment, en la indústria màquines d’escriure, motocicletes, mobles metàllics, aparells de precisió, de la qual destaca la fabricació d’armes, que s’inicià cap al 1538 i que amb la creació de la Compañía Guipuzcoana de Caracas 1728, que venia les armes a Amèrica, revifà l’expansió econòmica, gairebé nulla al s XVII Fou la primera ciutat on hom proclamà la Segona República Formà part del " Cinturón de hierro " durant la guerra civil de 1936-39, en el decurs de la qual fou gairebé destruïda

Forma la vall mitjana de la riera d’Èguet , que neix al roc de la Calm i aflueix al Segre a través del riu d’Estaüja Els recursos econòmics es limiten a una agricultura poc desenvolupada cereals i regadius vora el riu i a la ramaderia bestiar boví El poble 1 612 m alt, que agrupa tota la població del municipi fora del nucli hi ha només el mas de Sant Esteve, és enlairat, a l’esquerra de la riera d’Èguet, vora un extens caos granític és dominat per una antiga torre de defensa que agrupa les cases més antigues, separades d’un agrupament més modern L’església parroquial conserva una imatge de la…

D’economia agrària oliveres, cereals, regadiu, té indústria derivada de l’agricultura farina, sucre, xocolata, oli, sabó És l’antiga Eiskadi ibera i Astigi romana Es reté a Tāriq quan els musulmans envaïren la península Ibèrica Des del 891 al 913 fou centre de resistència als omeies Ferran III la reconquerí el 1240 Les guerres civils del s XIX i les malifetes de Los siete niños de Écija aguditzaren l’absentisme dels propietaris Hi destaquen les esglésies de Santiago, gòtica s XV, amb torre del s XVIII, i la de Santa Cruz final del s XVII, amb restes d’un edifici anterior mudèjar, i el palau…

Nucli industrial mobles, adoberies i centre miner lignit, ferro i ramader, a la confluència del Mañaria amb l’Ibaizabal És el centre de la comarca del Duranguesat Fundada el 1180, ha estat un important centre carlí el 1839 fou ocupada per Espartero

Situació i presentació És envoltat pels de l’Argentera SW, Riudecanyes SE, Riudecols NE, Alforja N i per Pradell de la Teixeta a la banda del Priorat W El coll de la Teixeta 546 m —al límit del terme de Duesaigües i a la capçalera de la riera, que separa de la conca del riu de Cortiella, afluent del de Siurana— s’obre a la serra de l’Argentera o de Pradell, que emmarca per l’W el municipi Aquest, en general força abrupte, és també encerclat a la part sud-oriental pel contrafort que, després de Puig Cerver, culmina a Puig Marí 660 m, màxima elevació del terme, al límit amb Riudecols És drenat…

Situació i presentació Limita al N i a l’E amb els termes vallesans de Vallgorguina, Vilalba Sasserra, Llinars del Vallès i la Roca del Vallès, al S amb els d’Argentona i Mataró, al SE i E amb Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Munt Situat al sector de la Serralada Litoral que comprèn les serres del Corredor i del Far, el municipi té una orografia molt complicada Les altituds màximes són al sector septentrional, al límit amb el Vallès 632 m d’altitud al cim del Corredor, 525 m al Puig Aguilar, i al sector oriental 595 m al Montalt, limítrof amb els…

És situada al sud-est de Sevilla, a l’àrea de regadiu del baix Guadalquivir tarongers, hortalisses Nucli industrial indústria de l’oli, tèxtil, alimentària

Estès a l’esquerra del Xúquer, límit meridional del terme, al sector muntanyós cretaci serra de Dosaigües o d’El Ave 949 m alt que forma el límit entre la plataforma del Caroig i la mola de Cortes, al sud, i la foia triàsica de Bunyol, al nord Aquesta serra, divisòria d’aigües entre el riu Magre i el Xúquer, de direcció est-oest, és continuada vers l’oest per la mola d’El Oro, i vers el sud-est, per la serra d’El Caballón, al límit amb la vall dels Alcalans El territori, abrupte, és solcat per nombrosos barrancs i rambles hi ha pedreres de pedra calcària i jaciments de lignit La vegetació…

Comprèn la vall dels Estanyets, al nord, amb prats i boscs, oberta vers la ribera d’Angostrina i separada de la part baixa del terme per un sector morènic serrat dels Llops, pic de Mollet, erm i pedregós, format per blocs granítics, que arriba fins a les cases del poble Aquest sector és travessat pel canal de Dorres , que duu l’aigua de la vall dels Estanyets als camps propers, on, a més de prats, hom conrea cereals blat i sègol, patates i arbres fruiters La ramaderia més de 200 caps de bestiar boví és una de les bases econòmiques Hi ha fonts d’aigües sulfuroses termals, una de les quals donà…