Resultats de la cerca

Situada a la vora del Guadalquivir, a l’àrea de contacte de la serralada de Còrdova amb la Campiña L’expansió demogràfica més important ha tingut lloc al segle XX i, des de l’any 1900, s’ha quadruplicat la població a causa, principalment, de la immigració dels nuclis rurals de la província La ciutat, situada primitivament en una cruïlla de camins, sobre la Via Augusta, en conserva encara el nucli central amb les característiques urbanes de l’època musulmana Actualment creix en totes direccions i ha ultrapassat el riu Centre administratiu i centre comercial productes agrícoles del Campo de…

El sector septentrional del terme forma part de la plana regada de la dreta de la Tet rec de Corbera , que prové de Bulaternera i desguassa a la Tet a Sant Feliu d’Amunt La construcció del pantà de Vinçà ha provocat un canvi en l’agricultura substitució de vinyes per presseguers i hivernacles, i intensificació dels conreus De les 300 ha de superfície agrícola, 159 són dedicades als arbres fruiters, 109 a la vinya i 61 a les hortalisses Hi ha una empresa de la construcció i s’ha creat l’Institut per al Desenvolupament dels Recursos Naturals Renovables El 1856 se segregà de Corbera del Castell…

Els escorredors d’aquesta séquia formen l’anomenat riu de Corbera , el qual desguassa a mar a través de l’estany Gran o estany de Corbera , al sud de Cullera Una gran part del terme és situada en aquesta plana i en el limitat raiguer de la serra La zona muntanyosa no conreada pins i matollar ocupa unes 500 ha L’agricultura és gairebé exclusivament de regadiu 1 340 ha, de les quals 837 aprofiten l’aigua del subsol, i 503, de la séquia El secà es limita a 100 ha El conreu dominant, base de l’economia, és el taronger 774 ha, a la zona de contacte entre la plana i la muntanya, de llarga tradició…

L’agricultura gairebé tota de secà ocupa pràcticament tot el terme 99,8% de la superfície total els principals conreus són l’ametller 692 ha, els cereals 211 ha, l’olivera 205 ha, el garrover 122 ha, la vinya 45 ha i la figuera 22 ha el regadiu es limita a 7 ha Hi ha bestiar oví uns 150 caps, porcí uns 175 caps i boví uns 230 caps hom cria animals de granja Hi és tradicional la fabricació d’espardenyes i de coltells actualment hi ha indústria del calçat i de la construcció El poble 1 913 h agl i 103 h diss 1981, consellers 154 m alt és al llarg de la carretera de Palma a Alcúdia l’església…

El terme és drenat, a més, per petits barrancs barrancs de Calapatar i de Vallrovira La vegetació és molt degradada pins, carrascar, coscolls, argelagues, farigola La font de riquesa principal és el conreu d’oliveres és el primer productor d’oli de la comarca 2054 ha cada 9 o 10 anys hi ha una collita òptima, l’"oliada” fou especialment bona la de 1927-28, i hi ha 12 molins d’oli, amb 15 premses hidràuliques La comercialització de l’oli és feta a través d’Alcanyís i Reus, principalment A la restant agricultura de secà hom conrea 143 ha de cereals ordi, blat, civada i blat de moro, 511 ha de…

És un centre agrícola hortalisses, arbres fruiters, cereals, oliveres i comercial, amb indústria derivada de l’agricultura conserves, oli, sabó

Posseeix importants mines de sal

Situada a la regió de Las Marismas, és regada pel Guadalquivir

A part petites zones de regadiu, on són conreats arbres fruiters i hortalisses, la vinya pren un caràcter de monocultura produeix vi de qualitat superior dins la zona anomenada Rosselló dels Aspres, i un vi dolç natural dins la zona dels Costers de l’Alt Rosselló en la qual ocupa un dels primers llocs, amb una producció de 12 154 hl 1961 La cooperativa vinícola fou creada el 1947, i té un celler de 13000 hl de cabuda La població, que s’havia triplicat entre el 1836 i el 1911 1 553 h, restà reduïda a 949 h el 1946, però a partir d’aleshores tornà a augmentar, a causa de la proximitat de la…

Els conreus principals són el de la vinya, d’oliveres i de cereals hi ha indústria tèxtil del cànem, espart i jute, i alimentària Hi celebren festes de moros i cristians Jaume I la conquerí el 1244 fou vila reial amb vot a corts Pere III de Catalunya-Aragó li concedí unes fires per Sant Miquel, que perduraren fins el 1707 Del 1422 al 1436 pertangué a Castella Per la seva fidelitat a la causa austriacista el 1707 fou segregada definitivament del Regne de València i annexada a Villena fins el 1950 pertangué a la diòcesi d’Oriola El 1736 recuperà la independència municipal