Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de la Ràpita, d’una extensió de 53,69 km 2 , és situat al sector meridional del delta de l’Ebre, on s’ajunten les velles terres i les aportades per alluvió, dins el port dels Alfacs, que també és dit de la Ràpita Limita a l’E amb la Mediterrània, al N amb Amposta, a l’W, des del tossal de Mata-redona fins a la Foradada termeneja amb Freginals i, al S, de la Foradada a la mar, a migdia de la moleta de Fredes, l’alt de Mamadits i el Mas d’en Canício, limita amb Alcanar El municipi comprèn dues parts diferenciades el sector de terra ferma i l’enclavament…

Situació i presentació Es troba al sector llevantí de la subcomarca del Lluçanès Limita al N amb Sora, a l’E amb Orís, al S amb els municipis de Sobremunt i Olost, i en part amb l9enclavament del Cel de Croells, i a l’W amb Perafita i Sant Agustí de Lluçanès És força accidentat al sector N a causa de la serra dels Munts, amb altituds superiors als 900 m, que fa de límit natural amb Sora Les terres meridionals són també abruptes, però menys elevades, mentre que el sector on es troben les comunicacions i el poble de Sant Boi de Lluçanès és una petita vall, drenada per la riera de Sorreigs La…

Situació i presentació El municipi és situat a la dreta del riu i ocupa terrenys plans d’alluvió a la Marina, o delta del Llobregat, mentre que la part de ponent del terme és accidentada pels darrers contraforts del massís de Garraf-Ordal muntanya de Sant Ramon de les Golbes, 309 m, partió de termes entre Sant Boi, Viladecans i Sant Climent de Llobregat La vila de Sant Boi, al capdavall de la vall del Llobregat, però emplaçada al vèrtex superior del delta, és un punt geogràficament estratègic per al pas del riu en direcció a la ciutat de Barcelona El terme confronta al N, per la riera d’en…

Situació i presentació Es troba al sector occidental de la Plana de Vic, de la qual el separa la costa o cinglera que fa d’espona, i s’estén vers l’W per l’altiplà del Lluçanès i vers la depressió d’Alboquers, al S El terme, allargassat, limita al N amb Sobremunt Lluçanès, a l’E amb Santa Cecília de Voltregà, Gurb, Vic i Santa Eulàlia de Riuprimer, al S amb Santa Maria d’Oló Moianès i a l’W amb l’enclavament de Muntanyola Osona, amb Oristà i Olost Lluçanès Drenen les terres del terme la riera de Sant Joan, la riera de Sant Bartomé, el torrent de Font Salada i la capçalera de la riera d’Olost…

Situació i presentació El municipi, que és accidentat pels contraforts orientals del massís de Montnegre, comprèn tota la vall de la riera de Santa Susanna o de Miralles, que neix als vessants del puig de Miralles 335 m, al límit amb Tordera i Palafolls i després de córrer entre el puig de la Guàrdia 241 m, a ponent i el turó de Montagut 215 m, a llevant desemboca directament a la mar La costa és lineal i sorrenca Els boscos, no gaire extensos, però espessos, s’enfilen pels vessants del sector muntanyós, amb alzines i pins, que han substituït el tradicional conreu dels garrofers En aquesta…

Fins el 1944 no tenia més terme que l’ocupat per la caseria des d’aleshores abasta el buc de la serra de Santa Pola 141 m alt, que constitueix un dom planenc inclinat vers el NW i espadat en el cap de Santa Pola on hi ha el far de Santa Pola o d’Aljub que tanca pel N la badia de Santa Pola , i l’extensió salobrenca de l’albufera d’Elx —en bona part salines— i els seus encontorns, on es destaquen extensos arenals costencs La desembocadura —més aviat teòrica— del Vinalopó coincideix amb la gola canalitzada entre les salines del Pinet i del Braç del Port La superfície de conreu abasta 1240 ha,…

Situació i presentació El municipi de Santa Perpètua de Mogoda, de 15,83 km 2 i en contacte amb el Vallès Oriental, limita a septentrió amb els termes de Polinyà i Palau-solità i Plegamans a migdia amb Montcada i Reixac a ponent amb Barberà del Vallès i Sabadell i a llevant amb els municipis de Mollet del Vallès i la Llagosta, pertanyents al Vallès Oriental Aquest àmbit territorial el configuren les rieres de Santiga, de Polinyà i de Caldes, que és la més important, a la vora de ponent de la qual hi ha el poble de Santa Perpètua Els desnivells màxims de les carenes que limiten…

Situació i presentació Limita, a l’W, amb els termes de les Preses i d’Olot, al N amb Sant Joan les Fonts i Sant Jaume de Llierca, al sector E amb Sant Ferriol i Mieres, i al S amb Sant Feliu de Pallerols i Sant Aniol de Finestres S'estén al SE del pla d’Olot, al sector de la cubeta o fossa de Santa Pau, limitada al N per la serra de Batet i la de Sant Julià del Mont 907 m i al S per la serra de Finestres 973 m al turó de Sant Jordi, continuada aquesta a l’oest, després del coll de Fontpobra, per la de Marbolenya i la del Corb Comprèn la capçalera del Ser, riu que es forma a la Font Pobra i…

Situació i presentació Limita amb Banyeres del Penedès N, Bellvei E, el Vendrell S i Albinyana W El municipi comprèn, a més, l’enclavament de l’Albornar entre els termes de Banyeres del Penedès, Albinyana i la Bisbal del Penedès El terreny és quaternari diluvial, predominantment travertínic Hi ha una petita elevació al NE la Serra, 120 m, de natura miocènica, i una altra a ponent les Pedreres, de natura cretàcia la resta de les terres són generalment planes, amb una inclinació de NE a SW, amb abundosos aqüífers subalvis La riera de Banyeres drena la part central del terme, i la de la Bisbal,…

El terme comprèn un sector migjornenc de terres baixes la major part de l’estany de ses Gambes, que un cordó de dunes aïlla del litoral proper, i el fragment meridional de les serres de Llevant puig de Consolació, 271 m alt, i un sector de la plataforma de sa Marina, de 3 a 4 km d’amplària, que arriba a mar lleugerament inclinada El litoral migjornenc va de cala en Togores al cap de ses Salines El litoral llevantí és més accidentat, amb cales endinsades i ramificades estil ria cala Llombards, cala Figuera, cap des Moro, cala Montdragó i caló d’en Brogit, l’espaiós Portopetre, mig amagat per…