Resultats de la cerca

La ciutat fou anomenada Madīna Mayūrqa durant l’època islàmica, nom traduït després de la conquesta catalana pel de ciutat de Mallorques o simplement Mallorques o Mallorca l fet de no haver-hi en tota l’illa cap altra ciutat fins el 1523 que ho esdevingué Alcúdia afavorí l’ús de l’apellatiu ciutat per a referir-s’hi en l’ús llibresc hom recorregué a l’expressió ciutat principal a partir del 1523, apellatiu que esdevingué nom propi en l’ús popular en època moderna i fins els nostres dies Simultàniament i mentre vigí el dit nom de Mallorca referit a la capital, hom desfeia l’ambivalència d’…

Situada a la riba dreta de l’Ebre, prop de la confluència amb l’Iruega, en una rica horta que voreja la ciutat, la qual s’estén per damunt de les terrasses baixes del riu És el centre més actiu de La Rioja, amb una destacada indústria, especialment l’alimentària elaboració de productes agrícoles conserves i vi

És un mercat agrícola de La Rioja Baixa, al centre d’una fèrtil horta Hi ha indústria derivada de l’agricultura Entre els monuments són notables la catedral és seu episcopal, iniciada a mitjan segle XII i continuada als segles posteriors, i les esglésies de San Andrés segles XVI-XVIII, San Francisco segle XVII i Santiago segles XVII-XVIII Antiga població dels vascons, en temps d’August li fou reconeguda la ciutadania Calagurris Julia Nassica El 1369 hi tingué lloc la proclamació del rei de Castella Enric IV Trastàmara

L’Ebre drena el terme i en constitueix el límit septentrional, tant del municipi com de la comunitat La font econòmica bàsica és el conreu de la vinya i l’elaboració de vins de La Rioja Destaca la vila de Fuenmayor , cap del municipi amb un nucli antic on abunden les cases senyorials L’església parroquial és gòtica segle XVI

L’economia és de base agrícola, especialment vinya És molt important l’elaboració de vi amb denominació d’origen La Rioja A la ciutat de Cenicero destaca l’església parroquial de San Martín segle XVI

Situació i presentació Es troba a ponent de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre, a la vall mitjana del riu de Montsant Limita amb els termes de la Palma d’Ebre NW, Vinebre W i la Torre de l’Espanyol SW de la Ribera d’Ebre, i amb els de la Figuera S, la Vilella Baixa SE, la Vilella Alta E, la Morera de Montsant E, Margalef NE i la Bisbal de Falset NW, del Priorat El riu de Montsant entra al terme pel sector septentrional en direcció N-S, descriu una àmplia corba i agafa la direcció W-E seguint els darrers vessants sud-occidentals del massís de Montsant de l’alineació principal o Serra…

Drena el terme el barranc de Torrent anomenat també rambla de Xiva o riu de Xest, que hi rep per la dreta el barranc de l’Horteta El sector forestal, a la zona muntanyosa de l’W, és cobert de matollar en la major part, amb importants pinedes al Vedat de Torrent, amb un total de 1 200 ha L’agricultura ocupa unes 2700 ha de secà i 3000 ha de regadiu el primer, en retrocés els darrers decennis, es localitza al sector occidental, en part abancalat, i es dedica a garrofers 900 ha, raïm de taula 760 ha, oliveres i ametllers 400 ha entre tots dos el segon, que aprofita l’aigua de pous i es localitza…

El sector de la costa de Tramuntana és molt articulat de llevant a ponent es destaquen el port d’Addaia, al límit amb Maó, els arenals d’en Castell i de s’Olla, la península de s’Albufera, que tanca per llevant l’ampli port de Fornells, obert entre sa Mola 122 m alt i el cap de Fornells, la cala de Tirant, la península del cap de sa Cavalleria 90 m alt, enfront de l’illa des Porros, les platges de sa Cavalleria i de Ferragut, de Binimellà, l’espectacular cala Pregonda, cala Barril amb l’illa de ses Bledes, i cala en Calderer, límit amb Ferreries La costa de Migjorn comprèn un sector oriental…

És situada al SE, a la vall de l’Ibaizabal La seva riquesa és l’agricultura i la ramaderia conreus de blat de moro, d’hortalisses i de mongetes, complementada amb algunes indústries explosius, plàstics, blanqueries i productes alimentaris

Situada al sud de Bilbao, pertany a la seva àrea metropolitana Nascuda com a centre industrial amb la installació, l’any 1892, de l’empresa siderometallúrgica Basconia, s’hi han desenvolupat altres indústries, com les de pneumàtics Firestone, des del 1933, maquinària, material elèctric i de construcció