Resultats de la cerca
Es mostren 189 resultats
Funes
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Navarra, drenat per l’Ebre (que constitueix el límit meridional) i pels seus afluents Arga i Aragón.
Hi ha agricultura fruita, productes d’horta, vinya i ramaderia oví, combinats amb una certa activitat industrial metall, alimentàries
Cogollos Vega
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, situat als vessants de la Sierra Harana i drenat pel riu Cubillas i els seus afluents.
Sonseca
Municipi
Municipi de la província de Toledo, Castella-la Manxa, situat al N dels monts de Toledo i drenat per rierols afluents del Tajo.
Boscs i pastures Hi ha agricultura i ramaderia La indústria principal és l’alimentària elaboració de formatge, torró i massapà Manufactures de la fusta
Juià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, al sector N del massís de les Gavarres, als vessants septentrionals del puig de la Mare de Déu dels Àngels.
Situació i presentació Confronta al N amb el municipi de Bordils, a l’E amb Sant Martí Vell, al S amb Quart, al SW amb Girona i a l’W amb Celrà El terme comprèn una part del vessant septentrional de la serra de la Mare de Déu dels Àngels, o serra de Vall-lloreda, la vall de la qual és drenada per la riera dels Màrtirs o de Vall-lloreda, que desguassa a la riera de Sant Martí, afluent del Ter, ja al terme veí de Sant Martí Vell Comprèn, també, una petita part de la plana propera al Ter, però sense arribar al riu Aquesta part septentrional del terme és regada per altres rieres, com la de Juià,…
Moixent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, a la vall alta del riu de Cànyoles (vall de Montesa), que corre estretament encaixat entre la serra Plana, al NE, i la serra Grossa, al SE, que donen lloc a un terreny molt accidentat, amb altures de fins prop de 900 m.
Drenen el terme diversos barrancs afluents del riu de Cànyoles Dues terceres parts del territori són ocupades pel sector forestal boscs de pins 7 000 ha i matollar 2 000 ha L’agricultura és predominantment de secà 4 500 ha vinya 1 500 ha, oliveres 1 000 ha i, en menor quantitat, blat, ordi i ametllers El regadiu 140 ha aprofita aigua de pous i de fonts i és destinat a tabac, blat, hortalisses i arbres fruiters La ramaderia ovina, que havia estat important, és en decadència Les activitats industrials, sobretot les derivades de la fusta, han esdevingut majoritàries i avui ocupen el…
Ordes
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, delimitat a l’W pel riu Lengüelle i a l’E pel Samos, afluents del Tambre.
És un terme ric en boscos i pastures, que n'han determinat l’activitat econòmica explotació forestal i ramaderia principalment
Orce
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, situat al vessant nord de la serra homònima i drenat pel riu Orce i diversos rierols afluents.
Situat a la conca de Guadix-Baza, hom hi troba una zona de jaciments paleolítics remarcable per l’extensió, per l’abundància d’indústries lítiques i, sobretot, perquè conté les restes més antigues de la presència d’homínids a l'Europa occidental Aquesta riquesa excepcional cal atribuir-la a la gran llacuna d’uns quaranta quilòmetres de diàmetre que durant el Plistocè ocupà la conca, actualment semidesèrtica, i que la convertia en una zona fèrtil, apta per a suportar una població variada i abundant de grans mamífers, la qual, al seu torn afavoria assentaments humans comparativament nombrosos…
O Páramo
Municipi
Municipi de la província de Lugo, Galícia, situat a l’E del riu Miño i delimitat al N pel Neira, un dels seus afluents.
La població viu en hàbitats dispersos El nucli, poc habitat, és Trebolle L’economia és principalment agrícola i ramadera Indústries alimentàries
Mazaricos
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, delimitat al N per l’embassament da Fervenza i drenat per diversos afluents del riu Xallas.
L’economia es basa en l’agricultura, la ramaderia i les manufactures de la fusta
Villadecanes
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Castella i Lleó, situat a El Bierzo, a la confluència dels rius Burbia i Cua, afluents del Sil.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina