Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita, a tramuntana, amb el municipi d’Agramunt, a l’W amb el de Penelles Noguera, al S amb el d’Ivars d’Urgell Pla d’Urgell i l’enclavament del Tarròs del municipi de Tornabous, i a l’E també amb Tarròs El terme comprèn els pobles de la Fuliola, cap administratiu, i Boldú Travessa el poble de la Fuliola la carretera C-53, que va de Vilagrassa a Balaguer Del nucli surten diversos camins vers Barbens, Ivars i Agramunt La població i l’economia En el fogatjament de 1553 es comptabilitzaren 32 focs L’any 1718 el municipi de la Fuliola tenia 203 h, i el 1787 havia augmentat…

Situació i presentació Situat a la divisòria entre el Tarragonès, l’Alt Camp i el Baix Penedès, ha estat adscrit a aquesta darrera comarca un cop separat del Tarragonès El territori de Bonastre afronta al N amb Montferri de l’Alt Camp i Masllorenç, a l’E amb Albinyana, al S amb Roda de Berà, Creixell i la Pobla de Montornès els tres termes del Tarragonès, i a l’W amb Vespella de Gaià i Salomó també del Tarragonès El seu relleu és essencialment muntanyós i presenta altituds superiors a 300 m El terme és drenat pels torrents d’Hortal, de Quitèria i de Mercader El terme comprèn el poble de…

Situació i presentació Els municipis berguedans de Puig-reig i Santa Maria de Merlès l’envolten d’W a E Al S limita amb els municipis bagencs d’Avinyó, Sallent, Balsareny i Navars El territori, molt desigual, té altituds que oscillen entre els 722 m del flanc llevantí i els 350 m a l’angle SW, per on s’escola el Llobregat, amb diversos turons que s’eleven per damunt dels 500 m El municipi és drenat pel Llobregat, que forma el límit occidental amb Navars i Puig-reig, i les rieres afluents de Merlès, Cornet i Gaià l’últim tros de la riera de Merlès, fins a la confluència amb el Llobregat, és…

Situació i presentació Limita al NE amb Sant Agustí de Lluçanès Osona, a l’E amb Sant Boi de Lluçanès Osona, al S amb Olost i a l’W amb Sant Martí d’Albars i Lluçà Entre els municipis de Sant Boi de Lluçanès i Olost es troba l’enclavament del Cel de Croells El terme, en un altiplà, és drenat per la Riera Gavarresa al sector occidental, la qual fa de límit natural amb Lluçà i Sant Martí d’Albars, i a la qual desguassen els torrents de Cogullès i Bols també hi ha la capçalera de la riera d’Olost Les seves terres es formaren durant les primeres èpoques del Terciari Biogeogràficament s’integra en…

Situació i presentació El municipi de Deltebre fou creat per decret de 20 de maig de 1977 per la segregació de les partides de Jesús i Maria i de la Cava, fins aleshores dins el municipi de Tortosa El seu terme es troba a l’extrem nord-oriental del delta, al darrer tram de l’Ebre la gola de Sorrapa, que porta cabal a la mar El límit meridional és seguit pel mateix riu en una llargada de 22 km, incloent-hi l’illa de Gràcia al mig del riu, a l’altura de Jesús i Maria el límit nord-oriental és format per la costa mediterrània, des de l’antiga gola de Llevant o de Tramuntana entre les illes de…

Situació i presentació Limita al N i a l’E amb Castellar de n’Hug, a llevant amb la Pobla de Lillet i Sant Julià de Cerdanyola, al S amb la Nou de Berguedà i amb Cercs, i a ponent amb Vallcebre, Gisclareny i Bagà Aquest darrer terme l’envolta per la part nord-occidental El municipi comprèn també l’extens enclavament de Gréixer, a sota mateix de la serra de Moixeró i separat de la resta del territori municipal per una extensa faixa de territori del terme de Bagà Aquest enclavament limita al N amb Urús Baixa Cerdanya, a l’W amb Bellver de Cerdanya i al S i l’E amb Bagà, que l’abraça com una…

Situació i presentació El terme municipal de Sant Guim de la Plana, dit antigament Sant Guim del Llor o Desllor, té 12,45 km 2 d’extensió i s’estén al sector de llevant de la plana de Guissona, a l’interfluvi del Llobregós i el Sió Limita amb els termes d’Ivorra E, Sant Ramon S, Torrefeta i Florejacs S i W, Guissona NW, Massoteres N i Torà NE El territori és planer a les zones de Sant Guim i Vicfred, que formen part de la plana de Guissona, i la de migdia, vers Comabella, es troba en una carena d’on baixa el torrent que va fins a Portell El nivell oscilla entre 540 m a ponent, un màxim de 646…

Situació i presentació És situat al límit meridional de la comarca, en contacte amb el Tarragonès, estès a la dreta del Francolí, que forma la frontera oriental, poc abans de la confluència d’aquest riu amb el de la Glorieta, frontera sud-occidental Limita amb els termes d’Alcover i la Masó N, Vallmoll E, els Garidells SE, Vilallonga del Camp W i S i el Morell S, aquests dos últims del Tarragonès El poble del Rourell és el cap i l’únic nucli de població del municipi La principal via de comunicació és la carretera local de Picamoixons a Tarragona, que enllaça amb la C-37 entre Alcover i Valls…

Situació i presentació El terme municipal de Colera, de 24,35 km 2 , és a la costa septentrional de la comarca, a l’extrem de llevant de la serra de l’Albera, on aquesta serralada pirinenca pren contacte amb la mar Comprèn els vessants orientals de la serra de la Balmeta, que fa de límit, per l’W, amb el terme de Llançà i el de Rabós Els punts més alts són el puig d’Esquers 606 m, al SW, i el puig de les Barbes del Boc 742 m, al NW Aquest darrer cim és ja a la frontera que separa l’Empordà del Rosselló…

Situació i presentació El terme del Morell, d’una superfície de 5,92 km 2 , està situat a la part septentrional de la comarca i limita al N amb els municipis del Rourell Alt Camp i Vilallonga del Camp, a l’E amb els de Perafort, Vallmoll i els Garidells els dos darrers pertanyents a l’Alt Camp, al S amb els de Perafort i la Pobla de Mafumet i a l’W amb els de Vilallonga del Camp i la Selva del Camp aquest últim, pertanyent al Baix Camp, mitjançant un dels enclavaments dels Majols El municipi del Morell s’estén a la dreta del Francolí, just a l’indret del seu aiguabarreig amb el riu de la…