Resultats de la cerca
Es mostren 718 resultats
Castellar
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, situat en un dels contraforts de Sierra Morena i estès entre els rius Montizón i Guadalimar, que drenen el terme.
Dins el seu terme hi ha un important santuari ibèric, davant una balma, del qual procedeixen molts exvots, figuretes de bronze conservades principalment al Museo Arqueológico Nacional de Madrid El culte hi perdurà tota l’època romana des de la primera època ibèrica s V-IV aC
El Burgo de Osma
Ajuntament de El Burgo de Osma
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de la província de Sòria, Castella i Lleó, estès a l’esquerra del Duero.
És un centre agropecuari i d’indústria alimentària És seu episcopal, la capitalitat de la qual és compartida amb Sòria La ciutat, l’antiga Uxama dels arevacs, important en època romana, conserva, de l’època medieval, la catedral gòtica segles XIII-XIV, amb importants obres del segle XVI, com el claustre, gòtic encara, i el retaule major, de Juan de Juni i Juan Picardo 1550-54, i altres del segle XVIII El museu de la catedral té peces tan representatives com el Beatus 1086, signat per Martino i Petrus Clericus A més, són interessants les restes de les muralles i l’antiga universitat 1541-54
A Pobra de Trives
Municipi
Municipi de la província d’Ourense, Galícia, situat a la Terra de Trives i drenat pel riu Navea.
Centre comarcal agrícola i ramader Central hidroelèctrica Estació d’esquí de Manzaneda Hi destaca el pont romà sobre el riu Bibei, construït a l’època de Trajà Cases senyorials
Hernani
Municipi
Municipi de la regió de Guipúscoa, País Basc, situat a uns 5 km al SE de Sant Sebastià.
És un nucli industrial i comercial a la vall de l’Urumea Té indústries metallúrgiques, papereres, químiques i alimentàries Conserva restes de les antigues muralles i del castell de l’època medieval
Salobreña
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, situat a la Costa del Sol.
L’economia depèn de l’agricultura, la ramaderia, la pesca i, sobretot, del turisme De l’època àrab en resta la fortalesa A l’església de Nuestra Señora del Rosario es conserven manuscrits incunables
Celanova
Municipi
Municipi de la província d’Ourense, Galícia, drenat per l’Arnoia.
A la vila hi ha el monestir benedictí de San Salvador, fundat al segle X i molt modificat en època moderna Al costat conserva la capella mossàrab de San Miguel segle X Hi ha un pont d’origen romà
Lerma
Municipi
Municipi de la província de Burgos, Castella i Lleó, drenat pel riu Arlanza.
És un mercat agrícola amb activitat industrial sector alimentari i tèxtil El nucli té una sèrie d’edificis remarcables, construïts el s XVII, entre els quals hi ha el Palau dels Ducs, i diversos edificis religiosos De la mateixa època se'n conserven les muralles
Jimena de la Frontera
Municipi
Municipi de la província de Cadis, Andalusia, drenat pels rius Guadiaro i Hozgarganta, al peu de la Serranía de Ronda.
A més de la tradicional agricultura de secà oliveres, llegums i cereals, el regadiu permet el cultiu de cotó, arròs, blat de moro, hortalisses i fruiters Hi ha indústries del suro i la fusta De l’època musulmana se'n conserva, amb algunes modificacions, una fortalesa
Granada

Vista de l’alcassaba de Granada
© CIC-Moià
Municipi
Municipi d’Andalusia, capital de la província homònima i de l’Andalusia oriental.
La geografia És situada al peu de Sierra Nevada, a la confluència del Darro i del Genil Des de les acaballes del segle XVI fins al segle XX la població es mantingué molt estable, entre els 60000 h i els 70000 h, i no fou fins al començament del segle XX que experimentà un gran augment 103368 h 1920, gràcies a la introducció de la bleda-rave sucrera El 1940 havia superat ja els 150000 h, xifra que augmentà ràpidament a partir del 1960 Del 1986, data en què, amb 256073 h atenyé la seva població màxima, al 1996, ha perdut fins al 4% de la població L’actual estructura urbana és de l’inici del…
Coaña
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situat a la vall baixa del Navia.
Prop hi ha el castro de Coaña , corresponent a la cultura castreña cultura dels castres Es caracteritza per les seves cases de planta rodona o ovalada cobertes per un sostre cònic de palla Degué pertànyer a la tribu dels albions, que hi visqueren des del segle I aC fins ben entrada l’època imperial
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina