Resultats de la cerca

És drenat per diversos barrancs afluents a la rambla de les Coves El territori, d’extensió reduïda, és molt abrupte, i ocupat en el 73% 1400 ha per matollar Els conreus de secà, única activitat econòmica, sumen 487 ha, dedicades a cereals, ametllers i una mica de vinya Ha patit un procés de despoblament radical, de manera que la població actual resulta menys d’una quarta part de la del 1900 El poble 93 h 1996, serratellans o serratellencs 771 m alt és al SE de la serra de Sant Joan, coronada per una ermita L’església de Sant Miquel, sufragània de la parròquia d’Albocàsser, és un petit…

El terme és drenat, a més, per la rambleta de Benafigos , afluent del riu de Montlleó per la dreta i accidentat per contraforts de les serres de l’Alt Maestrat La major part del terreny resta sense conrear, amb pinedes, alzinars i pasturatges de propietat estatal, comunal i privada L’agricultura és de secà blat 200 ha, ordi, patates, arbres fruiters, oliveres i vinya associada amb oliveres, garrofers i figueres Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades directament La ramaderia és de bestiar porcí, cabrum i oví 750 caps, i hom cria també animals de granja hi ha 58…

Un 70% del terme és conreat i predomina el regadiu 95% de les terres cultivades, aprofitant l’aigua del Túria, a través de la séquia de Manises Hi destaquen els cítrics 700 ha i les hortalisses 380 ha Al secà tan sols garrofers 50 ha Les terres, molt repartides el 98% són menors de 5 ha, són explotades per administració directa La indústria és molt important, especialment la de la fusta 196 empreses, productes metàllics 50, plàstics i ventalls Aquestes se situen en alguna de les 6 zones industrials del municipi, que ocupen 326 ha Nucli amb una població obrera el 50% són ocupats a la indústria…

Tot el terme és conreat, amb predomini del regadiu El secà oliveres i garrofers es localitza al sector occidental el regadiu, en expansió, aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Picanya i la de Benàger derivades de la de Quart en el sector tradicional 306 ha, ampliat en unes 400 ha amb aigua de pous al sector meridional del terme el conreu principal és el taronger 500 ha, monocultura als sectors més recents i que coexisteix amb camps d’hortalisses a l’horta antiga La indústria és un fet recent, lligat a la industrialització de la comarca hom ha establert fàbriques petites i…

És centre d’àrea comercial, nucli agrícola cereals, oliveres, ametllers, vinya, centre d’una àrea de conreus de regadiu i nucli industrial indústria tèxtil, pisa, licors, productes alimentaris Entre els monuments sobresurten la catedral segle XVI, d’estil renaixentista i ornamentació gòtica, amb el retaule de l’altar major, que conté escultures de Damià Forment la plaça major, porticada, i la casa de la ciutat, edifici d’estil mudèjar del segle XV, reformat al segle XIX Malgrat esdevenir la capital de Barbatània ja en temps dels romans, Barbastre no adquirí relleu fins a la…

Situat en un terreny totalment pla i alluvial, regat amb aigua del Túria a través d’un brancal de la séquia de Mislata travessen el terme les séquies de Favara, Faitanar i Benàger El terme és travessat pel nou curs del Túria, derivat de l’antic llit dins el terme de Quart de Poblet, cosa que ha deixat un petit sector a l’esquerra del riu edificat i unit a la caseria de València, formant part del barri de la Llum La major part del territori agrícola, que ha romàs a la dreta del riu, és dedicat a l’agricultura, d’horta a les proximitats del poble i de tarongers a la resta, encara que l’…

La part més occidental del terme és accidentada per la serra de la Nevera, d’on davalla la rambleta d’Atzeneta , que desemboca al riu de Montlleó per la dreta poc després del seu aiguabarreig amb la rambleta de Benafigos La part central del terme, on es troba assentada la vila, és una zona plana d’uns 400 m d’altitud La part oriental, a l’esquerra del riu Montlleó, on hi ha la caseria de Meanes, es troba gairebé separada de la resta del municipi La part muntanyosa és coberta de pinedes i brolles, i de petits grups d’alzines A la plana hi ha 2960 ha de pasturatges, la major part de propietat…

Situació i presentació El municipi de l’Arboç és situat a la part oriental de la comarca del Baix Penedès És un dels termes més grans i poblats de la depressió baixpenedesenca És envoltat a septentrió, llevant i migdia pel terme de Castellet i la Gornal Alt Penedès a ponent, coincidint amb el traçat de camins antics, confronta amb el municipi de Banyeres del Penedès i, en un petit sector del NW, amb Sant Jaume dels Domenys L’enclavament de Can Vies, a uns 1300 m del sector principal, és envoltat a migdia pel terme de Castellet i la Gornal, i limita al N amb Castellví de la Marca i al NE amb…

Situació i presentació Limita, a tramuntana, amb el municipi d’Agramunt, a l’W amb el de Penelles Noguera, al S amb el d’Ivars d’Urgell Pla d’Urgell i l’enclavament del Tarròs del municipi de Tornabous, i a l’E també amb Tarròs El terme comprèn els pobles de la Fuliola, cap administratiu, i Boldú Travessa el poble de la Fuliola la carretera C-53, que va de Vilagrassa a Balaguer Del nucli surten diversos camins vers Barbens, Ivars i Agramunt La població i l’economia En el fogatjament de 1553 es comptabilitzaren 32 focs L’any 1718 el municipi de la Fuliola tenia 203 h, i el 1787 havia augmentat…

El terreny és pla, de caràcter alluvial, i és ocupat en bona part per l’edificació o pel nou curs del riu L’escàs terreny conreat 39 ha el 1985 és tot d’horta patates, hortalisses i blat de moro regada per la séquia de Mislata, la de Quart i la de Favara, i és dedicat a les hortalisses en règim intensiu La indústria 2166 treballadors el 1978 compta nombroses empreses 162, en general mitjanes o petites 116 tenen menys de 10 actius i només 4 ultrapassen el centenar i molt diversificades hi destaca el subsector de la fusta i del moble 28 fàbriques i 544 treballadors, el d’alimentació 31 empreses…