Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Ademús
Vista de la vila d’Ademús, de caràcter medieval, sota les restes del castell
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Racó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, estès a banda i banda del Túria.
El terme és drenat, a més, pel Boïlgues i per les rambles de Riodera que és el límit amb Aragó, Las Tóvedas, Negrón i El Val La població, estable fins el 1940, ha disminuït d’aleshores ençà a la meitat, per emigració a Barcelona i al Port de Sagunt, especialment El secà cereals i ametllers és de baix rendiment als regadius del Túria i del Boïlgues són conreats cereals, patates, llegums i especialment arbres fruiters sobretot pomeres La propietat de la terra és molt repartida, i és explotada generalment de manera directa pels propietaris La muntanya és, en gran part, de propietat municipal Hi…
Arcos de las Salinas
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, situat entre les comarques de llengua castellana del País Valencià del Racó i dels Serrans de Castella (terme de Santa Cruz de Moya).
Segons els límits que Jaume I donà al Regne de València després de la conquesta, límits que situà a la serra de Javalambre, Arcos en formà part, però ben aviat passà aquesta zona al Regne d’Aragó, amb la qual cosa el Racó d’Ademús quedà separat de la resta del país Valencià Arcos fou mantingut, tanmateix, dins el bisbat de Sogorb
Casas Bajas
Municipi
Municipi del Racó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, estès a banda i banda del Túria, al límit amb Castella.
Prop de la meitat del terme és ocupat per brolles i pasturatges L’agricultura de secà predomina sobre la de regadiu 60 ha, localitzada a la riba del Túria i dedicada al conreu d’arbres fruiters pomeres, hortalisses i blat de moro Els principals conreus de secà són els de cereals, de vinya 150 ha, d’oliveres, d’ametllers i de figueres La població ha disminuït notablement des del 1910 l’emigració es dirigeix a Barcelona, Sagunt i València El poble 227 h agl 2006 690 m alt agrupa tota la població del municipi és a la dreta del Túria L’església de la Transfiguració fou erigida en…
Casas Altas
Municipi
Municipi del Racó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, estès a banda i banda del Túria.
La major part del territori és ocupat per brolles espígol hi ha pasturatges d’hivern de propietat municipal El regadiu és a la riba del Túria i és destinat a cereals, hortalisses i arbres fruiters El secà, predominant, produeix també cereals i vinya Hi té una certa importància el bestiar de llana, així com l’avicultura i l’apicultura La població ha sofert un notable descens a partir del 1930 a causa de l’emigració vers Barcelona i Sagunt i, darrerament, vers València El poble 164 h agl 2006 714 m alt, a la dreta del Túria, pertangué fins el 1838 al terme d’Ademús La seva església…
Titaigües
Municipi
Municipi dels Serrans, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, accidentat pels contraforts meridionals de la serra d’El Sabinar (El Hontanar, 1.238 m alt.), que forma part del conjunt de la serra de Javalambre, i drenat pel Túria, que el travessa profundament encaixat a l’W en direcció NW-SE, i una sèrie de barrancs afluents.
Una gran part del terme, molt muntanyós, és poblat de pinedes i alzinars L’agricultura es localitza al sector d’altiplà, on hi ha la població, quasi tota de secà cereals, vinya el regadiu, eventual en part, es limita a hortalisses Hi ha ramaderia ovina Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura Té una important cooperativa vinícola L'any 1900 tenia un total de 1106 habitants A partir dels anys seixanta es produí una forta emigració cap a la ciutat de València i la seva àrea metropolitana, el que explica que l'actual població s'hagi reduït a la meitat La vila 502 h agl 2014…
València
El mercat central i la Llotja de la ciutat de València
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi situat a la plana litoral valenciana central; constitueix l’única ciutat-comarca del País Valencià i conté la principal aglomeració humana del País Valencià i la segona dels Països Catalans.
El terme és tancat per una complexa poligonació deguda a segregacions i annexions dels últims segles i a la inclusió de l’Albufera i l’entorn immediat Descomptant el peduncle de la Devesa, que enllaça l’Albufera, la frontera es dirigeix cap endins, engloba el Castellar i l’Oliveral, l’Alqueria de la Torre i l’Alqueria d’Alba, penetra fins al molí de Campaneta i prossegueix vers el N fins a l’ermita de Sant Miquel de Soternes, talla el Túria al Molí del Sol, i passa a frec de Paterna, per abraçar a Benimàmet una de les altituds municipals…