Resultats de la cerca
Es mostren 659 resultats
Isla de la Juventud
Illa
Municipi
Illa de Cuba que, juntament amb altres illots propers, constitueix un municipi especial de Cuba
La capital és Nueva Gerona 58451 h 1986 Descoberta per Colom 1494 i anomenada per ell Evangelista , no fou colonitzada fins al segle XIX d’aleshores daten els pobles de Nueva Gerona i Santa Fe
Foradada de Toscar
Municipi
Municipi (980 m alt.) de la província d’Osca, Aragó, situat a la part aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, al peu de la serra Ferrera, a la dreta del barranc de Foradada, afluent de l’Éssera per la dreta.
El municipi 304 h 1981 comprèn també els nuclis de Navarri, Viu, Senç i Morillo de Liena i, des d’abans del 1970, els de Vacamorta, Espluga i Terrassa, fins aleshores del municipi de Merli Baixa Ribagorça
Molig

L’església de Molig
JoMV
Municipi
Municipi del Conflent, a la vall de la Castellana, al seu sector esquerre, entre el riu, al S, i la serralada que separa el Conflent de la Fenolleda (pic del Rosselló, 1.314 m).
El territori és molt muntanyós Hi ha claps de bosc, i la superfície agrícola 63 ha es localitza bàsicament prop de la vall de la Castellana 35 ha d’arbres fruiters presseguers, pomeres i pereres, 2 ha d’hortalisses, 17 ha de vinya i 14 ha de prats i farratge Els cens ramaders han anat molt de baixa 73 caps de bestiar boví i 15 d’oví Els banys de Molig JoMV És important per a l’economia del municipi l’explotació dels banys de Molig , establiment termal que aprofita les fonts d’aigües sulfuroses situat al fons de la vall bé que les aigües eren conegudes i utilitzades ja al s XVI, la primera…
El Paular
Municipi
Monestir (Santa Maria del Paular) situat a la vall del Lozoya (municipi de Rascafría, Segòvia), fundat el 1390 per Joan I de Castella i incorporat tres anys després a l’orde cartoixà.
Amb les seves fundacions —Sevilla 1400, Miraflores 1442, Granada 1506—, contribuí especialment a la difusió de l’orde a Castella i a Andalusia Suprimit a la desamortització del 1835, i declarat monument nacional el 1876, fou donat als monjos de Valvanera Logronyo el 1954, i el 1957 esdevingué priorat benedictí independent des d’aleshores ha tingut una relació intensa amb Montserrat
San Fernando
Municipi
Municipi de la província de Cadis, Andalusia, situat a l’illa de León, al fons del golf de Cadis.
Drassanes i indústries alimentàries, ceràmica, etc Les seves salines són les més grans de la península Ibèrica És capital del departament marítim de Cadis Antiga colònia fenícia i fortalesa meridional, adquirí importància a partir del 1769, quan Carles III d’Espanya hi traslladà el departament de Marina Seu de les corts constituents de Cadis, rebé des d’aleshores el nom actual És interessant el castell de San Romualdo, del s XIV, reformat posteriorment
Medina del Campo
Municipi
Municipi de la província de Valladolid, Castella i Lleó, a la Tierra de Medina, drenat pel Zapardiel.
A 720 m d’altitud, és dominada per la mola del castell de La Mota, començat el 1441, que fou residència d’Isabel la Catòlica Conquerida als moros per Alfons VI, a l’edat mitjana fou un punt de reunió de corts D’aleshores daten les primeres fàbriques de draps i les fires de bestiar, que són, encara actualment, molt importants S'hi han establert, gràcies a la condició de principal nus ferroviari de la regió, indústries tèxtils i alimentàries
Alfara del Patriarca

Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, situat a la dreta del barranc de Carraixet.
Els conreus d’horta cacauets, tarongers, llimoners, moresc, patates, que ocu pen tota la superfície conreable, són regats amb aigua de la séquia de Montcada, que travessa el terme Les terres, molt repartides, són explotades per llurs propietaris, llevat d’un 4% que ho és per arrendataris La indústria, que dóna feina a 2/3 de la població activa, constitueix la principal font d’ingressos fàbriques de material de construcció —teuleries i rajoleries—, que aprofiten les argiles de les comarques veïnes fàbrica de llumins confecció La població, pràcticament unida a Montcada, ha tingut un creixement…
la Portella

La Portella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Abans pertanyent a la comarca de la Noguera, forma part del Segrià des de l’any 1989 De 12,31 km 2 d’extensió, s’estén a la dreta de la Noguera Ribagorçana, al límit amb la comarca de la Noguera El límit de llevant del terme passa pel curs del riu esmentat, que fa de divisòria amb el municipi d’Albesa Noguera A ponent el municipi confronta amb Alguaire i amb Vilanova de Segrià i a migdia termeneja amb Corbins, tots ells municipis segrianencs Hi passen diversos recs que s’alimenten del canal de Pinyana entre ells cal esmentar el de Ratera, el Regueret o la Cecleta…
Daia Vella
Daia Vella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al sector d’horta estès a l’esquerra del Segura, en forma de quadrilàter limitat per séquies, al nord de Rojals.
Tot el terme és ocupat pel regadiu carxofes, patates, cànem, blat, blat de moro, que aprofita l’aigua de la séquia de Daia Vella , derivada de l’assut d’Alfeitamí Hi predomina el règim d’explotació directa 75% Hi ha ramaderia de bestiar boví i porcí hi ha també avicultura El poble 161 h 2006 6 m alt fou destruït el 1829 per un terratrèmol depèn de la parròquia de Daia Nova Fins el 1791 havia format part del terme d’Oriola des d’aleshores fou municipi independent juntament amb Daia Nova, que se'n segregà durant la primera meitat del s XIX Els comtes, després ducs, de Pinohermoso n'eren senyors…
l’Alquerieta de Guardamar
Municipi
Municipi de la Safor situat al S del riu d’Alcoi, en plena horta de Gandia, enfront de la costa, entre els termes municipals de Daimús i Bellreguard.
El terme és totalment pla, format per terrenys sedimentaris La costa, baixa i arenosa, és anomenada platja de Guardamar recentment ha començat l’explotació turística d’aquesta zona Els conreus de regadiu ocupen la major part del terme, principalment tarongers i hortalisses, regats amb aigua procedent del riu d’Alcoi a través de la séquia comuna de Gandia La població s’ha mantingut estacionària des del 1950 decreix lentament, a causa principalment de l’emigració El poble 76 h agl 2001 11 m alt és situat a la carretera de Miramar a Daimús i Gandia És una antiga alqueria islàmica que conservà la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina