Resultats de la cerca

La part meridional del terme és regada amb aigua procedent de la Tet els costers del sector septentrional són coberts de vinyes L’agricultura és la base econòmica del municipi Hom conrea vinya es produeix vi amb denominació d’origen controlada i, al regadiu, destaquen les hortalisses, amb una gran quantitat d’hivernacles També hi ha fruiters La ramaderia bestiar oví i cabrú completa l’economia La població ha augmentat progressivament els darrers anys a causa de la intensificació dels conreus i perquè hi resideix gent que treballa a Perpinyà El poble 70 m alt centra el sector més pla i regat…

Hi destaquen els boscos de roures, pins i les pastures Hi ha agricultura cereals, hortalisses i patates i ramaderia boví i bestiar cavallí Quant a la indústria, hi predomina la relacionada amb la fusta i amb la química El nucli més poblat és Sodupe, on s’hi troben torres, palaus i cases pairals, característiques de tot el terme municipal Casa Amézadga, el palau de Saratxaga L’església més important és la parròquia de Santa Maria, de la qual n'és remarcable el tabernacle de l’altar major

Centre comarcal, amb petites indústries fabricació de boines Fou fundada per sant Domingo de la Calzada i es convertí en estació obligada en els pelegrinatges a Sant Jaume de Galícia Conserva part de les muralles medievals La catedral, del segle XII, té tres naus, transsepte, deambulatori i trifori La torre i la portada sud són del segle XVIII En el seu interior es destaca el cadiram del cor segle XVI i, sobretot, el retaule de l’altar major, de Damià Forment El convent de San Francisco fou reconstruït al segle XVI El de Las Bernardas és del XVII

El territori és molt accidentat i no permet, pràcticament, l’explotació agrícola, només 64 ha, la major part de les quals 51 ha són de prats i farratge i només 2 de cereals, 2 de vinya i 1 de fruiters El cens ramader és actualment molt petit 35 caps de cabrum i 5 d’ovins El poble , que agrupa tota la població del municipi, es troba a 500 m alt, al sector septentrional del terme La seva església parroquial Sant Joan, amb campanar d’espadanya, conserva una marededéu romànica el retaule de l’altar major fou construït al s XVII per Pere Oliva d’Urgell El lloc fou posseït pel monestir…

Drenen el terme els còrrecs dels Abeuradors, d’en Molins i d’en Pere Ferrer L’economia és bàsicament agrícola La superfície conreada és de 162 ha destinades majoritàriament a arbres fruiters 97 ha, sobretot presseguers 89 ha, cirerers i albercoquers També hi ha vinya 56 ha i hortalisses 7 ha El cens ramader és gairebé nul 10 caps d’oví El poble 124 h 1982 329 m alt és al límit d’ambdues zones El seu castell, del s XII, aturonat, gairebé arruïnat, fou el centre de la baronia de Jóc Hi ha restes de les muralles, construïdes al s XVI L’església actual, de Sant Martí, és del s XVIII…

S'estén a banda i banda del Millars, entre els contraforts septentrionals de la serra d’Espadà, al S, i la solana de Lludient, al N ja a la vall del riu de Vilamalefa El 54% de la superfície del terme 650 ha és de muntanya i garriga poc productiva Hi ha més de 200 ha de bosc de pins i de carrasques Al secà hom conrea 330 ha de garrofers, oliveres, vinya i ametllers Hi ha 16 ha de regadiu a la vora del Millars El poble 98 h 2006 és situat a la vora esquerra del riu, amb carrers estrets i rosts L’església parroquial Sant Roc, d’una nau petita i amb un altar barroc, fou agregada a…

El conreu de la vinya és la principal activitat econòmica els seus productes duen les denominacions d’origen controlat Els arbres fruiters ocupen 6 ha albercoquers La ramaderia té un cens d’uns 150 caps d’ovins La població tingué un augment considerable al s XIX 641 h 1846 i inicià aleshores una sèrie d’alts i baixos amb poques excepcions s’ha mantingut durant el s XX per damunt dels 600 h El poble 644 h agl i 26 h diss 1982 140 m alt és a l’indret de l’antic castell de Forques , a la dreta del riu Major, poc abans d’unir-se al riu de Montoriol o Mateu per formar el Rard, a l’indret de l’…

El terme és drenat pels barrancs de la Font Roja, dels Castells, de la Penya Roja i de la Carrasqueta La meitat del territori és improductiu i cobert de garriga L'economia tradicional era basada en el secà, dedicat a cereals, vinya, ametllers i oliveres, complementat pel regadiu Hom ha introduït diverses granges de porcs La vila   vilanovins 348 m alt és situada en un turó, que domina la capçalera del barranc de Vilanova , afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves El nucli central envolta la plaça de l’església parroquial Sant Bartomeu, on es conserva l’altar de Sant Roc…

El terme és drenat a més pels torrents de n'Aragó i de Vilallobent aquest darrer, tot al llarg del seu curs, constitueix la frontera estatal francoespanyola Els sectors més alts del terme per sota els 2 000 m alt són boscats bosc de Palau Hi ha 300 ha conreades, 263 de les quals són de prats i farratge El bestiar boví és important 280 caps Altres conreus són els cereals 57 ha i les hortalisses 2 ha Part important de la població activa treballa a Osseja El poble 1 246 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és al sector més pla del terme, a la dreta de la Llavanera, 1 km a l’W d’…

Comprèn també, a l’esquerra de la Tet, les valls de les rieres de Sant Jaume de Calaons i de les Illes Hi ha petites extensions de bosc alzines La vinya s’estén en bancals als vessants de la part muntanyosa a la vora de la Tet s’estén una plana regada amb horts maduixes i fruiterars Hi ha més d’un centenar de caps de bestiar boví El poble 693 h agl 1990, catllaners o catllanesos 320 m alt és a l’esquerra de la Castellana, a l’indret on la riera deixa el congost i s’obre a la vall de la Tet, uns 3 km al nord de Prada L’església parroquial de Sant Andreu s XV i XVI conserva l’altar…