Resultats de la cerca

El terme, molt reduït, s’estén a la dreta del Túria, a l’indret de la seva confluència amb el riu Ebrón el terme de Castellfabib separa el sector principal de l’enclavament de Torre Alta El territori és pla i regat amb l’aigua del riu hom conrea hortalisses i arbres fruiters, especialment pomeres Hi ha magatzems de fruita i hom fabrica embalatges de fusta Malgrat que la població ha estat tradicionalment la més estable del Racó, els darrers anys ha sofert un fort corrent emigratori El poble 383 h agl 2006 742 m alt és a l’esquerra del riu Ebrón L’església parroquial és dedicada a santa Marina…

Situació i presentació El terme de la Vilella Baixa, de 5,62 km 2 d’extensió, és situat a l’E de la comarca i limita amb els termes de Cabassers N, la Vilella Alta E, Gratallops SE, el Lloar S i la Figuera W Es troba a la vall del riu de Montsant, que travessa el territori en diagonal de NW on hi ha el petit embassament de la Vilella Baixa al SE, i més avall corre en direcció N-S aleshores fa de límit oriental amb Gratallops, després de rebre per l’esquerra el riuet d’Escaladei El territori és accidentat al N pels vessants sud-occidentals de la serra de Montsant 645 m a l’extrem NE, als…

Pel N tanca el terme la serra de Bèrnia 1128 m, tallada per la imponent fenedura del Mascarat —que aprofita la carretera— i que mor a la costa en el morro del Toix La resta del municipi és baixa, accidentada per nombrosos turons, presidida des de l’aiguabarreig pels rius Guadalest i d’Algar Al litoral es troben diverses platges elevades plistocèniques i un aflorament volcànic al cap Negret Els perills de la mar no deixaren prosperar gaire la població fins ben avançat el s XVII 2000 h, que al final del segle següent passaren a 4800 Al llarg del s XIX i fins el 1960 la població s’…

Situació i presentació El terme municipal d’Isòvol, d’una extensió de 10,80 km 2 , és situat a la dreta del Segre, al punt on desguassa el Riu Duran, lloc on es forma l’estret d’Isòvol o de Baltarga, flanquejat pel tossal d’Isòvol 1280 m, al N, i el de Baltarga 1166 m, al S Aquest estret separa la Plana de Cerdanya de la Batllia El municipi confronta amb Ger al NE, amb Bellver de Cerdanya per la riba dreta de la Vall Tova i pel mateix curs del Riu Duran quan aquest desemboca al Segre, a la part de ponent a migdia, en la seva major part, el Segre fa de termenal amb Bellver de Cerdanya, Prats i…

El terme presenta al nord les serres de Bèrnia 1129 m, del Ferrer 902 m i de Xortà 1124 m, i va perdent altura vers la confluència del riu d’Algar i del Guadalest, que segueixen depressions transverses a les serres arquejades L’interfluvi de llur curs mitjà i llur aiguabarreig ocupen un extens diapir de margues del Keuper, que, havent desbaratat la tectònica local, fa el paper de zona deprimida L’agricultura és predominant hi ha 1 437 ha de pastures, en part comunals, 139 de pinedes i 585 de garriga El 60% de les 1 181 ha conreades és de secà Al regadiu, que aprofita l’aigua d’ambdós rius a…

Les principals fonts econòmiques són la ramaderia 300 caps de bestiar boví i 850 d’oví i l’agricultura, sobretot al sector meridional, on el canal de Callastre amb aigua del riu d’Eina rega una extensa àrea Les 197 ha que hi ha són ocupades per prats i farratge 173 ha, cereals 19 ha i hortalisses 3 ha Hi ha mines de lignit, que tingueren una certa importància al tombant del s XIX El poble 220 h agl i 61 h diss 1982 1 215 m alt és a l’W del puig de Llívia, a la dreta del riu d’Angost, vora la seva confluència amb el Segre L’església de Sant Julià és romànica s XII conserva restes de pintures…

La costa és baixa i sovint coberta de còdols La major part del terme, molt planer, és destinada a l’agricultura de regadiu, dedicada als cítrics, les hortalisses i els llegums, productes exportats en gran part i que han donat lloc a importants installacions de comercialització magatzems frigorífics La pesca hi ha desaparegut pràcticament, i a la costa s’ha desenvolupat el turisme Hi ha un polígon industrial La vila 3 126 h agl 2006, moncofins 5 m alt és a la plana, a 1 km de la mar, on hi ha el barri marítim i poble del Grau de Moncofa L’església parroquial és dedicada a santa…

Situació i presentació Limita al N amb el d’Urtx i el de Puigcerdà, sobre el pla de les Forques i el coll de Mercer Des del coll de Mercer al coll de la Creu de Maians 1190 m, la dita creu, que no es conserva, ha estat substituïda per una de moderna del Club Muntanyenc Barcelonès en memòria de l’esquiador Jordi Prats, que hi morí el 1956, per la serra de Saltèguet, el municipi d’Alp confronta amb Palau de Cerdanya al NE Alta Cerdanya per mitjà de la línia que també és fronterera amb França Des del coll de la Creu de Maians, extrem E del municipi d’Alp, el terme segueix, cap al SE, la carena…

Situació i presentació És situat a la dreta del Segre El terreny és un declivi de les muntanyes de Guils i Ger, municipis amb els quals confronta pel NE i per l’W respectivament ambdós coincideixen al vèrtex més septentrional del terme, on hi ha la Serra Boledosa i el cap de Tos A l’E, el terme limita amb Puigcerdà, i pel S, el curs del Segre fa de termenal amb Urtx Drenen també el territori els torrents d’Agustins i de la Mata de l’Ós o dels Estanys, que conflueixen just sota el poble i formen el Torrent Forcat, més el torrent de Guils o de Rigat, que baixa d’aquest terme, i el riu d’Aravó o…

Situació i presentació El terme de Guils de Cerdanya s’estén en forma allargassada, del NW al SE, a ponent de Puigcerdà, des de l’estreta llenca de terreny, al N, que va de Puigpedrós 2914 m, passa pel Pedró de la Tossa 2695 m, per Puigfarinós 2594 m i pel Roc Colom, a partir del qual el territori municipal s’eixampla i baixa pels vessants meridionals del serrat de Puigfarinós, per la serra de la Baga, per Coma Ermada de Guils, per la pleta de les Cases, la Socarrada i altres accidents del vessant dret de la vall de Querol o d’Aravó, fins a tocar el riu d’Aravó, a l’E de Saneja…