Resultats de la cerca

És un important centre agrícola bananes, canya de sucre, patates, tomàquets, cotó, cereals, que es beneficia de les aigües subterrànies, i industrial refineries de sucre

El terme és gairebé totalment pla pel rebliment deltaic d’arenes i argiles, horitzontalitat encara perfeccionada pels treballs de bonificació a l’est resta encara la llacuna d’El Hondo El 94% del territori és conreat El regadiu aprofita l’aigua del Segura a través d’una xarxa de séquies i assarbs la séquia de Callosa passa prop del poble, i les assarbs de Susana, Favanella, La Palmera, Cebada, La Partición, La Flora i Montcada fan partió amb els termes veïns el cànem és el conreu predominant, seguit de les hortalisses, a més d’oliveres, figueres i altres arbres fruiters La ramaderia bovina és…

Situat a la vall de Biar, als corredors longitudinals del prebètic valencià, el terme és allargassat de NW a SE formant un glacis recolzat a la solana de la Replana 989 m, accidentat només pel tossal de Sant Bartomeu 687 m El curs alt del Vinalopó corre al sud del terme marcant l’eix NE-SW del corredor El sòl és inculte en uns dos terços, que fins al s XVIII eren extenses pinedes, posteriorment esdevingudes pastures, espartars i brolla El secà consta d’olivera, vinya i ametller, i el regadiu es beneficia de les séquies del Rec de Dalt i del Rec de Baix, que arrenquen del Vinalopó Hi ha…

Ocupa els últims retalls d’un glacis molt rost que davalla del Ponoig i del coll del Llamp fins al diapir triàsic del riu d’Algar La partida de Margoig s’enfila a més de 600 m, i són altures molt més modestes el Grau i el tossal de Sentenilla, dins un terme de perímetre i relleu irregulars que travessen el riu de Guadalest, el barranc Fondo i el barranc de la Canal, que fa de partió amb Polop Les pastures ocupen una tercera part del terme, i els conreus de secà les altres dues, dels quals només subsisteixen garrofers 40% i ametllers El regadiu 235 ha, 160 de les quals són de tarongers es…

L’agricultura, pràcticament tota de regadiu, ocupa tot el terme La séquia reial del Xúquer beneficia 1 400 ha 700 d’arròs a les marjals pròximes a l’Albufera, 400 de taronger, 450 de blat de moro i hortalisses La ramaderia té una certa importància La indústria, que tradicionalment no havia tingut gens de pes, s’ha desenvolupat els darrers anys fins a convertir el municipi en un dels més industrialitzats de l’Horta paper, productes químics, adobs, mobles, tèxtil, metallúrgica, pinsos La població havia tingut un ritme lent i constant d’augment fins el 1965 el creixement s’ha accelerat després…

Bé que no són muntanyes gaire altes, el territori és força accidentat Hi són conreats principalment arbres fruiters cirerers i pomeres La gran extensió de prats i farratges 780 ha s’explica no solament per la naturalesa del terreny, sinó també per la ramaderia cabres, ovelles i equins En la indústria destaca una papereria molt moderna, que dona feina a 200 obrers i utilitza la primera matèria local per a l’elaboració, particularment, de paper de fumar hi ha també indústria alimentària galetes i de la fusta embalatges El turisme i el comerç són, tanmateix, la…

Situació i presentació Limita al N amb el municipi de la Secuita, a l’E amb el Catllar, al S amb Tarragona i a l’W amb Perafort i Constantí Les principals elevacions es troben a la divisòria amb el terme de Perafort El territori no té cap curs d’aigua remarcable, però prop del nucli urbà neix el torrent del Garrot, el curs del qual acaba, dins el terme de Tarragona, en el Francolí L’abundància de terrenys miocènics afavoreix la presència de bosc de pins i garriga i dificulta els conreus El terme comprèn el poble dels Pallaresos, cap de municipi, les partides de l’Argila, l’Hostalet, el…

Situació i presentació El terme de Santa Bàrbara, de 28,15 km 2 , es troba al bell mig de la plana de la comarca del Montsià, al N del pla de la Galera, que s’estén a llevant del massís de Montsià i a ponent dels Ports de Tortosa Limita a l’E amb les terres de Masdenverge, al S amb el terme de la Galera, a l’W termeneja amb Mas de Barberans i al N amb les terres del Baix Ebre de Roquetes i Tortosa És un terme planer, interior, mediterrani i de secà, situat a una altitud de 70 m sobre el nivell de la mar Les terres del terme són sedimentàries, del quaternari, i s’hi alternen els conglomerats…

Situació i presentació Limita al N amb el municipi del Morell, al S amb el de Constantí i al NW amb el de Vilallonga del Camp A l’E, el N i un petit tram al NW mitjançant l’enclavament del Mas de Magrinyà, el terme entronca amb Perafort, al qual també pertany l’enclavament del Campot, situat a migdia del poble El municipi presenta un relleu planer i és constituït majoritàriament per terres d’alluvions El terme comprèn el poble de la Pobla de Mafumet, cap de municipi, i el polígon la Refineria compartit amb els termes de Constantí, el Morell i Perafort També inclou les antigues quadres de…

Situació i presentació El terme de Masdenverge, d’una extensió de 14,61 km 2 , és situat a la plana de la dreta de l’Ebre, aigua amunt d’Amposta El municipi, però, no arriba a tocar el riu La seva forma allargassada, en direcció de tramuntana a migdia, limita al N amb el terme de Tortosa Baix Ebre, a l’E amb Amposta, al S amb Freginals, i al sector de ponent amb Godall, la Galera i Santa Bàrbara Les terres són força planeres i solament són lleugerament accidentades al SE pels darrers contraforts de la serra de Montsià, on s’assoleixen alçàries superiors a 100 m al sector conegut com les…