Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Marratxí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a la zona de contacte entre el Raiguer i es Pla, al límit amb el de Palma.
El terreny pla, d’origen eocènic, des Raiguer, que davalla suaument del puig de s’Estremera ja dins el terme de Bunyola, és solcat per un dors de turons miocènics mont Blanc, 236 m alt Les aigües de pluja són drenades vers la badia de Palma pel torrent de Bunyola límit occidental amb el terme de Palma i pel torrent de sa Cova Negra, que arriba del NE i forma, amb l’anterior, el torrent Gros A part unes 200 ha de pineda pi blanc i 470 ha de garriga la més coneguda, la de son Caulelles, al SE, el sòl agrari és ben conreat 55 % del terme Hi predominen els fruiters de…
l’Alcúdia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, situat a la plana al·luvial de l’esquerra del Xúquer.
És dividit en dos sectors separats pel terme de Guadassuar el principal, l’antic terme de l’Alcúdia, és situat a banda i banda del riu Magre i estès fins als primers contraforts de la serra de Tous 22,11 km 2 l’altre sector, al S i més petit 1,65 km 2 , que correspon a l’antic terme de Montortal, s’estén a la dreta del riu Sec o barranc de Montortal, afluent per l’esquerra del riu dels Ullals Prop de la vila passa la séquia reial del Xúquer, la qual rega una gran part de les terres Hom hi conrea tarongers 1050 ha, hortalisses 280 ha i fruiters de pinyol 400 ha És un dels municipis que s’han…
Santa Susanna
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi que s’estén a la costa, entre Malgrat de Mar a llevant i Pineda a ponent. També limita amb els municipis de Palafolls (NE) i Tordera (N i NW).
Situació i presentació El municipi, que és accidentat pels contraforts orientals del massís de Montnegre, comprèn tota la vall de la riera de Santa Susanna o de Miralles, que neix als vessants del puig de Miralles 335 m, al límit amb Tordera i Palafolls i després de córrer entre el puig de la Guàrdia 241 m, a ponent i el turó de Montagut 215 m, a llevant desemboca directament a la mar La costa és lineal i sorrenca Els boscos, no gaire extensos, però espessos, s’enfilen pels vessants del sector muntanyós, amb alzines i pins, que han substituït el tradicional conreu dels garrofers En aquesta…
Benicarló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a la plana de Vinaròs, obert a la mar per una costa rectilínia i baixa.
El territori és pla només a l’interior hi ha algunes elevacions, que no arriben a 200 m, format per productes d’alluvionament, argilenc a la part baixa i pedregós a la resta Travessen el terme el riu Sec o rambla de Cervera, la rambla d’Aiguadoliva i els barrancs de Surrac i de Polpís El regadiu 2128 ha aprofita una extensa capa freàtica poc profunda a través d’un sistema de sínies i de pous amb motor, i produeix taronges i hortalisses, d’entre les quals destaquen les carxofes Al secà 1987 ha hi ha conreus de garrofers, d’ametllers i d’oliveres Les terres de conreu, força repartides, són…
Xèrica
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
El terme s’estén a la vall mitjana del Palància, des del barranc de Medilla afluent, per la dreta, del riu, i límit occidental del terme fins a la font d’El Baño Navaixes al SW comprèn una extensa zona muntanyosa, que culmina als cims de Llustre 1 027 m alt, El Frontón 1 024 m, La Herbosana 951 m, Alto Gafero 919, Alto Villar 873, El Cerro Gordo 904 i La Muela 854 al NE, on limita amb la rambla de Peñarroya, afluent, per la dreta, de la ramba de Gaibiel, munta fins a 622, a la serra del Sabinar, contrafort meridional de la serra d’Espadà el sector central, el més planer, és constituït per la…
Cocentaina
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Comtat, en una de les valls longitudinals interposades a les serres prebètiques valencianes; el terme recolza, a l’oest, al vessant oriental de la serra de Mariola (el Montcabrer, amb 1 390 m alt.).
La resta del municipi és la prolongació de la ramificada foia d’Alcoi, per on corre el riu d’Alcoi en direcció S-N, el qual, abans i després de l’aiguabarreig amb el de Penàguila 1 km a llevant de la vila, forma nombrosos meandres rep, a més, els barrancs de Pontallat, Fontanelles, de la Cova i de Mossèn Vicent, per l’esquerra, i de la Foia i de Penella, per la dreta L’extrem meridional del terme és format pels Duvots, amb el cim de l’Ull del Moro 1 050 m Més de la meitat del territori és sense conrear hi ha sobretot matollar Les terres conreades ocupen unes 2 638 ha, 2 240 de les quals…
Rocafort de Queralt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació Limita al N-NE amb Conesa, per tota la banda S amb Sarral, que envolta la meitat del territori, i a l’W-NW amb Forès És situat a l’extrem nord-oriental de la Conca de Barberà estricta, en un fondal al SW del coll de Deogràcies —per on es comunica amb la zona segarrenca de la comarca— a la capçalera del riu de Vallverd, al peu dels contraforts de les serres que ascendeixen a l’Alt Gaià La banda oriental del terme és travessada pel riu de Vallverd, al qual s’uneix per la dreta la riera de Rocafort, procedent del terme de Conesa La carretera C-241 de Montblanc a Manresa…
Carcaixent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta que s’estén des del Xúquer, que en forma el límit nord-oest, fins a les muntanyes de la Valldigna, límit sud-est.
El terme és constituït per tres sectors la planta alluvial del Xúquer, formada per capes de sediments quaternaris de gran gruix fins a 100 m on s’han localitzat el poblament i els conreus la zona de contacte entre la plana i la part muntanyosa, formada per un piemont constituït pels arrossegaments dels nombrosos barrancs de curs curt i ràpid que davallen des de les muntanyes de la Valldigna fins al Xúquer i que ha estat guanyada per a l’agricultura intensiva i la zona muntanyosa de la Bosarta, del Realenc i de la Valldigna, aquesta última al límit amb la Safor, que assoleix alçades modestes…
Elda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Vinalopó Mitjà.
És situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a l’eixamplament transversal de les alineacions prebètiques que fa transició cap als altiplans de la Manxa i que recorre el Vinalopó aquesta “rambla” penetra des del nord en sentit meridià a un pla de 350 a 400 m, on s’encaixa prop de 10 m El pla inclinat té un fons triàsic sobre el qual es destaquen les alineacions SW-NE, de l’Eocè prebètic serres de Cámara, 838 m alt, i de Bolón, 656 m, al NW la Torreta, 558 m, al N el Bateig, 552 m, al sud i els vessants del Cavall i del Sit, ja dins Petrer El Miocè es mostra transgressiu, i el…
Sant Climent de Llobregat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, situat als vessants NE del massís de Garraf.
Situació i presentació Limita amb els termes de Gavà i Viladecans al sud, Sant Boi de Llobregat a l’est, Torrelles de Llobregat i un petit sector de Santa Coloma de Cervelló al nord i amb Begues a l’oest Comprèn les petites valls de les rieres de les Comes, de Querol i de Salom, que en aplegar-se formen la riera de Sant Climent El límit termenal amb els municipis veïns passa per la carena de les muntanyes que delimiten aquestes valls, des de la muntanya de Sant Ramon de les Golbes 309 m, a llevant, seguint cap a tramuntana per l’estret de Roques per on passa la carretera que ve…