Resultats de la cerca

És accidentat per llur estructura imbricada de calcàries nummulítiques, que donen serres arcuades, convexes vers el NW La foia , o canal, de Xixona , que recorre la rambla de la Torre afluent del riu de Montnegre o Verd, és tancada al flanc occidental per la penya Roja o penya de Xixona 1 226 m alt, el coll Roig 1 036 m i la serra del Quarter 1 101 m i la de la Carrasqueta 1 202 m formen el flanc oriental —a l’altre costat de les partides de la Canal, el Fondó i la Sarga— la serra de Bugaia 1 131 m, el Montagut 1 078 m i el Cabeçó de l’Or 1 205 m, amb la interposició de la serra d’Almaens 657…

Situació i presentació Limita al N amb els termes d’Alcover i el Rourell ambdós pertanyents a l’Alt Camp, a l’E i al S amb el del Morell, al S amb la Pobla de Mafumet i a l’W amb el de la Selva del Camp Baix Camp Al N el terme també limita amb l’enclavament de la Barraqueta, pertanyent a Perafort, i a la part meridional amb els dels Masos, pertanyents al Morell El terme s’emplaça a la dreta del riu de la Glorieta, el qual constitueix el límit amb el Rourell, i és travessat per la riera de Vilallonga o de la Selva, afluent al Francolí per la dreta El municipi comprèn…

Situació i presentació El terme del Morell, d’una superfície de 5,92 km 2 , està situat a la part septentrional de la comarca i limita al N amb els municipis del Rourell Alt Camp i Vilallonga del Camp, a l’E amb els de Perafort, Vallmoll i els Garidells els dos darrers pertanyents a l’Alt Camp, al S amb els de Perafort i la Pobla de Mafumet i a l’W amb els de Vilallonga del Camp i la Selva del Camp aquest últim, pertanyent al Baix Camp, mitjançant un dels enclavaments dels Majols El municipi del Morell s’estén a la dreta del Francolí, just a l’indret del seu aiguabarreig amb el riu de la…

Presenta, quant al relleu, tres faixes paralleles, constituïdes per un sector muntanyós des de la serra d’Orxeta 671 m alt i les proximitats del pantà de l’Amadòrio fins al Cantalet 486 m alt un glacis que bisella el flysch eocènic, esquinçat per l’erosió i amb els alts de Ximo 265 m i el Paller 305 m i un sector litoral, entre la cala de Morales, al límit amb Benidorm i protegida per una torre de guaita a 143 m, a llevant, i el barranc del Carritxar, a ponent, amb predomini dels penya-segats 8 km i algunes platges 3,5 km, entre les quals la cala d’Alcocó i les platges d’Ametles, de la Vila,…

Situació i presentació A llevant, el Llobregat fa de divisòria amb el municipi de Castellbisbal A septentrió confronta, en part per la riera de Palau, amb la llenca de Castellbisbal que és a la dreta del riu i amb Martorell A ponent, des de l’esperó dels Tres Termes límit també amb Martorell, per la costa de la Dama 211 m, el Pi Tallat 256 m una prolongació d’aquesta muntanya vers l’interior del municipi conforma el serrat d’en Canals i el turó de les Ànimes 216 m, termeneja amb el municipi de Castellví de Rosanes A migdia, pel serrat del Cap del Sàbat 153 m, que pren el nom d’un bandoler…

Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Bonastre Baix Penedès, al S amb el de Torredembarra, a l’E amb el de Creixell i a l’W amb els de Vespella, la Nou de Gaià i Altafulla Orogràficament el territori presenta un aspecte ondulat i desigual les planúries són separades per petits turons i és a la part septentrional del terme on es troben les principals elevacions, entre les quals sobresurten el pic de Barral 232 m, a la divisòria entre els termes de la Nou i la Pobla, i el pic de la Mola 318 m, a la confluència dels termes de Bonastre, Creixell i la…

Situació i presentació El terme municipal és limitat al NE per Canyelles, a l’E per Sant Pere de Ribes, al S per la Mar Mediterrània, a l’W per Cubelles i al NW pel terme de Castellet i la Gornal, de l’Alt Penedès El terme comprèn, al N i al NW, els darrers contraforts del massís de Garraf, i la plana litoral ocupa la resta del territori La façana marítima fa uns 6 km El cap de municipi és la vila de Vilanova i la Geltrú Hom troba, a més, petites caseries i diversos masos, alguns dels quals centren alguna de les moltes urbanitzacions que solquen el terme, o bé els donen el nom, com per…

Situació i presentació És situat a la part plana del Camp de Tarragona L’envolten Reus E, l’Aleixar N, Maspujols N, les Borges del Camp NW, Botarell W, Montbrió del Camp W, Vinyols i els Arcs SW i S, Cambrils S i, ja al Tarragonès, Vila-seca SE El terme, en pendent suau, va des dels 40 m fins als 180 m, i és traspassat de cap a cap i de N a S per la riera de Maspujols, anomenada també de Riudoms, a la qual porta les seves aigües per la dreta la de Santa Eulàlia La riera d’Alforja separa el terme del de Montbrió La vila de Riudoms és el cap i l’únic nucli tradicional del municipi El seu escut…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de la Nou de Gaià i la Pobla de Montornès, a l’E amb el de Torredembarra, a l’W amb els de la Riera de Gaià i Tarragona i al S amb la Mediterrània La platja, recta i plena de còdols a causa de les aportacions del Gaià i dels corrents marítims, s’estén des del cap Gros fins prop de la Roca de Gaià La sorra, però, cobreix tot el llit de la mar El territori altafullenc és constituït per la sedimentació de dipòsits marins miocènics i pels materials detrítics provinents de les serralades prelitorals, arrossegats per les aigües de la conca del…

Situació i presentació El terme de Mont-roig del Camp, un dels més extensos del Baix Camp, s’estén entre la riera de Riudecanyes i el riu de Llastres i entre les serres de Colldejou i Llaberia i la mar, que forma 8 km de costa plana i arenosa que ha facilitat l’auge turístic dels darrers decennis del segle XX La façana marítima, d’orientació NE-SW, s’inicia a la punta de Riudecanyes i continua per la punta de la Pixerota, la platja de Rifà, la punta de Porquerola, la platja dels Penyals i la punta dels Penyals o dels Espenyals, on comença un sector rocallós i s’obre Cala Bot finalment l’…