Resultats de la cerca

La zona forestal és en la seva major part coberta de matollar L’agricultura, totalment de secà, és dedicada principalment al farratge 67% prats dalladors, 13% trèvol, 20% alfals Hi ha ramaderia de bovins 336 caps i d’ovins La vila 121 h agl 1996 1 221 m alt és a l’esquerra del barranc de Gia , afluent de l’Éssera per la dreta l’església parroquial de Sant Martí posseïa un important frontal sobre fusta amb escenes de la vida de sant Martí, del segle XIII, actualment al Museu d’Art de Catalunya, una de les rares obres catalanes de l’època que és signada Johannes Pintor

És el centre de l’àrea comercial del Camp de Gibraltar i manté actives relacions amb Àfrica Nucli industrial suro, adob de pells, alimentació i fusta, ha rebut un gran increment pla de desenvolupament del Camp de Gibraltar amb la construcció d’una refineria de petroli CEPSA El seu port, protegit per tres molls i una petita illa a la desembocadura del Miel illa Verde, és de passatge comunicació diària amb Ceuta i de pesca, i és també punt terminal del ferrocarril Madrid-Còrdova-Ronda Algesires fou capital d’un regne de taifa al s XI, sota els Banū Hammud Port entre l’Àndalus i el Magrib, fou…

Té agricultura, pesca i indústria conservera Davant seu s’estén la Punta de Tarifa o Punta Marroquí , que constitueix el punt més meridional d’Europa El seu nom ve de Ṭarīf ibn-Mālik, que la conquerí el 710 Conserva un castell àrab, del 960, reformat posteriorment, i unes muralles amb 26 torres Conquerida per Sanç IV de Castella 1292, Alonso Pérez de Guzmán, dit el Bo, evità que tornés a caure en mans dels musulmans La ciutat fou escenari 1344 de la batalla de Tarifa , amb la qual les tropes benimerines comandades per Abū-l-Ḥasan es volgueren rescabalar de la derrota del riu Salado 1340…

Una gran part del territori és ocupat per pinedes i alzinars L’agricultura és predominantment de secà 1333 ha Representen el 16,8% de la superfície del terme i són destinades a cereals, vinya, oliveres, ametllers i llegums El regadiu es limita a unes 70 ha La major part del terme 6623 ha són terres boscades, pinedes, alzinars, carrasques i pastures Hi ha dues manufactures derivades de la fusta 70 treballadors Hi ha producció de mel La ramaderia consta d’uns 300 caps de bestiar de llana, uns 40000 caps d’aviram i uns 12000 porcs Havien estat tradicionals la confecció de teixits de llana i la d…

El terme és situat a l’estret del Millars, a banda i banda d’aquest riu, en una zona característica per la seva aspresa i on el riu i els seus afluents han solcat en materials molt tous calcaris valls estretes i profundes El terreny és muntanyós, excepte un altiplà situat al nord Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades pels mateixos propietaris Al regadiu 50 ha, situat a les vores del Millars, que aprofita aigua de les nombroses fonts i del mateix riu, la qual és desviada per tres séquies Nova, Vella, i d’El Bajo Lugar, hom conrea blat, moresc, patates, hortalisses i arbres…

La ciutat 14 005 h 1981 279 m alt és situada a banda i banda de la Sosa, vora la seva confluència amb el Cinca El nucli antic és disposat en forma de semicercle al peu d’un tossal 368 m alt on es troba el castell de Montsó , del segle XII, format per quatre cossos fortalesa i un cinquè, residència dels governadors L’església de Santa Maria, construïda al segle XV sobre la primitiva, romànica del segle XII, de Sant Joan, consta de tres naus amb volta central de canó apuntat i de mig canó les laterals, fou seu normalment de les corts generals de la corona catalanoaragonesa o de les privatives…

Situació i presentació El territori, pla i a redós de la Costa de la Vila 493 m, és drenat pel riu d’Or, afluent de la dreta del Llobregat, que davalla del planell de Castellnou, situat al N del municipi El terme és recorregut també per la séquia de Manresa, la qual en rega una petita part Llevat de l’esmentada Costa de la Vila i el serrat dels Morts i Costa Llisa, als extrems E i W, respectivament, d’aquella, no hi ha cap altre accident orogràfic important El puig de Sant Francesc o el serrat dels Voluntaris són turons de poca importància El 1992 es començaren els treballs de recuperació de…

Situació i presentació És envoltat pels termes d’Alcover NE-E i Mont-ral N, de l’Alt Camp, i Vilaplana NW-W, l’Aleixar SW i la Selva del Camp S El relleu és molt marcat i compartimentat és bàsicament vertebrat en tres depressions la vall de Rascaç o de Samuntà amb el barranc de l’Albiol, que aflueix per la dreta al riu de la Glorieta ja al municipi d’Alcover, a l’Alt Camp, la vall de Bonretorn amb el torrent de les Voltes i la vall de la Selva amb la capçalera de la riera de la Selva L’Albiol es troba entre els termenals de la plana del Camp les altituds més baixes del terme volten els 230 m…

La geografia S’estèn entre el torrent de la Llavanera en part límit septentrional i el Rard en part límit meridional, al centre de la plana rossellonesa, al sector pròxim a la mar el límit oriental en dista 5 km, travessat de N a S per les grans vies de comunicació que uneixen la resta del Principat de Catalunya amb el continent europeu Capital del departament dels Pirineus Orientals, Perpinyà forma part de l’establiment públic supramunicipal “Perpinyà-Mediterrània Comunitat Urbana” 264105 h 2014, que aplega trenta-sis municipis mancomunats dels voltants de la capital rossellonesa, amb…

Situat a la façana marítima de la Marenda, des de la desembocadura del torrent Ravener, el curs del qual forma el límit amb el terme d’Argelers, fins a la cala de la Valleta al centre s’obre el port natural, a la desembocadura de la riera del Dui, que davalla del coll de Molló i del pic de Tallaferro El sector meridional del terme és al vessant septentrional de la serra de l’Albera la torre de Madaloc, a 665 m alt, és termenal amb el terme de Banyuls La zona muntanyosa és, en part, coberta de suredes el suro havia estat objecte d’una activitat tapera local i de boscs d’alzines i castanyers i…