Resultats de la cerca

Comprèn la vall alta i mitjana de la riera de Sureda o riera de Sant Andreu dita vall de Sureda , que s’obre a la plana després de les gorges de la farga de Sureda i la vall de Montbram vall de capçalera de la riera de la Maçana, que es dirigeix vers Argelers, a la mar, aigua avall de les gorges de la Vall Damunt la serra que divideix les dues valls s’alça, dins el terme, el castell d'Oltrera al límit amb el terme d’Argelers, i pertanyent a aquest municipi, s’alça la torre de la Maçana Les dues valls són densament boscades bosc de la Vall a la vall de Montbram i bosc de Sureda…

Pertany administrativament a Aragó i al bisbat de Saragossa, però correspon a la zona de parla del català occidental Gairebé la meitat del territori és ocupat per boscs de pins, garrigues i matolls L’agricultura comprèn una zona de regadiu, al fons de les valls del Matarranya séquies de la Noguera, de Mesulls i de Rovinat i del riu d’Algars séquies de les Planes i de les Hortes, amb 360 ha d’oliveres, 105 de cereals, 92 d’hortalisses i 52 de vinya, i una zona de secà, en la qual predominen també les oliveres 1300 ha, seguides pels cereals 619 ha, els ametllers 609 ha i la vinya 105 ha La…

Situació i presentació El municipi de Lledó, de 13,5 km 2 , és a les Garrotxes d’Empordà, a la vall alta del Manol, accidentada pels darrers contraforts orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont que, a ponent del terme municipal, al límit amb el municipi de Cabanelles, formen l’interfluvi entre les conques de la Muga i del Fluvià El terme és drenat, a més, per la riera d’Àlguema, que neix a la vora del cap de municipi i el travessa A migdia i, sobretot, a llevant, els terrenys són menys accidentats i davallen suaument vers la plana Al NE el municipi limita amb Cistella per la riera de…

Centre comarcal, agrícola i ramader La vila ha estat declarada Conjunt Històrico-Artístic

L’economia del terme es basa en l’agricultura i la indústria alimentària Nucli turístic hi destaca l’ermita barroca de Nuestra Señora de las Nieves, el far i el conjunt de ruïnes romanes

Situada a la vora del riu Nerbion, a pocs quilòmetres de Bilbao, que és el seu centre comercial Té indústries siderúrgiques, químiques, de fabricació de vidre, de la ceràmica i de la fusta El conjunt del municipi és d’agricultura rica civada, ordi, patates i molt ramader ovelles, vaques

Situació i presentació Limita al N amb Aguilar de Segarra i Rajadell, a l’E amb Sant Salvador de Guardiola i al SE amb els municipis del Bruc, Castellolí, Òdena i Rubió tots de l’Anoia Al municipi hi ha un conjunt de relleus tabulars i atalussats, balcons panoràmics sobre el Pla de Bages, Montserrat i la serra de Rubió, que separa les conques del Cardener i de l’Anoia Entre els primers, cal fer esment de les proes paralleles —vistes des de la terra baixa— de Gosem, el Tinell i Sant Pere Les serres de Can Torre, de Fontanelles, del Grau i de Palomes i els cims del Cogulló de Can Torre 877 m,…

Dins el seu terme municipal es troba un conjunt de cinc balmes amb pintures prehistòriques pintures rupestres d’Alpera d’estil “llevantí”, situades en un dels contraforts de la serra de Chinchilla Les pintures més importants són la Cueva de la Vieja i la Cueva del Queso Hi ha figures humanes homes i dones, amb vestits de cèrvids i de braus

Hi és important la indústria alimentària, tèxtil, de la fusta, metallúrgica N'és característica la fira ramadera, en què hi tenen especial importància els equins El nucli antic ha estat declarat conjunt d’interés històrico-artístic Destaquen les cases barroques amb escuts heràldics, l’edifici de l’Ajuntament, amb l’església de San Martín i les parròquies de Santa María i San Juan A 5 km es troben els dolmens de Sorginetxe, Eguilaz i Atzkomendi

Antiga capital de l’illa, fundada al segle XV pel conqueridor Alonso Fernández de Lugo , esdevingué centre universitari i episcopal de l’arxipèlag a partir de la segona meitat del segle XIX, després d’un estancament, a causa del desenvolupament del port de Santa Cruz de Tenerife als segles XVIII i XIX Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat de La Laguna, fundada el 1701 Conserva esglésies i edificis de l’època fundacional la catedral, l’església de la Concepción i el palau episcopal L’any 1999 el conjunt històric fou declarat patrimoni de la humanitat