Resultats de la cerca

El terme és drenat pels barrancs de la Font Roja, dels Castells, de la Penya Roja i de la Carrasqueta La meitat del territori és improductiu i cobert de garriga L'economia tradicional era basada en el secà, dedicat a cereals, vinya, ametllers i oliveres, complementat pel regadiu Hom ha introduït diverses granges de porcs La vila   vilanovins 348 m alt és situada en un turó, que domina la capçalera del barranc de Vilanova , afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves El nucli central envolta la plaça de l’església parroquial Sant Bartomeu, on es conserva l’altar de Sant Roc…

Situació i presentació El terme municipal de Cervià de les Garrigues, de 34,50 km 2 , és al sector meridional de la comarca, a la vall alta del riu de Set, que en una bona part del seu recorregut fa de límit sud-occidental El terme municipal limita al S amb el de la Pobla de Cérvoles del qual el separa el riu de Set, al S i l’W amb Juncosa, a l’W amb l’Albagés, al NW amb Castelldans, al N amb Juneda, al NE amb les Borges Blanques i a l’E amb l’Albi Cervià és l’únic nucli de població del municipi, que comprèn també el despoblat de Vallxeca i l’antic poble de les Besses El terme és drenat per…

Situació i presentació El municipi limita al NW-N amb Navars i Gaià, a l’E i SE amb Sallent i al SW-W amb Castellnou de Bages El terme municipal rep el tribut d’uns modests afluents la riera de Gaià, per l’esquerra, i les del Mujal i de Conangle pel cantó dret Un corrent artificial —el de la séquia de Manresa— hi té origen, al peu del castell del poble, i fa possible un petit regadiu a la part més fonda del poble entre el riu i el canal Els manresans, l’any 1339, vingueren a Balsareny per a prendre l’aigua amb permís de Pere III el Cerimoniós Comprèn, a més del poble de Balsareny, cap…

El relleu s’inscriu en els tres paisatges des Pla, la serra de Llevant i sa Marina El primer és format per un substrat miocènic, sovint de margues burdigalianes, recobert, en part, de fèrtils alluvions quaternaris l’altitud és modesta 100-150 m, i té l’aspecte d’una depressió tectònica, amb turons de gresos més resistents el buidatge de l’erosió és visible a ponent, on el torrent de sa Vall drena aquest sector vers la badia d’Alcúdia La serra de Llevant és relativament deprimida llindar de Manacor , franquejable des de la mar pel coll de Serrella i discontínua, formada per materials…

Situació i presentació Es troba a l’extrem SW del Segrià, al sector morfològicament pròxim a les Garrigues Limita amb els termes de Mequinensa Baix Cinca a l’W, Faió Terra Alta i Riba-roja d’Ebre Ribera d’Ebre al S i E, respectivament, i amb els segrianencs de Maials NE i Seròs N S'estén en part a l’esquerra de l’Ebre, a l’indret on hi ha el pantà de Riba-roja, que forma un sector del seu límit occidental, on s’alcen les elevacions de la serra de Campells, continuació vers el S de les del veí terme de Mequinensa Els Tossals d’Almatret, al límit amb l’Aiguabarreig, són catalogats en el PEIN La…

Situació i presentació El terme de Santa Bàrbara, de 28,15 km 2 , es troba al bell mig de la plana de la comarca del Montsià, al N del pla de la Galera, que s’estén a llevant del massís de Montsià i a ponent dels Ports de Tortosa Limita a l’E amb les terres de Masdenverge, al S amb el terme de la Galera, a l’W termeneja amb Mas de Barberans i al N amb les terres del Baix Ebre de Roquetes i Tortosa És un terme planer, interior, mediterrani i de secà, situat a una altitud de 70 m sobre el nivell de la mar Les terres del terme són sedimentàries, del quaternari, i s’hi alternen els conglomerats…

Situació i presentació Termeneja amb Sant Feliu de Pallerols W i N, Sant Aniol de Finestres E, Amer S i Susqueda S i SW, aquests dos de la comarca de la Selva, i amb Rupit i Pruit W, d’Osona, només per un petit sector És delimitat pels cingles del Far i de la Salut, que superen el miler de metres d’altitud i separen el municipi de l’altiplà del Cabrerès al sector sud-occidental al NE la serra de les Medes 884 m separa el terme de la vall del Llémena en aquesta serra hi ha l’antic volcà de Puig Rodó, i al davant, però al NW del terme, el volcà de Treiter Aquest sector septentrional del terme…

Situació i presentació El terme municipal de Roquetes, de 136,93 km 2 d’extensió, s’estén pel sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb la del Montsià, a la dreta de l’Ebre però sense arribar a la vora del riu Formava part, fins a mitjan segle XIX, de l’extens terme de Tortosa, que l’envolta pel NW, el N llevat un petit sector amb Alfara, el NE i l’E L’ampli territori s’allarga de ponent a llevant en una franja, perpendicular a l’Ebre, que baixa des de les grans alçades de la serralada dels Ports de Tortosa o de Beseit, passa per les planes solcades per barrancs i arriba a la vall…

Situació i presentació Limita amb Sant Feliu de Guíxols S, Santa Cristina d’Aro W, Calonge N i amb la mar a llevant S’estén per tot l’extrem oriental de la vall d’Aro i comprèn el poble de Castell d’Aro, centre històric, el nucli turístic de Platja d’Aro, actual cap administratiu del municipi, el centre residencial de s’Agaró i els antics veïnats de Fenals d’Amunt i Fenals d’Aro, a més de nombroses urbanitzacions i antics masos esparsos La vall d’Aro forma una petita subcomarca separada de la resta del Baix Empordà pels contraforts de les Gavarres que toquen a la mar els quals formen un…

Situació i presentació Limita al N i l’E amb el municipi de Vila-seca, a l’W amb Cambrils de Mar del Baix Camp i al S amb la Mediterrània Fins l’any 1989 havia format part del municipi de Vila-seca i Salou, del qual es va segregar després d’un complex procés administratiu i judicial desenvolupat entre el 1981 i el 1989 Morfològicament es divideix en dos sectors ben diferenciats la plana i el cap de Salou L’altura màxima és la Glorieta 77 m, al NE de Cala Crancs També al roquisser, es localitza la Talaia 71 m, damunt el penya-segat dels Enlliscalls Més a l’interior hi ha el Telègraf 66 m El…