Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme de Móra d’Ebre, d’una extensió de 45,12 km 2 confronta amb els municipis d’Ascó NW, Garcia N i NE, Móra la Nova E, Tivissa SE, Benissanet S, Corbera d’Ebre SW i la Fatarella W, aquests dos darrers termes de la Terra Alta El territori és situat a la dreta de l’Ebre, que fa de partió amb el terme de Móra la Nova municipi que formà part del l’antic terme de Móra d’Ebre, fins la seva segregació el 1840, a l’indret de la cubeta o depressió de Móra dipòsit de conglomerats, argiles i margues en la seva part central, entre el pas de l’Ase i el de Barrufemes oberts en…

Vers l’E, el terme arriba fins a les serres que el separen de la Ribera Baixa el Tallat Roig, la serra de Corbera, la serra del Cavall Bernat Aproximadament paralleles a aquesta alineació es troben incloses dins el terme municipal les serres de la Murtra i de les Agulles Entre aquestes serres s’estenen les valls de la Murtra, de la Casella i d’Aigüesvives aquesta, en part, dins el terme de Carcaixent El terme havia inclòs també l’extens enclavat de la Garrofera, que junt amb altres territoris del terme d’Alzira passà a formar part el 1965 del municipi de Tous El principal curs d’aigua que…

La gran part de les terres de conreu són de secà cereals, vinya, oliverars Al regadiu, poc extens, són conreades 59 ha de cereals Les terres, molt repartides, són explotades pels propietaris La població s’ha estabilitzat El poble 113 h 2006, alcosserins 350 m alt és assentat a l’esquerra del riu d’Alcoi Conserva encara les runes d’un antic castell d’època islàmica després de la conquesta mantingué la població musulmana 60 famílies el 1609 Formava part de l’antic comtat de Cocentaina El 1535 passà de la parròquia de Cocentaina a la de Gaianes, de la qual s’independitzà posteriorment

En un vessant d’un turó proper hi ha el monestir de Suso, primitiva laura fundada per sant Emilià segle VI que esdevingué monestir benedictí, creat el 931 per Sanç II de Pamplona Conserva una església mossàrab segle X, refeta i ampliada el 1030 després del saqueig d’Almansor, que consta de dues naus paralleles separades per arcs de ferradura, amb voltes nervades a les dues capelles absidals Hi ha el sepulcre de sant Emilià segle XII Al costat de la vila, al final de la vall, hi ha el monestir de Yuso segle XVI, dedicat també a sant Emilià, amb una església de tres…

Situat a l’alt Nalón, participa de dues economies molt diferents mineria de carbó i conreu de cereals

El terme és drenat pel Zújar, que fa de límit entre les dues províncies i accidentat per la serra de Cabeza del Buey

L’economia es basa en l’agricultura, la pesca i el turisme Hi és remarcable la cova Bonita, amb dues entrades al mar

Se situa a la part oriental i meridional del massís calcari de Pena, per damunt de les terres alluvials de la ribera de la Tet La vinya hi té caràcter de monocultura, i és dedicada a la producció de vi de qualitat superior Hi ha dues cooperatives, cellers i dues empreses dedicades a l’explotació del marbre i de la calç La població durant el s XIX passà de 1 959 h el 1836 a 3 233 h el 1881, a causa de l’extensió del conreu de la vinya Al final del segle, però, experimentà una forta minva, que continuà amb menys intensitat fins el 1954 1 753 h Des d’aleshores s’ha produït un lent, però continu…

El sector occidental és muntanyós el Garbí, 654 m alt i cobert per boscs de pi blanc L’agricultura és la principal font econòmica El regadiu taronges i arbres fruiters és a la vora del riu i aprofita l’aigua de la séquia d’Algar, i també n'hi ha prop de la font de Beselga Hi predomina, però, el secà garrofers, ametllers, oliveres, vinya Hi ha bestiar oví, però els pasturatges són arrendats als ramats transhumants de la vall de Sogorb Hi ha petita indústria de la fusta, dues petites serradores i dues fàbriques de fertilitzants Hi té importància l’estiueig, que ha desenvolupat el sector de la…

L’agricultura, de secà i regadiu, és el recurs ecònomic bàsic del terme N'és remarcable el castell palatí de l’edat mitjana, que conserva les dues torres quadrades, i el convent de Santa Clara, amb elements renaixentistes