Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita al N i l’W amb el municipi de Vespella, a l’E amb el de la Pobla de Montornès i al S amb els d’Altafulla i el Catllar Els contraforts de la Serralada Prelitoral accidenten el terme i són la causa que prop del 65% de la seva superfície sigui improductiva per a l’agricultura La màxima elevació és el turó de Barral 232 m, situat a la divisòria amb la Pobla de Montornès Altres elevacions són els pujols del Rovira, del Castellar, del Portalet i del Dalmau La part ponentina del terme és recorreguda per dos torrents provinents de Vespella, el de Vespella i el de la Nou…

Situació i presentació El terme municipal de Montornès de Segarra, de 12,32 km 2 , que forma part de la comarca de la Segarra des del 1989, es troba al límit amb l’Urgell, al qual pertanyia des de la incorporació en la divisió territorial del 1936 Limita al N amb el terme de Granyena de Segarra, al NE amb l’enclavament de Gramuntell de Ribera d’Ondara, a l’E i al SE amb Montoliu de Segarra, al SW amb Guimerà, i a l’W amb Verdú aquests dos darrers termes de l’Urgell Montornès de Segarra s’estén per la vall mitjana del Cercavins, que, provinent del veí terme de Montoliu de Segarra, travessa el…

Situació i presentació El terme de Prades ocupa l’extrem nord de la comarca És limitat per la Febró S, Capafonts SE i E, Mont-ral E, de l’Alt Camp, per Vimbodí NE, Vallclara N, Vilanova de Prades NW i en un punt per Montblanc NE, tots quatre municipis de la Conca de Barberà, i Cornudella de Montsant W i SW, del Priorat Prades és situat al centre de les muntanyes del seu nom Les muntanyes de Prades, que han estat declarades espai d’interès natural, ocupen pràcticament tot el terme, el qual és, doncs, molt esquerp, entre els 900 i els 1000 m d’altitud El massís, que forma part de la Serralada…

Situació i presentació Queda rodejat pels termes de Beuda N i E i Sant Ferriol S, W i N És travessat pel Fluvià, que passa al S del terme al peu del Puig Cornador s’uneix, per l’esquerra i al peu de la vila, la riera de Capellada recull, també, els petits afluents del Ganganell, que travessa canalitzat per sota la vila, i del Junyell Fora del nucli principal de la vila de Besalú, que el centra, el terme comprèn els veïnats del Corral, el Pont, el Món, el Camp de les Forques i la Recolta, a més d’algunes masies com el Burós, la Guixera, el Bosc de l’Arboçar, Can Llandric, Can Vall, Can…

Situació i presentació El municipi de Talarn, de 27,95 km 2 , s’estén majoritàriament a la dreta de la Noguera Pallaresa, envoltant la població de Tremp, la qual es creu que s’originà en un territori inicialment integrat a Talarn El 1956 li fou segregat el sector de les Adoberies 1,7 km 2 , que s’incorporà al municipi de Tremp Termeneja al N i a l’W amb les terres de Gurp de la Conca Tremp i amb el municipi de Salàs de Pallars, a l’E amb les terres d’Orcau Isona i Vilamitjana Tremp, per la Noguera o el pantà de Sant Antoni, dit també de Talarn o de Tremp Vers al S, una estreta llenca s’…

Situació i presentació En el centre de la comarca, el municipi de Granollers s’alça sobre la terrassa quaternària del Congost, en una situació privilegiada per a l’agricultura, el comerç i les comunicacions Aquesta triple condició ha atorgat a la ciutat, al llarg de la història, la capitalitat del Vallès El terme confronta al N amb les Franqueses del Vallès i Canovelles, al S amb Montmeló, Parets del Vallès, Montornès del Vallès i Vilanova del Vallès, a l’E amb la Roca del Vallès i a l’W amb Lliçà de Munt i Lliçà de Vall A cada banda del Congost s’estenen les terrasses quaternàries, excavades…

Situada a la costa mediterrània, en una plana d’uns 5 km d’amplària limitada per la mar, la Serralada Litoral o de Marina i els deltes del Llobregat i del Besòs Aquesta plana, en gran part ocupada per construccions urbanes, llevat de la part més meridional del delta del Llobregat, té uns 170 km 2 , però només uns 60 km 2 corresponen al municipi de Barcelona El terme municipal enclou també, al vessant interior de la Serralada Litoral, l’antic terme de Vallvidrera i una part del de Santa Creu d’Olorda Els dos grans eixos de comunicació en direcció nord-sud que travessen la Catalunya central el…